Ves al contingut principal

PREPARACIÓ

Feu camí, amb passa segura i nua, sobre la pedra i l'arena del temps que us ha tocat viure. Mireu-vos al mirall: humans, volàtils, imperfectes. No deixeu de ser joies per als qui us estimen. No us captingueu més, els dies passen i marceixen les paraules no dites... A la finestra veureu els ulls dels que desitgen caminar i no poden, i les cames dels que voldrien volar, i somien. Les hores més fosques no duren tota la nit...

Le Badinage by Marin Marais on Grooveshark

Comentaris

  1. deliciosament cantiretà... oi quin adjectiu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poso molt de ZEL en tot el que faig ;)

      Gràcies.

      Elimina
  2. Ho oblido massa sovint que tots som joies...
    M'ha agradat molt aquest potst!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les duem posades, perquè quan en parlem llueixen soles.

      Grrraassiaas!! ;))

      Elimina
  3. Que no ens haguem de penedir de les paraules que no vam dir per capteniment i podien haver estat bàlsam per algú...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per manca de temps callem, i se'ns podreixen dins...

      Elimina
  4. Em quede amb la darrera frase. Les hores més fosques no duren tota la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dies, fins i tot a l'hivern, tenen hores de SOL...

      Elimina
  5. La darrera frase ...tot una esperança de ben agrair !!
    BON NADAL !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Cal posar llum.

      Bones festes, Artur.

      Elimina
  6. "Les hores més fosques no duren tota la nit..." Això és per imprimir cada lletra en un llençol i penjar-ho en mig de totes les ciutats i pobles, per omplir-les d'esperança... Genial, Montse.
    Que passis unes molt bones festes i tinguis un any molt ple de bons moments.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment. Feliç de que el text t'inspiri.

      Procurarem trobar el verb adient... Petons!

      Elimina
  7. Preciós poema, o jo diria de prosa poètica, no ho sé, però el cert és que és preciós, i jo ja hi vaig prendre nota, les paraules no dites ens podreixen i amb el temps veiem que viure és parlar, és ofendre, és jutjar, és estimar, és destruir, és donar vida, és tot, i tot és llenguatge, els que passen sense poder volar són molts, i cada vegada sembla que més, però potser açò només és un miratge i hi ha moltes persones que s'hi troben, i de ben segur la nit no és eterna, vindrà el dia i amb ell la llum i el reconeixement dels qui ens estimen i dels qui ens odien, de tothom, l'autoreconeixement.

    Vicent

    ResponElimina
  8. Preciós el poema i preciosa tu!! Bon Nadal i bona entrada al nou any, "amb passa segura i nua" ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa segura i nua, per saber on trepitgem. Que el camí, sempre el fem sols.

      Un petó estevenc ;)

      Elimina
  9. Ai, Cantireta, sempre que t'ho proposes em fas emocionar...
    BON NADAL!
    i molts petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cor és un òrgan exhibicionista: es mostra a qui vol mirar.

      Molts petons, sempre.

      Elimina
  10. Salut i flama.

    La nit també és dolça sabent-nos acompanyats.

    Feliços dies , amable any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves espurnes sempre em fan saltar. És bo, perquè l'immobilisme no duu a la creativitat.

      Senquiu, maco!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX