Passa al contingut principal

FER-SE GRAN


S'oblida de deixar
empremta al mirall.
Només hi queda l'ullera
i el baf.               I diuen tots
que perdurar sense respir
en el cor dels que estimem
roba el cos de qui tant s'hi enfila. 

I deixa el bes al mirall
per quan ella hi somrigui.

Per a la Beatriu.

Comentaris

  1. Quin poema m;es encantador, precioses paraules, les teves

    ResponElimina
  2. Mira que en sap la punyetera! Aquesta de Tarrega passarà a la Història.Ella n'ari n'an la clava cada vegada i va fent obra de cada dia que es la que dura i la que perdura . Seràs eterna Cantireta perque ets Poeta de soca d'Olivera de Segarrenca arrel de vorera de pedra seca i cabana de volta, encara que ja quedin més avall. Es igual Tot n'es plé. Tot n'es plé!

    ResponElimina
  3. A TOTS: Gràcies. L'amor de mare, quan és correspost, dóna fruits d'aquesta mena. Petons.

    ResponElimina
  4. És molt bonic Cantireta. Tens un do privilegiat per expressar-te en la paraula escrita.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars