Passa al contingut principal

TARDORAL POÈTICA A CORRÓ D'AMUNT

Hi ha dies en què els angles s'esmussen, res no cau i els nombres no importen. En què la paraula escrita ens eleva de la vorera, i ens pita l'orella dreta tot el sant dia, perquè els que ens estimen envien senyals no de fum al nostre cervell, i resulta que mentre volem escriure'ls ells ja contesten, i diuen que frisen per veure'ns... Hi ha dies en què l'amor s'escampa com taca d'oli en una samarreta de cotó. És oli verge d'oliva. És humil, eficient. De prop, millora. LA CANTIRETA RECITA EN PÚBLIC!!!



Us convidem a la 
TARDORAL POÈTICA 
A CAN CABEÇA NOU 
(CORRÓ D'AMUNT
Vallès Oriental)

el dia 21 de setembre a les 21h

Donarà la benvinguda a la tardor els poetes i la poetessa:

Jordi Dorca (Blog Adverbia) Un home complert (com un dinar de Festa Major)!!

Montse Aloy (Blog Cantireta)...psst, psst!! Sóc JO!! Sí, sou al bloc correcte!!

Joan Abellaneda (Blog 2012 Esquitxos) És capaç d'aixecar pedres, amb la seva poesia!!

Al final obrirem el torn de síl·labes, mots, paraules a totes les persones que vulgueu compartir poemes o microrelats. 

Qui vulgui quedar-se a sopar (entrepà + beguda) pot fer-ho per 5 eurets i amb confirmació prèvia per fer un capmàs dels que serem. Aquells que estigueu interessats en una trobada tan i tan recomanable ens escriviu a nuriapujolas@gmail.com i rebreu les instruccions per arribar-hi. 

Comentaris

  1. quin gust que et reclamin, i quan baixis a trobar.los dóna'ls tot allò que es mereixen, humil i de prop.
    Gran, gran, gran escrit nena

    ResponElimina
  2. Em preguntaves si hi havia algun poema que m'agradara especialment perquè el poguesses traduir. Doncs ací en tens un del poeta Ángel González:


    ME BASTA ASÍ

    Si yo fuese Dios
    y tuviese el secreto,
    haría un ser exacto a ti;
    lo probaría
    (a la manera de los panaderos
    cuando prueban el pan, es decir:
    con la boca),
    y si ese sabor fuese
    igual al tuyo, o sea
    tu mismo olor, y tu manera
    de sonreír,
    y de guardar silencio,
    y de estrechar mi mano estrictamente,
    y de besarnos sin hacernos daño
    —de esto sí estoy seguro: pongo
    tanta atención cuando te beso—;
    entonces,

    si yo fuese Dios,
    podría repetirte y repetirte,
    siempre la misma y siempre diferente,
    sin cansarme jamás del juego idéntico,
    sin desdeñar tampoco la que fuiste
    por la que ibas a ser dentro de nada;
    ya no sé si me explico, pero quiero
    aclarar que si yo fuese
    Dios, haría
    lo posible por ser Ángel González
    para quererte tal como te quiero,
    para aguardar con calma
    a que te crees tú misma cada día
    a que sorprendas todas las mañanas
    la luz recién nacida con tu propia
    luz, y corras
    la cortina impalpable que separa
    el sueño de la vida,
    resucitándome con tu palabra,
    Lázaro alegre,
    yo,
    mojado todavía
    de sombras y pereza,
    sorprendido y absorto
    en la contemplación de todo aquello
    que, en unión de mí mismo,
    recuperas y salvas, mueves, dejas
    abandonado cuando —luego— callas...
    (Escucho tu silencio.
    Oigo
    constelaciones: existes.
    Creo en ti.
    Eres.
    Me basta).


    Ángel González

    ResponElimina
  3. Ja tinc ganes de veure'us en acció!!!

    ResponElimina
  4. He mirat el mapa i no veig gaire clar per on si pot arribar, consultaré a la Núria.

    ResponElimina
  5. M'apunte virtualment, ja he deixat el poema al meu blog i al de Jordi. Espere que Helena el puga llegir!!!

    ResponElimina
  6. que vagi molt bé cantireta , no podré anar-hi però us tindré en la ment...

    ResponElimina
  7. Com he deixat als teus companys de nit, us desitjo una vesprada molt intensa i ben acompanyada.

    Una aferrada.

    ResponElimina
  8. Ja saps que faré tot el possible, i pot ser fins i tot l'impossible per venir. Ja en parlarem.
    Un petonás!

    ResponElimina
  9. Ah, per cert, Angel González és també un dels "meus" poetes, i en especial en aquest poema. Segur que en faràs una excel·lent traducció. Tu pots, Cantireta!

    ResponElimina
  10. M. Roser...busca al mapa "Les Franqueses del Vallès" ja que Corró d'Amunt és un dels pobles que formen aquest municipi. Si tens cap problema per venir escriu-me a nuriapujolas@gmail.com i el resolem. Un petó!

    Animeu-vos que la Cantireta, en Joan i en Jordi en acció pot ser un terrabastall poètic...i, de fons, la banda sonora dels grills! Un petonàs!

    ResponElimina
  11. Si no fos per l'inconvenient de la distància i de la dificultat per arribar-hi, segur que no m'ho perdria. Rebre així la tardor ha de ser una vivència inoblidable.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. FLORS: Ostras... un dels poetes més grans de la literatura espanyola!! Amb humilitat, i te'l dedicaré.
    Petons!

    ResponElimina
  13. SÍLVIA: estic fent fer flexions a la llengua, per no entortolligar-me :D

    ResponElimina
  14. ROSER: m'agradaria molt que ens vinguessis a escoltar.

    ResponElimina
  15. JOANA: et tindrem ben present, i alçaré la copa per tu.

    ResponElimina
  16. ELFRI, SA LLUNA: Sereu dins dels versos, bressolades pels nostres cors.

    ResponElimina
  17. GLÒRIA: fes l'impossible, ets imprescindible!!
    Angel González, quin repte...!

    ResponElimina
  18. GALIONAR: llàstima que sigueu de tan lluny, seria bonic que ens trobéssim a ca la Núria...

    ResponElimina
  19. Abans la gent es casava en el dia del senyor, que és quan toca, ara qualsevol dia a qualsevol hora és bo per fer-ho, i el 21 de setembre és un d'aquests dies triat, i els que hem estat convidats hem d'acceptar.

    Tinc curiositat però hauré d'esperar una altra ocasió que segur la hi haurà. :|

    ResponElimina
  20. Aviat hi serem. Creuem els dits, que hi hagi salut.

    ResponElimina
  21. Encara estem en la existència de la tardor
    Per això hem de gaudir del perfum de la brisa del vent,i la claritat de l'aigua de la naturalesa.

    Mohamed Mourabet

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars