Passa al contingut principal

LES REGNES DE LA VOLUNTAT

 

De què parlem quan parlem de felicitat? L'estiu ens predisposa a pensar que la felicitat dura un gelat, una migdiada, una estona de platja o piscina, un petó generós, una abraçada al balcó, un arròs amb els que estimes o dormir fins tard mentre cau la pluja. He estat feliç durant les vacances, ho reconec.

VERSIÓ EDULCORADA AMB STEVIA/SACARINA

La meva felicitat té nom de dona. Duu un serrell damunt del front i una cua llarga i ben pentinada. Té uns ulls grossos amb parpelles elegants que miren dins meu quan demano que m'escolti. Camina amb tanta elegància que em deixa muda mentre busco adjectius escaients. I quan corre, el meu cor s'admira de la seva exquisita coordinació. Cau la tarda mentre les dues fem camí: ella em retorna la confiança perduda, de manar i saber què i quan vull el que vull, i jo l'acaricio, agraïda de saber que existeix, i de que entèn i executa el que jo li demano, sense violència, sense males maneres. I em saluda donant-me un copet amb el seu cap contra el meu, tan gran i tan noble, i em cauen 2 llàgrimes grosses, calentes, galtes avall. Sí, estic aprenent a muntar a cavall amb l'Aleix. Juntes en el camí però soles dins de cadascuna, amb les regnes del cavall a les mans. Les regnes de la voluntat.

VERSIÓ REALISTA AMB AGULLETES A TOT EL COS

"Hola, bona tarda!" "Hola! Ja pots anar a buscar el cavall" "Quin?" "La Blanca, és a l'estable". Amb les mans, les cames, el pols tremolós, obro totes les portelles i portes que alliberaran (és un dir) la bèstia més noble sobre la terra (estem parlant de l'euga, clar). I entro. M'he de convèncer que només tinc UNA oportunitat per agafar la bèstia i posar-li el coi de cosa que la durà a treballar una estona. "Vinga, Montse, que tu ets més...més...sí, molt més....i pots...va...a la una... a les dues..."  L'agafo ben fort amb la mà dreta, i m'ajudo de l'esquerra per posar-li allò que fa que la pugui dur fins a la dutxa. Fins ara, cavall-0, Montse-1. Respiro satisfeta. La convenço de sortir i vigilo de tenir la corda ben agafada i de que ella no em trepitgi. La lligo (hi tinc traça, fent els nusos!) Arriba la part CLAYDERMAN: la respallo, la pentino, li netejo les peülles. Part "LA DONNA È MOBILE": vaig a buscar tots els trastos per ensellar-la, i intento posar-ho tot on toca (Si ho faig malament em fotré daltabaix amb la sella per barret). Arriba el moment "WE ARE THE CHAMPIONS": si no sóc capaç de posar-li la capçada ben posada, la Blanca és capaç de tornar a l'estable a fer-hi una becaina :o)  Ronda l'Aleix pel voltant. Demano a l'euga que m'inspiri. Me fita com dient-me: " Si t'ajudo prendrem mal. Fes-ho, i fes-ho JAAAAAAAAA!!" Crec que tot és a lloc. El cavall sospira. Jo també. Anem cap a la pista, procurant no endur-nos res ni ningú pel davant. Visca!! Ara ve la part "PAPARAZZI, ON SOU?": pujar a la gropa amb la dignitat que el moment requereix. I finalment comença la classe. Encara no sé com he arribat a fer el trot a l'anglesa sense caure ni descomptar-me... les cames estan fent un treball fora de mida...les mans també ( "la regna exterior oberta, baixa-les, vigila a no empotrar-te a l'altre cavall....canvia la diagonal de trot...ara canviem de direcció...(on carai tenen el fre de ma, aquestes bèsties??)....fes-la anar al trot...això és un trot? Sembla un vals!!...patacada amb decisió....posició...taló baix...genoll amunt....apuja el cap...t'has saltat l'eslàlom!!...".) ... estem ja fent eslàloms (petits) al trot. Sense corda, amb regnes, a l'anglesa. (A(le)ix... les agulletes ens du(r)en (fins) al cel dels que s'esforcen en cada arrencada del cavall!!)  S'atura el trot i anem al pas una bona estona. Uf!! Hem acabat la classe. Elles volen sortir i anar a casa. Cal que s'esperin...A naltres ens espera desensellar, netejar tots els trastes, posar-los a lloc, treure'ns el casc i rentar les potes dels cavalls. Ah!! I donar-los pa sec, amb les mans ben planes. La Blanca me llepa les mans, agraïda. I jo li dic "guapa!". Ella em mira, i em tusta el meu cap amb el seu. "Col·legui..." S'està ponent el sol, i hem treballat força, totes quatre: Beatriu i Tuca, Montse i Blanca. Ens refresquem i ens acomiadem fins a la propera classe. Gràcies, Aleix, Remei, Sílvia, Mariona... a tots els noms propis de l'Hípica Obrint Camí per fer-nos costat en el maneig dels cavalls, i per les estones que passem junts. Sou genials.

Ella es diu Blanca.
PDU. Aquest post ha estat possible gràcies a la generositat del Sant de casa, que ha obsequiat amb 12 hores de curs d'hípica per l'esforç demostrat durant el curs (escolar) i el curs (natural de les coses) a les dones que conviuen amb ell les 24 hores del dia. T'estimem!!

PD2. Si em fan fora de casa, estaré aquí, dins del jacuzzi :o)

Comentaris

  1. ...Che. Qué bueno que volviste!
    A cavall i en lletres....imperialment humil, com sempre.
    Petons princesa dels altres, reina de casa seva

    ResponElimina
  2. Has tornat, i com has tornat?? Amb el vestit d'amazona posat! He vibrat amb la descripció que fas d'aquesta presa de contacte amb el cavall. L'altre dia en vaig muntar un per primera vegada i a part del mal al cul (que em va durar dies i dies) hi va haver un moment que em vaig sentir feliç i conscient de ser-ho. Me n'alegro que ho puguis compartir amb el teu fill tal com expliques. Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  3. La perspectiva del jacuzzi m'agrada...quan quedem?...un petó i benvinguda!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  4. Ara sí que veig que ets una ARTISTA !!!!
    M'encanta com descrius les teves vivències eqüestres. Li explicaré a la Blanca perquè sapiga a qui té el goig de montar.
    Agraïts i moltes felicitats.
    Remei

    ResponElimina
  5. ja veig que tornes i cavalcant !!!! un pots de tendra ironia ! i que tal les agulletes?

    ResponElimina
  6. Em quedo amb la versió edulcorada, m'ha encantat ... però la versió realista m'ha fet somriure.
    Que és això del jacuzzi?

    Bon dia Cantireta :)

    ResponElimina
  7. Les regnes del cavall poden ser analogies de les regnes de la voluntat, el desig, l'amor i el gaudi, quatre regnes per a una de sola, la vida.

    Enhorabona per tot el que exposes Cantireta.

    Vicent

    ResponElimina
  8. Tremenda Cantireta,
    Amb aquest aire fresc que desprens, que bé que t'han anant les vacances, i aquesta descripció eqüestre magnífica!!! M'hauria agradat veure´t per un foradet, hahahahaa!!!!
    Celebro que aquesta desconnexió t'hagi fet sentir molt feliç.
    Petonssssssssss i fins aviat!!!!

    ResponElimina
  9. Quina bona estona amb el relat de la teva classe d'hípica, Cantireta! M'alegra haver descobert el teu bloc i poder llegir-te. Les meves experiències amb els cavalls, aquest estiu, es limiten a haver-los tocat una bona estona quan me'ls trobava pasturant per les muntanyes d'Andorra; llàstima que em regalaven una bona part de les mosques que sempre duien a sobre!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Sempre m'han agradat els cavalls, i quan era petita, molt més que les nines. Assignatura pendent i ja no hi sóc a temps.
    Aprofita les bones hores passades amb l'euga. Per aquí a prop n'hi ha una iu m'hi acosto a donar-li algun sucre: tendresa dels llavis tebis que em busquen i de la llengua que em llepa. Sigues feliç.

    ResponElimina
  11. Cantireta! que bé que t'expliques!
    Les dues versions de les classes d'hípica son d'antologia.
    La edulcorada amb stevia, es clar, m'ha fet emocionar i la real "como la vida misma" somriure, riure inclús. :D
    Estic contenta de retrobar-te i de que les vacances hagin estat tan gratificants.
    Molts petons!

    ResponElimina
  12. Felicitats per haver trobat una experiència vital que t'emocioni. Són aquests contactes amb la màgia de la vida el que fa que valgui la pena llevar-se cada dia.

    ResponElimina
  13. Ha ha ha,!! Ja t'imagino muntant la Blanca i fent el passeig ;o)
    Felicitats per aquests moments feliços!
    Petons

    ResponElimina
  14. Els dos relats m'han agradat...
    La versió edulcorada (millor amb stevia)és com ens imaginem l'ocasió i expressa els sentiments que ens desperta...
    La realista, amb tota aquesta litúrgia de passos, és la que quan baixes del cavall(o l'euga) les cames se't dobleguen i les tiretes duren més del que et pensaves...
    Però que en són de bonics aquests animalons i enfilada a la seva gropa et sents tant lliure ( i també espantada)
    El jacuzzi és una molt bona opció...
    Un regal preciós.
    Petonets.

    ResponElimina
  15. realment els cavalls tenen una elegància especial

    http://www.cuantarazon.com/692965/bitch-please

    ResponElimina
  16. Els cavalls m'agraden però alhora em fan un gran respecte. Jo també hi monto i, tot i que acostumo anar-hi cada diumenge, sempre hi ha pors que se'm fan present. En acabar la sessió, però, sempre m'enduc bones sensacions, i és que el contacte amb els animals, la natura és terapèutic i relaxant. Mira, t'enllaço el post del blog on faig equinoteràpia. Aquest en concret no el vaig escriure jo, tot i que la de les fotos sí que ho sóc jo...
    http://unicornblanc.blogspot.com.es/2012/08/pas-pas.html

    M'ha agradat molt com descrius la teva relació amb el cavall.
    Una abraçada blocaire!

    ResponElimina
  17. La Blanca renilla d'agraïment. Jo li tusto el cap. Sé que aprenc quan ella em torna la mirada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars