Passa al contingut principal

FERIDES


En apropar-se a la víctima, el detectiu descobrí astorat què li havia produït la laceració extraordinàriament perfecta del costat esquerre, just per sota el pit fins arribar a l'engonal, depilat "à la brésilienne", i que evitava que pogués pensar en res més que no fos la llàstima per un cos desaprofitat, mancat de gemecs en llocs públics.... Es va sobreposar mentre recordava les restes del dinar frugal i lacònic del despatx. En un extrem de la ferida, gairebé imperceptible, hi havia el que semblava ser la punta d'un ganivet. L'extregué com ho feia amb la roba interior de la seva ex-xicota: amb prudència, amb reverència religiosa, amb la respiració continguda. Tanta veneració per a que ella se'n trobés una altra. I allà, enmig de l'expectació general, es produí el miracle. L'arma del delicte era la cua de la ç trencada. La de la lletra "salaç", que acompanyava l'expressió "pernil". "El sexe, el sexe i el menjar sempre van de bracet", mormolà a un gos que s'havia confòs d'àpat calent i intentava seduir les restes d'un peluix en forma de conill, mentre s'allunyava de l'escenari del crim, i a la televisió donaven els resultats de la 6/49.

Comentaris

  1. El detectiu sospirava les restes d' una cigarreta mal fumada. La trepitjava amb un twist lent. Pensava , sempre arribo tard.
    Es va ajustar el barret inclinant.lo cap a la lluna que l'havia abandonat. Amb el peu , i amb cura de no fer.li mal, va apartar el gos del peluix. Xiuxejava..... oblida,t d' ell que no et respondra com et mereixes.
    No servia de res desclavar.li l' arma. La va tapar, allitant.la tendrament en els seus records

    ResponElimina
  2. Erotisme descarnat, m'agrada! Hauré de vigilar amb la ç trencada...

    ResponElimina
  3. Com es fa per extreure la roba interior amb prudència??

    Interessant relat, interessant versió de l´Enric també!!

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest notari ho fa tot bé, el molt punyeteru!

      Petons, lluna!

      Elimina
  4. @sa lluna: fàcil, quan no saps si et deixaran acabar de treure-la ;)
    vigileu amb les "Ç" però fan més mal els punts volants del es "l·l" ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, maco!! Sí, els punts de les l·l són altament sensuals. El melic de la lletra ;)

      Elimina
  5. Si és que es cometen veritables atrocitats amb la llengua...

    ResponElimina
  6. Interessant text que no acabo d'entendre i he d'estudiar a fons.
    El cap em roda amb les paraules conill, bresilienne, sexe, peluix, roba interior i sobretot aquesta paraula salaç que no sé si és el nom d'una planta o el de Salacia la dona de Neptú.

    Bon dia Cantireta :)

    ResponElimina
  7. Salaç té a veure amb tot el que has dit, Neptú i la sinyora inclosos ;)
    Bon dimarts, Pere!

    ResponElimina
  8. Molt irònic el conte i molt acurat, m'ha agradat com poses l'accent en la frugalitat del menjar i en el crim, que per cert és un crim lingüístic dons es fa amb la ç. Molt bo de veres.

    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afalagada, enrojolada, enriolada...Gràcies!!

      Petonets!

      Elimina
  9. Doncs si que és perillosa la Ç, intentaré allunyar-la dels versos perquè no faci mal a ningú...Quina responsabilitat!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això d'usar les lletres es realment un càrrec de consciència... ;)

      Petonets.

      Elimina
  10. Ja sabia jo que la ç és una lletra especial ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, es trenca en la part més baixa de la seva anatomia ;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars