Passa al contingut principal

MODISTA




Deixa el baf, aterra'l.

Retorna'm el cos.

Sargeix la paraula.



Si queda enyor,

que sigui per a les engrunes.

O per a les costures
del vers ja pronunciat.

Desvesteixo la pena
a ca la modista.

Pots desfer-me el trau?

Embastat des de les itineràncies poètiques, però refet amb alguna costura vista i emmotllat a mida de la propietària.


Comentaris

  1. Guarda l'enyor.
    La capsa dels botons l'espera.

    Amaga'l, i cerca'l
    Cus-lo sobre la roba,
    perda'l, si cal...

    i cordes els versos
    a cada trau.

    ("i si et quedava enyor" com diu el poeta
    "besa de nou que la vida és comptada")

    abraçadetes, cantireta

    ResponElimina
  2. Te'l faràs a mida i et quedarà que ni pintat! M'has fet pensar en el "cony de vestit" del poema traduït que vas recitar a corró, m'encanta :))

    ResponElimina
  3. Tu sola ets capaç de cosir-te el vestit perfecte..., sense cap mena de dubte.
    Gran poema Montse

    ResponElimina
  4. Entre dos nivells, entre dos aigües. Bona peça a cal modista. Com tu, em quedo al nivell del present.
    Visca en Tom Petty!

    ResponElimina
  5. Una modista on pots treure't les penes i i posar-te un vestit sargit amb noves paraules (bé, això em sembla que m'ho invento una mica) val un imperi! :) Molt maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Metafòrica, la modista. Sí que en val!
      Gràcies! :0)

      Elimina
  6. un vestit fet a mida s'ha de fer poc a poc i segur que sempre li caldrà el toc final...

    ben sargit el poem !!
    :-)

    ResponElimina
  7. M'encanten les dones amb llenceria femenina....

    ResponElimina
  8. Un model que et queda que ni pintat!
    Fiu fiuuuuu (això vol ser un xiulet)

    ResponElimina
  9. Sí, i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada, com diu la Carme tot recordant Salvat-Papasseit.

    ResponElimina
  10. La poesia pot ser i esdevenir una modista en la que tots ens nuem per a viure amb el que volem i sentim, amor i pau com a trets fonamentals.

    Vicent

    ResponElimina
  11. un poema preciós!
    desfer el trau..i desvestir la pena a ca la modista.. genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!
      Ahir va ser un dia feixuc... Em recomforta que us agradi.

      Elimina
  12. Hi ha cotilles que estrenyen tant que ofeguen el cos i roben les paraules.
    Potser costa molt treure'ns-les, tenen ... els traus molt petits.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dits amb manya. I si cal, el temps pot ser-nos aliat.

      Abraçada, Pere!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars