Ves al contingut principal

MORFOSINTAXI AMORFA


 Y entonces, el famoso paciente sujeto inglés fue trasladado a la parte activa del hospital donde Ella le practicó, sin anestesia previa y sin pasar por caja, una elisión de la parte inferior izquierda del PORcentaje de las frases reflejas que se había zampado en la última clase de castellano.

Pregunta 1:  On es va fer l'operació?
Pregunta 2: Quant va costar?
Pregunta 3:  Servix d'alguna cosa contestar les preguntes 1 i 2 si no s'entén lo text?

Comentaris

  1. Ben segur que no, noieta, no servix de res...

    Bona nit! petonassos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem donant la passiva "per activa" i només faig que endreçar... Ais, tinc complexe de mestressa d'oracions, ai no, de casa :D

      Petonassos a cabassos, preciosa!!

      Elimina
  2. ahir ho vaig intentar i avui seguesc igual . ahhhhhhhhhhh

    no entenc ressssss. ah l´elisió aquesta se m´esta fotent el cervell.

    ResponElimina
  3. A mi posats a especular se m'acudeix la única elisió que pot patir un home, baró sense haver de perdre cap membre, el que no arribe a comprendre és la part esquerra, i a més de bades.
    I ara parlant més seriosament, no, no es pot contestar si no es comprèn el text, de fet no cal només comprendre'l sintàcticement i fonològica sinó amb el seu context, etimològicament, fent símils i metàfores, etc.

    Bona pregunta per als teus alumnes, jo encara espere molt de la Història i també dels joves.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo esperava més, dels meus, i ja veus... A estones cal treure la bilis docent.

      Abraçada, maco.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Estem xocant contra la pissarra, nena... :)

      Elimina
  5. Pregunta 1: Al Banco Español de Crédito.
    Pregunta 2: Es va pagar en especies.
    Pregunta 3: Si, per perdre lo temps.

    He aprovat, senyoreta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La resposta 3, més del que JO voldria... :(

      Has aprovat amb un 10.

      Elimina
  6. Als teus alumnes els fas aquestes preguntes tan Kafkianes? ai pobrets...
    Ara comprenc els ni-nis!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Roser, me les faig jo ara que fem la passiva, i alguns passen de mi.

      Pel que fa als ni-nis, ells mateixos, a cops, en tenen la culpa.

      Elimina
  7. Recordé al paciente inglés. Creo que estoy peor de perdido que los demás. Un abrazo.

    Val

    Barcelona Daily Photo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo estoy entre el agente paciente y el sujeto yaciente :))

      Un petó.

      Elimina
  8. No m'agrada trencar-me el cap amb allò que no entenc. Sóc mala jugadora d'acudits endevinaires.
    Els meus pares parlaven en metàfora, deien. Jesús, en paràboles. Els catalans, diuen, solem parlar clar (els que parlem en català s'entén).
    Només desitjo que el que jo he entès en la teva resposta d'avui s'evapori, es torni arc de sant Martí i et faci somriure.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He escrit un poema d'amor. Per sort, ja estem a divendres. I somric.
      T'envio una abraçada ben dolça.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX