Ves al contingut principal

ENSOPEGAR




Passen els trens dins d'hores,
fixa-t'hi. Cap no és la nostra,
encara que la sorra dels polsos
se'ns escoli gola avall.
Voldríem (sí, tots dos)
reblar pensaments contra
els ocells, o les fades. Les reals.
I estripar els cèntims
dels pantalons, amb carn,
amb pell i desig,
engonal adjectiva.
O perdre les claus
un cop dins del cau.

Tardorals, intensos...

No ens discutirem pel perfum
de la rosa que deia ser rosa,
ni amb el clàssic que proclama
que l'ara és llegir fins ara...
Passa un sonet. I ensopega.
Un vers en barnús ens saluda...


Per a l'Enric, que gràcies a que jo en deia dies com els de Van Morrison i ell en digué "Days like These" vam ensopegar en la mateixa pedra. Per molts anys, nen. Un petó!

Comentaris

  1. .són les sis i sóc un home feliç, en un altre tren sense cap hora,.
    Enhorabona , has guanyat el premi que vol qualsevol poeta. Cor, cor, cor.

    "Sometimes when the night is slow, the wretched and the meek we gather up our hearts and go a thousand kisses deep"

    Gràcies Van, te'n dec una!

    Ja parlarem tu i jo , nena....
    Thousand kisses

    ResponElimina
  2. Una gran història la vostra, que us vau trobar en un dia com avui amb una gran banda sonora de fons. Que bonic que boniiiic!!!

    ResponElimina
  3. Cantireta, cantar, cançó, candidesa, cantúria, ...<3

    ResponElimina
  4. Mola. Quan les coses molen, no cal afegir res més.
    Mola. Moles. Moleu!
    :)

    ResponElimina
  5. Carai, quina sort ensopegar en aquests versos! Meravellosos, ben a l'alçada dels dies aquells que remembrava el vell Van.
    Sempre sé que podré somniar amb els dies de la Irlanda que no conec a cals Morrison, quan no tinc un cau millor on perdre les claus.
    I potser treure-li el cast barnús a un vers furtiu.

    ResponElimina
  6. Dedicat a l'Enric, inspirat en els seus escrits i com que el coneixes no cal dir res mes.
    Pot predre les claus però ell es sempre dins el seu cau

    ResponElimina
  7. Sempre em sorprens. Mai m'acabo de creure que escriguis tan bé...
    Felicitats!
    Al Enric també!

    ResponElimina
  8. Ohhhhhhhhhhhhh... ets una crack!!!

    Petons.

    ResponElimina
  9. ENRIC: estic touché pel teu comentari. I per tot el teu bloc.
    Gràcies a l'atzar per haver-te conegut. I a en Van, clar :*

    ResponElimina
  10. SÍLVIA: hi ha bandes sonores que marquen una vida. Et diré que la cançó em recorda bells moments amb gent a qui aprecio molt. I Tu ets dins d'aquest cercle.

    ResponElimina
  11. NÚRIA: Càntic que s'expandeix en el temple. Bach, per exemple...

    ResponElimina
  12. EDUARD: Sempre em sorprens quan comentes. I em fas feliç.
    Aquest vers, ja cal que sigui eixerit, si li cau el barnús en públic :0)

    ResponElimina
  13. ROSER: el seu cau és ple de tendresa. Un s'hi sent protegit. Gràcies!

    ResponElimina
  14. GLÒRIA: Ens ho podràs desitjar el dia 21, en vivo i en directo. Gràcies!

    ResponElimina
  15. TORO: No... només escric per treure-ho de dins. Però gràcies, i petons també.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX