Passa al contingut principal

TINC UN DUBTE (o dos)

inspirat per
Tinc un dubte. Mentida, en tinc més d'un, però aquest és important. Sovint em passa que repenso el que vull dir en un correu, i l'acabo repensant tant que canvio de pensament i em traeixo. L'altre entén allò enviat, clar, i necessito un altre correu per desdir-me del que he dit abans i donar la raó al destinatari  (que no anava errat). Si escric amb el cor, no es pot escriure massa ràpid. Si escric amb el cap, acabo desant l'esborrany per enviar-lo més tard. I modificant-lo, i escurçant-lo...i ja hi tornem a ser.
I què passa amb explicar tot el que sents? Cal abocar-ho tot, o fer-ho per capítols? Als amics, se'ls ha de torturar explicant-los-ho tot, fil per randa, o saben llegir entre línies? També ho fan, els homes, això de vessar tot el que pensen, o només ho fan amb segons quins temes de conversa? Les dones, som totes unes sentimentals? O hi ha excepcions? Presenteu-me'n, sisplau...
Bé, era veritat. Tenia més d'1 dubte. Gràcies per contestar.

Comentaris

  1. D'homes, com de dones, n'hi ha de tot. El meu em va seduir amb uns correus boníssims...que feien xalar de valent!...algun dia ens coneixem i te'l presento. Un petonàs, bonica!

    ResponElimina
  2. Homes i dones per sort som molt diferents, i tenim els dos, vicis o comportaments exquisits.
    Les coses abans de dir-les millor pensar-ho.....però tampoc sóc dels que retoquen escrits.

    ResponElimina
  3. Home, massa preguntes per contestar amb un sol comentari, i massa dubtes en un sol post. Primerament, no és qüestió de dir-ho tot o no dir res, només s'ha de dir el que es vol. Així com hi ha coses que es poden estalviar, també hi ha coses que cal dir, perquè si ho calles no té cap sentit que moguis un dit. Sembla que és el teu cas. Només pensa que les coses no dites és com si no existissin, ningú no et pot llegir el pensament ni llegirà entre línies, perquè on tu veus unes paraules que s'entenen perfectament, un altre hi veu un galimaties on no acaba d'entendre de què va la pel·lícula. I això val tant per elogis com per esbroncades.

    La manera de ser va a persones, no a homes o dones. Cadascú és com és i sap donar sortida al que necessita dir, o no en sap. I sentimentals o no, t'asseguro que hi ha moltes dones que no són unes figa-flors.

    ResponElimina
  4. El que es diu per escrit sempre és molt perillós, perquè queda, almenys més que el dit amb la paraula. Fas bé de corregir.

    ResponElimina
  5. Crec que els homes som més simples.
    Més directes.
    Per lo bo y per lo dolent.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Jo Cantireta sóc dels que pensen que una cosa feta amb la consciència no té valor, s'ha de fer també amb la consciència però sobrtot amb el cor, jo vaig començar a l'any 2007 amb açò dels blocs i potser de bon començament fereixes la gent si ho fas amb el cor però després arribes a dominar l'art del dir el que vols sense ferir gaire. És una qüestió de temps, i a mi no em calla ningú, mentre hi haja una democràcia, clar, sinó ja serien paraules majors i caldria anar per altres camins, potser escriure per a un mateix o fer la revolució, en fi, que no m'ho he plantejat seriosament.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  7. A mi a vegades que em passa això de canviar el que escric i que finalment, després de tants retocs, no reflecteixi el que volia dir.
    Bé, alguna dona conec que no és gens sentimental, però son excepcions.

    ResponElimina
  8. M'encanten les teves preguntes... si sabessis quantes vegades me les he fet jo mateixa.

    Ja també em repenso i canvio molt alguns correus... a vegades també en necessito un altre d'aclariment.

    Jo crec que he "torturat" els amics explicant-ho tot fil per randa, massa anys. Ara ja em faig gran i els torturo menys. saben llegir entre línies, alguns cops, altres no...

    Jo com adona sóc molt sentimental. I no sóc cap excepció. però podria presentar-te'n algunes d'excepcions.

    Hi ha persones, a qui els dubtes no se'ns acaben mai... jo sóc una d'elles, em sembla que tu també. :)

    Potser sí que ens podem escriure pel gmail ;)

    ResponElimina
  9. NÚRIA: alguns homes són necessaris per al funcionament de les nostres vides. O sigui, els que escriuen (bé).
    Gràcies per passar!

    ResponElimina
  10. JOAN: els teus escrits, passen gaires cops pel botó "supr"? Perquè són bons, curts i duradors.
    Gràcies per la reflexió.

    ResponElimina
  11. XEXU: m'alegra saber que sóc humana. Fins i tot només figa( no flor) :)

    ResponElimina
  12. HELENA: tot i així, parlar és aclaridor i necessari. Gràcies.

    ResponElimina
  13. VICENT: espero, doncs, que quan hagi de parlar sàpiga fer-ho sense estalviar silencis. Que diuen eloqüents, pero també incòmodes.
    Abraçada!

    ResponElimina
  14. GLÒ: ens assemblen força, però els teus comentaris tenen més força que els meus (els cal traductor, de vegades)

    ResponElimina
  15. CARME: deixem que la paraula brolli, doncs!
    Gràcies pels consells i comentaris, sempre benvinguts i amatents.

    ResponElimina
  16. El sentit comú diu que val la pena parlar amb paraules que s'entenguin. Molts cops el nostre cap les produeix amb un cert desordre i és convenient passar-les pel corrector abans de presentar-les en societat.

    També podria ser que les paraules originals del nostre cap acabessin transmetent un missatge més interessant i ens fessin passar per persones més creatives del que en realitat som. Llavors sorgeix el dubte, sí.

    Jo recomano intentar dir el que es vol dir i donar un cert valor al silenci. Avui, per exemple, barallant-me amb el mòbil a les 8 del matí (amb el meu cervell clarament en baixa forma) he acabant fent un comentari en un post equivocat. Encara sort que, com a mínim, no l'he fet en un bloc equivocat.

    ResponElimina
  17. No és que les dones siguin més sentimentals, crec, sinó que són més comunicatives. Xerren més, expliquen més, escolten més. A mi m'agrada molt escoltar converses entre dones (ho acostumo a fer al metro mentre figura que llegeixo). I hi ha una cosa que tal vegada resum la diferència que busques, Cantireta.
    És molt freqüent que les femelles (siguin nenes, joves i no tant joves) "representin" les situacions quan expliquen alguna cosa. Teatralitzen, fan veus, gesticulen, desgranen un diàleg frase a frase... la narració és mil vegades més rica que les que poden fer els homes.
    Només és una teoria basada en l'observació...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars