Ves al contingut principal

Padrí...


Aquest homenàs, conegut a Tàrrega (Targa per als de Targa) només com a Madern, va ser el padrí del meu únic llibre, "Gàbies de vidre i pols". Es moria als 86 anys. Fill de Cervera, vivia a Targa i a Barcelona. Avui serà incinerat, i les cendres escampades per un indret estimat a Cervera. Els seus relats brevíssims i encertats em feien rondar pensaments pel cap mentre el llegia, i hi tornava, i esperava que un dia la musa a mi també em beneïria. Us deixo l'enllaç amb el seu bloc, i amb l'ànima encongida. El trobaré a faltar.

Comentaris

  1. Descansi en pau el teu padrí literari, Cantireta.

    Una abraçada que espero que pugui confortar una miqueta el dolor.

    ResponElimina
  2. aquestes coses et deixen aixafat.
    Una abraçada, també!

    ResponElimina
  3. No deixa de ser com un pare per tu, un pare literari. Ànims.

    ResponElimina
  4. Noia...aquest homenàs el duràs sempre al cor. Comprenc que l'ànima, avui, la tinguis ben encongida.
    Un petó de companyonia, cantireta!

    ResponElimina
  5. El meu pare és el meu padrí literari, o sigui que em puc imaginar el que és.

    ResponElimina
  6. Una abraça molt forta per a tu i per a la seua família.

    ResponElimina
  7. Una abraçada molt forta per a tu i per a la seua família.

    ResponElimina
  8. Recoi s'ha mort uanaltre de la vella guardia , fa poc l'Anton Sala , i ara lo Madern i aviat ja no ens quedarà ningú que ens faci de padri i no sabrem cap on anar .Perquè en el fons som tots una colla de canalla estraviada que va'm estudiar per escriure i resulta que per escriure s'ha de viure i no estudiar...Ells ho sabien molt be,pro noltros no sabem res...

    ResponElimina
  9. Recordeu que aquí baix (vull dir al sud desconegut per vosaltres) encara hi quedem alguns jaios...
    Déu li dó rondalles celestials, al padrí.

    ResponElimina
  10. Una abraçada molt dolça i molt sincera.
    Anims, bonica!

    ResponElimina
  11. vaja, ho sento montse

    rep el meu ànim , des de mataró

    queda't amb el seu record més dolcet que quedi enganxat per sempre

    abraçades
    jo

    ResponElimina
  12. Una abraçada, i el més important, és que la mort no ens pots prendre tot allò que hem viscut i compartit, malgrat l'absència!!!
    Petonsss Montse!!!!

    ResponElimina
  13. A TOTS:
    Moltes gràcies. El meu padrí literari era un gran home, literàriament i com a persona. Abraçades per a tots.

    ResponElimina
  14. Ho lamento molt, Montse. Segur que va ser una bona influència.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. En Xavier Garcia i Pujades de Vilanova i la geltrú , i que ara viu a L'Horta de sant Joan... va escriure un parell de patracols sobre els Homenots del Sud ... M'apunto a la idea de l'Olga, hem de parlar més amb ells, perque ells tenen la memòria i natros no sabem res... escribim a la babalà. I moltes vegades no sabem ni d'on venim ni on anem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX