Passa al contingut principal

CAL·LIGRAFIA REBEL

Aldovega, disseny d'interiorisme

No eren pigues, eren punts volats els que flotaven en l'aigua, talment com CAL·LIGRAFIA del cos que DESOBEÏA les dièresis... i, saps?, el teu nom no n'ha dut mai. Per això encara hi suro, per amarar-me de tu.

PD. Istambul m'ha robat el cor...

Comentaris

  1. Compte en sortir, que no se't quedi algun punt enganxat en alguna part del cos!

    ResponElimina
  2. M'agrada la imatge de punts volats flotant a l'aigua, i també de punts suspensius...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era una imatge que em tenia fascinada, fins que la vaig fer lletra. Gràcies...!

      Elimina
  3. M'agraden les cal·ligrafies rebels com la teva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi, les mans rebels, que escriuen lletres que perduren...

      Elimina
  4. Cada vegada costa més fer creure la cal·ligrafia........té ganes de revelar-se amb tants d'atacs

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que, com jo, fa el que vol amb la lletra imposada, que rellisca...

      Elimina
  5. Les dièresis com a imatge en contrast amb la resta, el cos. Molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La part mutable, amb la que perdura. Naltres som els insistim, preciosa ;)

      Elimina
  6. Que de vegadetes se´ns rebel.la!
    Molt bo!!

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es rebel·la i torna, quina festa, aquest retrobament ;)

      Un petonàs!

      Elimina
  7. Ei, Cantireta!
    Ja ens explicaràs les teves experiències per Istanbul.
    Bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Castanyes torrades amb pell, com bols fràgils en què consumir l'escalfor, als carrers d'Istambul...

      M'ha agradat molt. Gràcies!

      Elimina
  8. A mi m'agraden els punts suspensius, per allò que tenen de misteriós!
    Ui Cantireta, i on guardaràs les emocions ara???
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als parèntesis, com en els moments d'agafar alè entre petó i petó.

      Doncs això ;))

      Elimina
  9. Intens! vigila amb el robatori de cors no agafessis pas una turca..o un turc :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan intens que podria repetir avui mateix... Massa tard, ja n'he donat una part en penyora... :0)

      Elimina
  10. Les dièresis, sovint les oblidades, que surin i desobeeixin, em resulta fascinant!!!
    Trenquem esquemes i permetent-nos sentir, a la nostra manera!!!
    Muacksssssssssss!!!! (¨¨¨¨¨ )són dièresis que et miren, hahahaha!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si són les teves dièresi, que es dissolguin en els meus ulls i se facin lletra, i en la carta remirar-nos sense temps ni mesura...

      Una abraçada!

      Elimina
  11. escribia amb plumilla de punta xata i tenia 8 anys feia una cal·ligrafia perfecta ,me la copiava dels llibres de contabilitat del meu pare que també havia anat a Can Colapi com jo anava i despres van venir els bolígrafs i va començar una guerra entre les plomes i els tinters de tinta amb pols i aigua i els bolígrafs i va ser una guerra molt violenta perquè es veia que s'hi jugava el destí del mon o de la patria o de la nostra ànima en allò d'escriure amb bolígraf . Va guanyar el bolígraf ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La plumilla fa ferides petites a la pell blanca i suau del pergamí, que amb tinta negra imiten el tatuatge del vers i el verb, en el teu cas...

      Elimina
    2. Si el cos viu el que la lletra li indica, pot ser revelador. I si s'hi rebel·la, trobarà altres horitzontals on escriure el seu camí de vida.

      I t'envio petons amb aroma de canyella.

      Elimina
  12. La sensualitat sura per aquest xicotet ¿vers? ¿poema? ¿prosa poètica? el cert és que ens has dut una mica d'Istambul, de l'antiga Constantinoble, de l'antic Imperi d'Orient Romà. ací a la nostra península. M'ha agradat. De veres.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus aquest somriure? Fa olor de canyella, i és per a tu.

      Elimina
  13. Talment com un bany turc, que penetra per tots els porus de la pell. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que em tractin bé, si m'han de banyar, que sovint tinc mania d'escapolir-me per la tangent... ;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars