Ves al contingut principal

VERTICAL


moncat

         Podria esbrinar el motiu
que il·lumino
si em sabés més l'orgull.
L'ombra del meu estat
             curiosament
també és recta, íntegra,
            tot i horitzontal.
El feix de llum s'obre en la tenebra,
i en la intersecció del dubte
queda el lloc on, diuen, pertanyem.
Clàssics, boirosos, romàntics i duals,
resumim l'aquí ara mesurats.

Montserrat Aloy i Roca

D'una foto del moncat.


Comentaris

  1. pobre fanal, aquí nu davant la mirada de la paraula i el desig del pensament.

    ResponElimina
  2. Bonica fotografia, bonic poema!
    Gracies per compartir-lo!

    ResponElimina
  3. Quines poesies més maques tens. M'ha agradat molt, així com la foto d'en Moncat.
    Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX