Passa al contingut principal

LA MARCA DE L'AIGUA


S'examina: uns punts volats, un canvi de vista, un paisatge esbiaixat.  Refà les comes, arrodoneix les notes. Bemoll, becaire? Mig to menys a la veu, i la síncopa, i l'accent, que explora les palatals i les guturals, per perdre's entre el mite i la llegenda, entre el bes i el vers que s'hi vessa. Lingüística aplicada, literària i fervent. Marca de l'aigua al paper quan l'hi escriu.

Comentaris

  1. jollons, noia... quin nivellàs... preciós

    ResponElimina
  2. Encara que digitalment no poguem veure la marca si que els adivinam com a teus per la pulcritut intel.lèctual i empatica . ( marca registrada : Docta Cantireta ).

    I el carinyo que reparteixes punyetera. ;)

    ResponElimina
  3. I jo que m'he quedat en silenci sostingut...

    ResponElimina
    Respostes
    1. OHM... Ais, no,que això és electricitat... ;)

      Petonets, maco!

      Elimina
  4. Variacions musicals, amb paraules que insinuen entre besos i versos...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha petons que són música per al cor. Els llavis en són la partitura.

      Besades!

      Elimina
  5. Una preciosa partitura, un ritme mesurat, una cançò...
    Petons!

    ResponElimina
  6. Jo resumiria aquest escrit i la teua poesia amb una sola frase:
    Amor a les paraules.
    I és el que mou a tot poeta de veres, un amor a allò simbòlic i que amb l'imaginari i l'amor esdevé poesia, veritable poesia, ja siga rimada, en vers o com aquest escrit en prosa.

    M'ha agradat Cantireta.

    Vicent

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars