Passa al contingut principal

150 GRAMS DE FELICITAT



Barreja dilluns i desigs. I mira cors en papers d'estrassa. Els olora a l'obrador. Són rodons, coberts de xocolata. Són intensos, cruixents. Són com els seus petons. I es llepa els dits, somriu, es frega les mans i els compta: un, dos, tres, quatre...fins a fer 150 grams de felicitat. I continua comptant, ara les engrunes, com quan et dónes les puntes dels dits en lloc de les mans i passeges pel carrer, i et somrius perquè sí...


 

Comentaris

  1. Anar pel carrer i somriure perquè sí, és fantàstic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Queda com a DisneyWorld, però sembla que sempre sigui capvespre ;)

      Elimina
  2. tenir la felicitat a la punta.........dels dits

    ResponElimina
  3. El menjar pot ser una gran eina per la felicitat, així ho sabien mon pare, que va menjar-se la guerra civil i els nostres iaos parlant genèricament, i és que quan hi ha fam no hi ha pa dur.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Menges delicades, que petites donen molta felicitat... I grans records ;)

      Abraçada!

      Elimina
  4. M'agrada més el salat però haig de reconèixer que té molt bona pinta.

    Petons.

    ResponElimina
  5. Que dolços els petons cruixents coberts de xocolata...Potser 50 grams de felicitat ja m'estaran bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Equivalen a 3 galetes, si vols saber de quina quantitat mesurada de felicitat parlem ;D

      Elimina
  6. Versos amb tinta de xocolata damunt la pasta fullada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. WOW!! Veig que continues inspirada... Què maco, nena!!

      Senkiu!

      Elimina
  7. Mmmmm!
    La felicitat s'ha d'aprofitar. Fins l'ultima engruna...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La felicitat és fugissera, però sovint ens en queda la flaire. Cal estar a l'aguait, doncs...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars