S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 12 de febrer de 2012

WHITNEY ENTRE NÚVOLS

MAN RAY, La fortune. 1938
Potser voldrà anar a jugar-hi amb la seva cosina, o la seva padrina. Descansa, ara que ja no et molesta ni la fama ni el públic ni l'exigència de ser perfecta en vida.


7 comentaris:

  1. Em temo que ho podia ser tot, menys perfecta. La seva vida va ser força desgraciada, segons anava sentint...

    ResponElimina
  2. Moltes vegades, el que bé en dius l'exigència de ser viva, fa que busquis el descans en les verdes prades, encara que sigui al feltre d'un billar.

    ResponElimina
  3. Michael, Amy, Whintey. tots tres eren mes rendibles morts que vius , tots tres en un any... No serà que es mes rendible el morbo. que ajudar de veritat a un adicte a sortirse'n.en lloc d'explorar-lo fins a la mor i despres encara més? Dubto molt de la moralitat de les Multinacinals del Disc ...en temps de l'enfonsament mundial del sector...

    ResponElimina
  4. Em costa d'entendre com tanta gent d'aquest món de la faràndula acaba amb unes vides tan desgraciades...

    ResponElimina
  5. Es una pena però la vida d'aquesta artista con la de molts altres no era exemplar; ens quedarem amb la seva veu i desitjarem que descansi en pau :(

    ResponElimina
  6. Un post, amb fons trist, i so d'eternitat.

    ResponElimina
  7. Molta d'aquesta gent té una vida massa complexa abans de la fama, popularitat i diners; després encaixar-ho és del tot impossible.
    Una altra mort, massa d'hora!!!

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!