CANTIRETA

dimecres, 25 abril de 2012

MANIFASSÓS


Com tassa 
on l'orgull s'hi abeura,
amb nanses i boca
que aboca el pensament,
el manifassós es vincla
davant la poca humilitat
visible que la vida li atorga.
I l'angle tancat
del compliment
es va acomplint,
vuitanta-sis,
vuitanta-set,
vuitanta-vuit graus...


5 comentaris:

  1. Em faré fer una resssonància magnètica per descobrir qualsevol defecte del meu cor, per tal de corregir la manca d'humilitat que hi trobaran i de vegades me traiciona i em fa vinclar l'esquena.I farè meditacions i em privaré de plaers futils ,i m'esforçaré per tal de perfectir-me i ser digne i honrat. Així les cançons mai seran mentida.

    ResponElimina
  2. Jo me trauré les ulleres i així caminaré sense torbar-me pels elogis insincers...

    ResponElimina
  3. Tant de bo ens despulléssim tots de vanitats i orgull i amb ulls humils encaresim la vida

    ResponElimina
  4. Montserrat,
    Finíssim ens complau.
    Me'l puc endur? El puc afegir al meu apunt?

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!