S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 13 de setembre de 2012

REVERS

Participació al joc literari d'en Jesús Tibau

"Mama...i no podria aprendre a casa? Perquè tu, que ets mestra, me'n podries fer a mi, si no tens col·legi on anar...Eh, i així tots estaríem contents... Què et sembla?... Mama...no ploris...mama..."

11 comentaris:

  1. Els xiquets sempre troben solucions senzilles i genials.

    ResponElimina
  2. Molt real, i trist. I amb una mirada molt tendra, pobret.

    ResponElimina
  3. Un xiquet amb recursos... a vgeades, ells són més valents que nosaltres.

    Bonic i tendre, cantireta.

    ResponElimina
  4. Trist i real, però amb tota la força que ens donen els nens sovint.
    Molt ben trobat!

    Aferrada.

    ResponElimina
  5. :) Amb el cor encongit, pobra mare...
    Molt ocurrent, no m'esperava el final!

    ResponElimina
  6. més d'un plora a la porta de l'escola, petits i grans.
    Gràcies

    ResponElimina
  7. Saber que hi ha quelcom més que el que hi ha és molt fort dir-li-ho a un fill, però ho has de callar, i fer via, snif...

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  8. Peter Pan no volia anar a escola, a l'oficina, fer-se gran. Em sembla molt raonable.

    ResponElimina
  9. A TOTS: pensava en ma filla, tan empàtica, tan intel·ligent, tan sorprenent.

    ResponElimina
  10. Les ganes d'aprendre eixuguen més d'una llàgrima.

    ResponElimina
  11. Jo a casa n'he tingut d'aquestes llàgrimes, tant de les filles com de la mare...trist. Però, al mateix temps, enyoro aquesta sensació que tenia quan era petit...
    Petons.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!