Passa al contingut principal

FURGAR EN LA FUGA

Ara fa 30 anys d'escoltar aquesta peça compulsivament, a casa, mentre el món rodava i jo em feia adolescent. La meva professora de música em deia que era diferent, que aquesta peça era molt complexa per unes orelles com les meves, tan joves. En fi... Us deixo amb la versió del Quartet Casals. Són fabulosos. Gaudiu del 2n moviment, el més lent, que comença al minut 5. Crec que em vaig fer poeta per culpa d'aquesta música...




I aquí teniu la 2ª part, el 3r moviment, el final. Una joia.




Comentaris

  1. Has llegit el "Jo confesso" d'en Cabré?...crec que hi ha tanta música com literatura. Un petó de bon dia!

    ResponElimina
  2. Uaaaauuuu!! M'ha encantat, m'alegra que aquesta musica sigui el motiu de que siguis poeta, perque arriba, traspua..encantada de que vulguis fer un poema de els meus silencies :) gracies, un petonet.

    ResponElimina
  3. Però, una poetessa —com m'agrada dir a mi— com tu, es fa?, o neix?

    ResponElimina
  4. Estic veient que hauré de fer un post autobiogràfic... el caire de l'últim ho demana!
    Però caldrà que espereu. Els poetes són observadors, i jo porto ulleres des dels 4 anys ;)

    ResponElimina
  5. Té raó en Jpmerch. Lo teu amb la poesia és de naixement!

    ResponElimina
  6. Em porta al cap la lectura de "La dona veloç", de la Imma Monsó, on un dels personatges s'enamora d'un... quartet. Sentir un grup així m'ho fa entendre millor...

    ResponElimina
  7. A TOTS: Beethoven va tenir una vida difícil. Tot i així va escriure coses sublims, aparentment fàcils de copiar. Vull arribar lluny, però amb seny.
    Gràcies per ser-hi.

    ResponElimina
  8. Love what you are doing with the blog man!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars