Passa al contingut principal

JO EN RELLEU



Del davant de mi ve la resposta,
la llum que veig sóc jo en relleu,
i és tanta la flama que em cremo, ara.
No és possible tanta remor, tan endins,
no cal ser poeta per parlar-te poc,
amb la llengua que et gronxa, petita,
amb lletres rodones i sons senzills.
Deixar-te em reca: veig en mi un pou,
aigua que torrent fa riu de muntanya
i el plaer de tancar-ne el corrent
és il·lògic, però simpàtic. Prou que callo.
La mà dels seients no em besa,
ni escolto silencis més durs que aquest.
Neixo en mi per morir més enllà.

D'un poema inèdit escrit a mà el 6 d'abril del 1994, amb 27 anys.

Comentaris

  1. Preciós poema...i als 27. No m'estranya que ara escriguis el que escrius. "No cal ser poeta per parlar-te poc", dius; "Cal ser poeta per parlar-te així", dic jo.
    No ens deixis i no deixis de dir, poeta!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vena que va sorgir als 14 em té cavant per a trobar el filó...

      Abraçades, fortes i sinceres.

      Elimina
  2. Que bé que queden les coses fetes a mà, i més si les has fet tu.

    ResponElimina
  3. Com canta el noiet (i com escrius tu)!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petonàs... i mira que el que fas TU em té el cor robat :0)

      Elimina
  4. És bon poema, aquest, Cantireta. Raja harmoniós i ple.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga... m'emociones en llegir aquest comentari.

      Petons, mestra!

      Elimina
  5. "Neixo en mi per morir més enllà"...Una frase que em commou!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre morim més enllà. Encara que el moviment dels peus no acompanyi, els nostres actes ens projecten endavant, cap al futur, cap a la LLUM.

      Una abraçada!

      Elimina
  6. Que més puc afegir als elogis que t'han fet, si m'has deixat bocabadada! :O

    ResponElimina
    Respostes
    1. I vós sou un riu de mots que em reguen en buscar la inspiració... :0)

      Elimina
  7. Quan naixem en nosaltres sempre morim pel fet diferent, per l'altre, si més no una miqueta, però cal passar per ací i assabentar-se que la nostra vida és com és i tenim la necessitat i el dret de nàixer.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que la vida i la mort tenen el mateix fil embolicat en la troca de l'atzar...

      Elimina
  8. A mi també m'ha agradat molt nena... Patonets!
    (i al +1 també!) :)

    ResponElimina
  9. Un poema que se´n mereix un altre, des de la torre.

    Des de la torre,
    on veig esclaus,
    moribunds insensats
    que creen i creuen
    absurdes normes.

    Neix en mi petita,
    com si lliure
    volgués dir-nos
    que només morim
    si no fem ombres


    Un petonàs dels grossos Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts més, Enric.

      Fem, i en fer ombra
      siguem perdurables...

      Elimina
  10. 2012 - 1994 + 27 = 45! Per fi t'he caçat! ara ja se que en tens 45 ;)

    ResponElimina
  11. Pons, si ella no se´ls ha amagat mai!!!!
    Néixer per morir, aquí hi ha tot el que cal!!! Que bé escrius, i que bé ho feies, és clar pensaments que neixen i moren en el paper per reviure cada cop que els llegim. Per tant, són per sempre!!!!
    Petonsssssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maca... quants dies!! Me fas fer arrugues a la cara, amb el somrís emocionat de llegir el que em dediques... :0)

      Petons i abraçades, preciosa. Tinc moltes ganes de tornar-te a veure.

      Elimina
  12. Quines veus més boniques tenen aquests nens... Vaja, que per un moment he deixat de pensar i de fer pols el meu cervell.

    En el meu cas, ningú no em besa ara, ni tampoc no m'atèn.
    I és horrible sentir-se així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confia en els amics. De vegades, una mà que no gosa agafar-te és un principi d'emocions contingudes, i després confirmades.

      És bo deixar de tenir pensaments negatius. Aquesta cançó em sommou i m'eleva...

      Gràcies, eixerida. Tingues sempre la mà oberta... :0)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars