Passa al contingut principal

SAL A LA FERIDA

Foto, treta d'aquí

Torno d'un viatge:

1. Les entranyes de la terra, i el castell al capdamunt. O sigui, Cardona. És Catalunya interior.

2. Espanya al Blogger. És un dogal al coll. Castella sense altres ulls.

Mig solsonina d'adopció des dels 9 anys, mai de la terra que posa ".es" sense preguntar abans. Sóc catalana. I salada. I no tinc ".es" enlloc!!

P.S. Helena Bonals, gràcies per l'aclariment amb l'enllaç per treure'ns la sal de la ferida. AQUÍ el trobareu.


Comentaris

  1. Treure'l porta alguns problemes, com que el blog no es carrega a la primera molts cops, però bé, més val que no hi sigui, encara que només sigui visualment, perquè fa mal als ulls!

    ResponElimina
  2. fa temps que ho vaig fer...però cal anar insistint fins que no en quedi cap.
    Bona divulgació

    ResponElimina
  3. A mi ja m'agradaria fer-ho, però per molt bé que ho expliqueu si no ve en Jordi, l'informàtic, a ajudar-me jo no m'hi atreveixo.

    ResponElimina
  4. A mi sembla que m'ha desaparegut per sempre, i no hi tinc pas cap problema! El Jordi Dorca m'ho va dir a mi.

    Glo.bos.blog, no és difícil, només has de copiar el fragment d'html que surt en tercer lloc, i enganxar-lo on toca.

    ResponElimina
  5. Felicitar-te pel teu blog CANTIRETA. Sóc Carles Valls de Printcolor www.printcolorweb.com impremta especialista en llibres. Hem llançat una Promoció als bloggers i els hi regalem un llibre de tapa dura. Podria ser un llibre sobre el teu blog o d’un altre contingut. També pots oferir aquesta promoció a tots aquells que són lectors del teu blog.

    Et passo un enllaç amb la informació de la promoció bloguera:
    http://www.printcolorweb.com/spa/item/libroblogueros.html

    T’interessaria? Tens alguna altra proposta?

    ResponElimina
  6. Jo estime gairebé tant la Castella de Cervantes com la València o la Catalunya de Salvador Espriu o Manuel Sanchis Guarner, però el que mai no puc consentir són imposicions de cap tipus, jo estime la meua ciutat més que qualsevol altre poble, ciutat o país del món i és perquè en ella he nascut, he trepitjat els seus carrers i atzucacs, etc.
    Cap imposició és el que demanaria en un món on no s'escolta, es parla, els metges, els advocats, els polítics, tots els estaments llancen el seu discurs sense parar-se a escoltar al que tenen al costat.
    Això és el que em dol, jo voldria poder parlar per exemple la llengua de mon pare a la meua ciutat sense haver de sentir res en contra tot i que això ja ho estic aconseguint, poder expressar-me dient que Espanya és un país de nacions o si voleu la unió entre la Castella d'Isabel i la Corona Catalano-aragonesa o l'Aragó de Ferran, poder recordar la Història. Tot i que ací al meu país, a la meua ciutat hi ha coses que millor no tocar-les si volem poder tenir els mínims, com és poder parlar en la llengua de mon pare amb normalitat. Jo tinc un article que parla del conflicte lingüístic valencià que es viu i es va viure amb la seua màxima força pels anys 80 i 90 del segle passat, es diu "Conseqüències lingüístiques de la batalla de València" passat i llegeix-lo i veuràs el perquè de la meua discreció, jo busque un món on tot símptoma tinga el seu lloc sense imposicions com tu bé dius a l'article.

    Bé et deixe per hui, amb el desig d'un món on capiguem tots.


    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  7. Així que ets mig matarruca? ;p Mira que me n'hi he passat d'hores jo a Solsona!

    Ja fa temps que vaig passar el rasclet a la imposició espanyolista del .es

    Té collons però, que haguem d'anar fent trampes nosaltres per a evitar les seves trampes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars