Ves al contingut principal

LA LLENGUA O EL BES

Les Indigo Girls cantaven la lletra d'aquesta cançó cap al 1994, dins del disc "Swamp Ophelia". Jo, només amb el titol de la cançó en vaig tenir prou per emocionar-me. Me la vaig aprendre sencera. La vaig recomanar a tots els que tenien orelles per escoltar. La canto sovint, però dins del cotxe ( a fora no m'atreveixo, tot i que diuen que tinc bona veu ). Espero que us agradi. A mi em té el cor robat. Vosaltres també...



LANGUAGE OR THE KISS [LA LLENGUA O EL BES] (Indigo Girls)

No sé si va ser en un somni o a la realitat
D'un temps ençà no recordo res havent-me llevat
Teníem taula parada per a 6 i 5 ja hi eren
i em mirava la cadira buida des del carrer estant
i hi havia baf a les finestres de la cuina,
rient com si ho hagués fet des de sempre, com si res,
però emmudeixo perquè així ho he decidit
I trio viure no gaire temps amb tu,
oh, la por que he passat,
que hagi triat el sabó foraster i m'hagi relliscat.
He plantat una cançó
prò potser no tenia raó.

Et vaig dir que l'únic regal que em feia goig,
(era que) els propers 10 anys fossin una sorpresa
Però em vas dir que si feia el que volgués, m'avorriria,
Llavors vaig saber que aquell que renya ho fa perquè estima
L'últim cop que vam parlar ens vam ajeure cap per amunt
i miràvem el cel a través del sostre,
jo tenia el costum d'estirar-me tota sola a l'entrada de casa,
intentant desentranyar l'idioma de les estrelles,
l'alfabet dels sentiments,
Oh, llavors vaig entendre la dita "Primer un riu i després plora",
el so de la veu tants anys després encara no em consola.

Sóc sola a la cambra de l'hotel, aquesta nit,
espremo el cel i no en surt cap estrella,
vaig començar els estudis amb paper i llapis
i ara busco la solució a la gramàtica de la por,
Pietat, què donaria ara
per tenir el que més vull i no el que em falta,
Implacable, l'opció encara és
la llengua o el bes.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca



Comentaris

  1. Harmonia de lletres i notes. Preciosa!!...
    i tu que tries?


    Aferrada.

    ResponElimina
  2. Molt bonica, no la coneixia.

    Besos de dissabte per a les dues.

    ResponElimina
  3. Ei nena, quin bon gust!
    Eren les que faltaven en el repertori. Tots tenim una cançó de les Indigo en el calaix. A mi m agrada molt una que es diu "sugar tongue"(ai ai ai ) del seu disc Poseidon and the bitter bay.
    See you soon darling

    ResponElimina
  4. M'agrada la segona opció.
    És plena d'imatges amb molt de sentiment, aquesta lletra.

    ResponElimina
  5. Jo, el bes. Sóc xerraire, però m'agrada callar així, entre parèntesis de carn i desig...

    ResponElimina
  6. Gràcies per descobrir-me-la, és una meravella!!!
    Jo em quedo amb tot, depèn del moment i de qui prové!!!!
    Muacksssssssss!!!!!

    ResponElimina
  7. I no podria ser les dues coses?

    :) és que jo no podria passar sense cap d'elles...

    Ja està decidit i organitzat: ens veiem divendres!!! :D

    ResponElimina
  8. si la cantireta no torna a la font (bogarde), la font anirà a la cantireta... t'esperem, els teus consells i comentaris marquen línies d'atenció colossals. Vine...sisplau...escriu-nos...

    ResponElimina
  9. M'agrada la idea d'exprema el cel perquè surtin estrelles...

    ResponElimina
  10. DAFNE: Sí, alguns destinataris s'ho mereixen tot :)

    CARME: Yipee!! (veus el confetti des de casa teva?)

    PENYA: Llegeixo, però no sé què dir, a part de veure l'abisme molt aprop :8

    ROSER: aquestes mosses són poetes, i filòlogues. Tenen avantatge :0)

    ResponElimina
  11. Poetes i filòlogues...com tu!?
    Aixi no són les muses?

    ResponElimina
  12. No la coneixia. La música i la lletra són a la mateixa alçada: precioses.

    ResponElimina
  13. Preciosa. Gràcies per la traducció!!

    ResponElimina
  14. ENRIC: L'he sentida, la cançó. Oh...! Dolça, com el títol del disc.
    Falten 4 dies exactes per "l'evento", només! ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX