S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 20 de febrer de 2012

VERTICAL


moncat

         Podria esbrinar el motiu
que il·lumino
si em sabés més l'orgull.
L'ombra del meu estat
             curiosament
també és recta, íntegra,
            tot i horitzontal.
El feix de llum s'obre en la tenebra,
i en la intersecció del dubte
queda el lloc on, diuen, pertanyem.
Clàssics, boirosos, romàntics i duals,
resumim l'aquí ara mesurats.

Montserrat Aloy i Roca

D'una foto del moncat.


3 comentaris:

  1. pobre fanal, aquí nu davant la mirada de la paraula i el desig del pensament.

    ResponElimina
  2. Bonica fotografia, bonic poema!
    Gracies per compartir-lo!

    ResponElimina
  3. Quines poesies més maques tens. M'ha agradat molt, així com la foto d'en Moncat.
    Salutacions.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!