Passa al contingut principal

DRECERA DE CANTONADES



Hi ha una passa exànime
sota la llamborda cega
d'aquest vespre tan amorós.

Hi ha un vers equànime
que espera la senectut
de la teva mà en la meva...

Hi ha un cel cert i espars
en tota cintura compartida
que ara es vessarà en calor.

Cau el carrer sobre un niu
de dents rialleres.
Drecera de cantonades.

Comentaris

  1. Cal saber si entre cantonades volem prendre drecera
    potser el camí més llarg és el que cal prendre
    i sota les llambordes cegues hi trobem....
    la pltja

    salut, canti...nada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sospiro... sota les pedres hi ha versos encesos.

      Salut, i un petó!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Les meves abdominals estan farcides d'endecasíl·labs. ;D

      Elimina
  3. Fot-li , fins baix ; en deim per terres humides.

    La gloria sia pels tossuts. ( jo ja m´entenc ).

    salut i amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que algunes cantonades s'entossudeixen en perdre vianants... ;)

      Salut i petons (a grapats per als amics).

      Elimina
  4. L'amor no té edat, i m'ha recordat també aquest "cau el carrer sobre un niu de dents rialleres" aquelles línies del poeta català Salvador Espriu en la seua novel·la "Laia" amb la cantinela dels nois al carrer, dels xiquets al carrer.
    M'ha agradat, sensualitat, bellesa, vellesa, joventut, jocs, etc. Tot en el mateix poema.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Geografies que predisposen al somriure còmplice...

      Petons.

      Elimina
  5. Dents rialleres només les veig en els nens petits.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo, que sóc com una nena gran, somric molt. Diuen que l'encomano ;)

      Petons.

      Elimina
  6. Un vespre molt amorós, d'un amor tardorenc... la teva mà en la meva!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amor a totes les edats, Roser. La tardor, a les fulles, als àlbums. Mai al cor.

      Petons!

      Elimina
  7. Drecera som,
    sorruts intrèpids,
    amb l´adreça
    tatuada
    en alguns noms

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que tots els carrers
      duen als versos més sincers,
      els que surten de les boques
      dels incendis en què crema la vida...

      Un petonàs!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars