Passa al contingut principal

REVERS

Participació al joc literari d'en Jesús Tibau

"Mama...i no podria aprendre a casa? Perquè tu, que ets mestra, me'n podries fer a mi, si no tens col·legi on anar...Eh, i així tots estaríem contents... Què et sembla?... Mama...no ploris...mama..."

Comentaris

  1. Els xiquets sempre troben solucions senzilles i genials.

    ResponElimina
  2. Molt real, i trist. I amb una mirada molt tendra, pobret.

    ResponElimina
  3. Un xiquet amb recursos... a vgeades, ells són més valents que nosaltres.

    Bonic i tendre, cantireta.

    ResponElimina
  4. Trist i real, però amb tota la força que ens donen els nens sovint.
    Molt ben trobat!

    Aferrada.

    ResponElimina
  5. :) Amb el cor encongit, pobra mare...
    Molt ocurrent, no m'esperava el final!

    ResponElimina
  6. més d'un plora a la porta de l'escola, petits i grans.
    Gràcies

    ResponElimina
  7. Saber que hi ha quelcom més que el que hi ha és molt fort dir-li-ho a un fill, però ho has de callar, i fer via, snif...

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  8. Peter Pan no volia anar a escola, a l'oficina, fer-se gran. Em sembla molt raonable.

    ResponElimina
  9. A TOTS: pensava en ma filla, tan empàtica, tan intel·ligent, tan sorprenent.

    ResponElimina
  10. Les ganes d'aprendre eixuguen més d'una llàgrima.

    ResponElimina
  11. Jo a casa n'he tingut d'aquestes llàgrimes, tant de les filles com de la mare...trist. Però, al mateix temps, enyoro aquesta sensació que tenia quan era petit...
    Petons.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars