S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 14 de novembre de 2012

EX CURSUM

L'ull que trascendeix la realitat

 Dalt, amb mans elevades
com a ofrena a l'impossible,
viatja el món sense paraules,
com ombra que trascendeix la reixa.

En cadira d'ACER, amb o sense mots
que emocionin, obre els ulls.
Obre els teus. Sigues
mà, braç, cama. Vehicle.

I sigues cor, ample,
per a cuidar de l'ànima.
La dels quiets que et fiten.
La pel·lícula abans de la química.

I et traspassen...
Fereixen d'amor.

Pd. El tresor masculí de casa, el petit, se n'ha anat d'excursió de 2 nits amb l'escola. És tot un esdeveniment que no surtirà a l'Hola, però és una mostra del coratge del seu àngel de la guarda a l'escola, i del mestre, i dels seus companys, que se l'estimen com si fos un germà...Gràcies, i sigues feliç, fill.

26 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ell somriu, content de saber que parlo d'ell, i que l'estimem. "Carpe diem", oi?

      Petons.

      Elimina
  2. Que sigui feliç, bonic! I tu també, marona, sigues feliç!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que sé que aviat li podré dedicar un altre llibre, encara més :0)

      Elimina
  3. És magnífic aquest poema, m'agrada sobretot quan diu " I sigues cor, ample, per a cuidar de l'ànima". El teu petit ho és, tal com la mare que li regala aquests tresors. Un petó molt gran!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una samarreta que li va comprar la seva mare. Hi posa: "Kiss me, I'm famous" :DD

      Elimina
  4. Respostes
    1. I me dirà "Ja'tà" per a que no plori més, ;)

      Elimina
  5. Un poema preciós. Hi ha un sentiment immens! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Criar fills com els meus porta a aquestes conclusions. Abraçades amb capuccino :0)

      Elimina
  6. i del silenci
    que creus
    hi creuen rius,
    cabals amples,
    ferotges,
    intuitius,
    plens de mi
    per tu,
    mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :******
      (cauen petons
      cap a la gravetat
      de saber que ets imant
      de versos)

      Ets un solet, darling!

      Elimina
  7. Ferides d´amor. De tot cor que disfruti i disfrutin tots amb ell d´aquesta excursió . Disfruta tu del seu goig .Crec, se que l´amor ( aqui ho demostres ) es inmensament més gros que el patiment.

    salut i amor . Per a tu i els teus.

    ResponElimina
  8. Que siga feliç. És el millor que podem desitjar als fills, que siguen feliços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I nosaltres ser capaces de no fer-nos mal en la felicitat que duu al plor...

      Elimina
  9. Molt bé el poema. Motius per pensar.
    Pel que fa al fillet, les mares voldríem tenir uns braços tan amples que protegissin tots els camins dels fills. I no és així. Ells no sé si ho saben.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ell crec que sí. Quan em diu "Tete" i m'abraça... :0)

      Elimina
  10. Sort que a les colònies sempre hi ha àngels de la guarda que vetllen pels infants...És bo que aprenguin de petits a ser solidaris i a donar la mà als companys, quan els camins són pedregosos...
    Jo també desitjo que sigui un nen feliç.
    Petonets.

    ResponElimina
  11. Que bonic! Que emocionant!
    Un petó molt fort al Lluc i a la seva mare!
    (Al pare i a la germana també)

    ResponElimina
  12. Preciós poema, Montse. Obrir els ulls!... tot passa pel seu davant i hi veiem encara que els tanquem. Mirar, millor que veure només.
    Un petó al Lluc i a tú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies... Una super abraçada amb xocolata desfeta per a tu, també!!

      Elimina
  13. Un poema molt maco i emocionant, Montse. Segur que el teu fill s'ho va passar d'allò més bé.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'agraeix molt el comentari, David. El vam trobar a faltar, mira si fa poc soroll...

      Va tornar rialler i emocionat.

      Petons, maco!!

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!