S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 25 de maig de 2012

(H)AM

Escric amb dolor.
A cops amb sang
al puny. Fist-onejo.
Rebento mines,
el llapis que sura
en cada vers.
I en anglès
escupo el jo
mai simètric.
I. (H)am.

Bífida. Bilingüe.

7 comentaris:

  1. Deia Nietzsche que escrivia amb dolor com tu, i quan més sang li posava als seus escrits més lluny arribaven, i és cert, quan més patim escrivint més bon són, si és que es pot parlar en un escrit de bo i de roí.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  2. Si almenys em fes més sàvia, Vicent, escriuria fins a perdre el coneixement.

    ResponElimina
  3. Potser sí, millor mullar la ploma al cor.

    ResponElimina
  4. Escriure sense dolor seria escriure sense passió
    i això seria una pèrdua de temps, apreciada cantireta

    ResponElimina
  5. "Escric amb dolor", escric amb plaer... les dues coses són veritat. El que és segur és que "rebento mines", i el llapis "sura en cada vers".

    ResponElimina
  6. JORDI, GREGORI, HELENA, NOVESFLORS: en el dolor de ser més savi hom envelleix. I se'n fa càrrec al mirall. Gràcies. Petons.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!