S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 24 de juliol de 2012

TINC UNA DENT


Algunes apreciacions sobre les dents:

UNA ( DENT QUE BALLA ): Tinc éssers propers que diuen ser humans. Tenen el sàpiens de cognom, de nom Homo. De segon cognom, Erectus. I certeses: "Homo homini lupus". Els ullals, més discrets en el nostre cas, ens fan semblants. Carn, can Llop. CA. Dubtes amb ullals, no pas ullals dubtosos.

D'un succés sense ferits, sortosament. Se poden educar bé, els gossos de segona mà? I en cas de ser afirmativa la resposta, és eficaç? Són com el govern, que només s'encomana a Santa Rita Bàrbara quan trona? 


DOS ( BUITS A LA CAVITAT BUCAL ): Els que somriuen, continuen essent vils en el seu interior? Perquè les dents són símbol de poder, en cas d'estar encastades en or? Perquè les càries són símptoma de pudor de l'esperit? Perquè els que no tenen gaires dents mouen a compassió (llegixis bebès i gent gran)? Cal posar-se Bótox a les comissures per a riure's eternament del Govern, del dimoni i de l'IVA que mos dixarà espaterrats aixines que s'apliqui a tot lo que consumim?

Inspirat per una càries i un forat a la meva boca que me fan pensar molt sobre si somriure és adequat en els temps que corren. Curiosament, aquesta dona els tenia més avall, los forats: dos al nas, un a la boca i un esvoranc perillosíssim entre coll i cintura.






TRES ( EMPASTAMENTS CARÍSSIMS ): I, finalment: se busquen HOMES per a la trobada del diumenge 29 de juliol. Que sàpiguin fer anar les dents per articular paraules sensates, mastegar menges qui sap si delicades i delitar a les 5 fèmines que sí assistirem, amb l'ajut de Sant Guillermo Pinchón, abanderat de les ovelles (seriosament!), a la 3ª Trobada Blocaire, aquest cop a Barcelona.

Se crida, amb seda a les dents (i a la roba? ah, haureu de venir per a veure-ho!), als hòmens disponibles per a aquest evento tan esperat, sense colutori.


I finalment, la factura del dentista, el petó de comiat. Us deixo amb una cançó de la ciutat que em va robar el cor, ara fa una setmana. Properament, lo resum urgellenco-dublinenc.










7 comentaris:

  1. L'Home, l'home i les dones som animals que bàsicament desitgem en primer lloc, estimem en segon, gaudim en tercer i lluitem de tant en tant i contingentment pels nostres interessos en quart, tot açò conjuntament fa un Home, només per a mi, cadascun és un món i la llibertat rau en que parlar per a convèncer és la guerra, hi ha qui la fa, jo només parle.

    M'ha agradat el teu escrit, molt adient a la trobada de blocaires, que per regla general van a soles com els llops, no necessiten en eixa faceta convèncer ningú, només viuen com son, i així som la major part dels homes i dones de RC, per això m'agradaria anar-hi a una trobada, però és que visc tan lluny que només m'he trobat amb un amic d'ací de Godella i fa molt de temps. És una llàstima perquè podria conjuminar allò immaterial com és Internet amb allò físic.

    En fi ja ens llegim

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  2. M'ha agradat aquest disquisició sobre les dents aplicada a la situació actual...I aquesta dent que tens tu, la posaràs sota el coixi?...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
  3. El meu padrí fa anys i panys que té una única dent. Amb ella ha menjat tots i cadascun dels menjars que ha pogut, i amb ella s'ha menjat el món fins a esdevenir un pagès de cap a peus.

    No calen grans dentadures per a ser herois. I calen moltes dents per a fer un bon somriure fals i enganyívol.

    Que us ho passeu molt bé amb la trobada! Jo no podré pas ser-hi... males dates aquestes!

    ResponElimina
  4. Caram, quantes vicissituds!
    Això de les dents és com per tremolar...
    Esperem els teus resums de la teva estada a Dublin fair city.

    ResponElimina
  5. Només sentir-te parlar de la factura, ja em fan mal totes les dents ;)

    Que tingueu una bona trobada, ja ens explicareu com ha anat (sobren dones, jiji)...nooo, si haguéssiu canviat la data a partir de la segona setmana d´agost, jo hi hauria vingut perquè tinc vacances.
    Ara no puc, snifff!

    Uns bessets!

    ResponElimina
  6. Que tenir cura de les dents sigui tan car, no serà la perversió del sistema per evitar que els puguem mossegar com cal?

    Quan em caiguin, me'n penso implantar d'acer, com el Tauró de les pelis d'en 007, i que tremolin.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat molt l'escrit, Montse. Val més que tinguem les eines ben esmolades---
    Com m'agradaria poder ser a la trobada. Ens la hauràs d'explicar. Això i el que ens has d'explicar de Dublin et portarà feina. Ho esperem.

    Abraçades.

    lluís

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!