S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 31 de gener de 2012

MUSEU


Els diumenges, com la cesura entre versos
o el final del xàfec amb sentits aplaudiments,
per alguna raó benèfica o inexplicable
els optimistes gosen trepitjar aquestes platges,
tan desertes com si els morts es desvetllessin
o Déu passegés entre dinosaures.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca del poema "Museum", de Glyn Maxwell, que trobareu aquí, en aquest enllaç.

dilluns, 30 de gener de 2012

HOMENATGE A J.V. FOIX

Era pastisser, i era poeta:
feia Sares com de fulls
i pa rústic d'ala d'àngel.
Els crostons, com panses d'or,
i les trenes, per pessigar-les.
Crema i ambre dins del vers,
xocolata sense Sacher,
Àustria de trufa i torró
i Sarrià i lionesa i xabàquia,
raonava el pa i la sal
i deia "se n'ha anat"
a qui pel poeta demanava.

MOLDRE'T

Alba Pifarré
L'angle a l'inrevés
de les mans del fred,
i el meu esforç per convergir-hi,
i l'ombra dels graus.
Serem filtrats amb amor
pels marges, la boira i els preus:
i hi serem resistents.
M'escolo per la teva boca,
gota d'or, raó de tot.


Foto de l'Alba Pifarré, del seu bloc http://albapifa.blogspot.com

divendres, 27 de gener de 2012

REPEL·LENT


Teoria dels cossos celestes lligats amb cordes fluixes: ell s'hi acosta, ella n'és indiferent, se n'allunya en vertical. Ell l'adora des de la closca. Senhal en el vers, senyal que la ciència no té en compte la tècnica de la seducció. I la llengua, com ahir, és pel·lícula antiadherent amb pèssim guió.

PARAULOTES

No sé parlar, avui.                                        
Ho he intentat vegades,
i allò que s'ha dit era
la resposta premeditada,
el ressò del diner i
tot plegat, res. Bon dia.
M'ha quedat el regust
del monòleg inconnex, sincer,
disculpant-me per la grolleria
d'aquesta masturbació verbal
que sempre mantinc, a les fosques.
No sé parlar, i ningú no me n'ensenya.
Escombro paraulotes del carrer.
Veus? I jo volent escriure poemes.



Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 29. La il·lustració correspon a la de la portada del llibre.
Quan la llengua s'entortolliga en els laberints del cervell, el verí de l'escurçó es torna remei.

dimarts, 24 de gener de 2012

VIVIM DE FETS, NO ANYS


Vivim de fets, no anys; de pensaments, no sospirs;
en sentiments, no xifres en telèfons.
Hauríem de comptar el temps en batecs. Viu més
qui més pensa, sent més noble, actua millor.
I aquell a qui li batega el cor més ràpid arriba a vell:
en una hora viu més intens que aquell a qui
la seva sang espessa s'adorm escolant-se per la vena.
La vida, tanmateix, és el propòsit d'una fi; aquella fi,
començament, significat, i conclusió de tot - Déu.
Els morts es mereixen tot l'honor del món.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca,
d'un poema titulat "We live in deeds, not years; in thoughts, not breaths", de Philip James Bailey.

diumenge, 22 de gener de 2012

ÉS...TIC (FL)IPAD X TU


Diu en Xavier que escrigui sobre noves tecnologies:

"El seu era un telèfon intel·ligent. Només deia "t'estimo" a qui s'ho mereixia." ;)









dissabte, 21 de gener de 2012

MITCHELL SENSE MÀNEC


Joni Mitchell als fogons,
amb versos profunds
sobre l'Amèrica idem
que parlen d'autostopistes i línies
i viatgers perduts en el temps,
"Furry sings the blues"
mentre es crema el sopar
a les antípodes de la poesia.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 125. Bon profit!

divendres, 20 de gener de 2012

POLLASTRE A LA VIA

Ahir vam haver d'anar a Urgències: mareigs, carn pàl·lida, cama que ignora que dos fan més camí que una. Les meves classes, exculpades, i nosaltres dues envoltades de metges i nens. Treu samarreta, posa samarreta, seu, ajeu-te, seu, aixeca't. Posa via a la vena, posa pollastre a la vena. I berenar a casa!! No res, els conductes auditius, que es cargolen massa, contra la nostra voluntat. Nens que creixen, donen vida. Vida que dóna per capítols sencers en biografies no-mediàtiques ( suposo!!) Ho hem celebrat ( el no estar malalts ) amb cava, amb coca, amb petons. Aquell que celebra que cada dia es fa camí, arriba a savi.

dimecres, 18 de gener de 2012

A L'ENLLOC

- Me'n vaig.
- On?
- A l'enlloc.
- I ara?
- Sóc un desig, només. El baf del te.
- Ho ets tot.
- Ja no hi sóc.
- Recorda'm, recorda'm...







dimarts, 17 de gener de 2012

CONSOLACIÓ



No cal que seguis amb mi.
Tants passen de llarg
sense. I sé
reconéixer
la buidor
a taula. Aquest cuc
corromp i nega
l'evidència: tu també seràs immòbil.

Montserrat Aloy i Roca, d'una imatge del bloc http://imatges-i-senssacions.blogspot.com/, del Miquel Traveria.

dissabte, 14 de gener de 2012

DES/ORDRE

del web www.jggWeb.com
Jo, endreçada,
no em trobaria
ni em torbaria
gairebé mai,
amb la pedra esmicolada,
a la sorra petrificada.
Ni em creuria
aquest ordre
que ni mai estorba
el mar i la sal.

Montserrat Aloy i Roca

divendres, 13 de gener de 2012

ELS HOMES QUE ESCRIUEN



I avanço el pensament a la porta de la llengua, que aboca la par(au)la abans que ningú pel precipici del caos. I Déu ve a la meva classe, humil presència entre els homes. Per a en Josep Lozano, Déu que escriu la seva història mentre gira el món, lentament, en l'Univers.


GÈNESI, LLETRA, MÓN

Déu existeix.
Duu barba d'un mes, d'un any,
escriu lentament en full mil·limetrat
amb una lletra insegura, bellíssima, petita,
concentrat en aconseguir la còpia perfecta
del món reproduït en paper.
Déu existeix. Jo el miro sense afaitar,
captivada per la seva acurada visió de la vida,
que tot ho refà a pesar dels nostres desitjos.
I escolto a Déu parlar-me de tu a tu, en les tardes
dels pronoms febles, mentre cau la tarda
a la falda de Sant Eloi. Passen els trens.
I Déu s'acomiada de mi, posa el llapis a l'estoig
i dóna records als meus. Llavors, com qui no vol,
em comforta la pau que desprén la seva fesomia,
i allibera en mi la fe en l'ésser humà, tan imperfet.

Montserrat Aloy i Roca
Guimerà, 11 de setembre de 2011

dijous, 12 de gener de 2012

DESBASTADA

Matí d'incerteses. Tarda de grisos. La llengua
ver(tig)inosa, que pot meravellar, i ferir alhora.  Arbre semàntic sense fulles.

dimarts, 10 de gener de 2012

TOT EL QUE FAIG

Català, castellano, English, Literatura catalana. Morfemes, fonemes, alfabet. Metàfores. Jo, mi otro yo, my true self. La poesia. Tot això m'espera aquest trimestre. Afortunada de tanta lletra, descanso en sinalefes, en hiatus, en apòstrofs ben apariats. I demano a les Muses confiança.

dilluns, 9 de gener de 2012

ANIMAL!!


  1. GAT. Bèstia amb urpes que surt de sota el cotxe quan hom ja ha begut massa. “Porta’m el gat, Ludovic, que amb la llanterna no veig res!”

(MAL)VIATGE?

Tinc un dubte ( no fotis, cantireta, tu, dubtes? ). Doncs sí, patidors i empàtics seguidors meus. Vull demanar una beca Grundtvig per a l'estiu, i enviar-me a mi i els meus sacsons a veure saxons del tipus gamba-quasi-pelada allà dalt. I penso: Exeter o Dublin? Al primer hi estic 2 setmanes, i ja hi he estat; al segon només 1, però no hi he estat mai. Per si de cas, la traducció de l'acudit:

a) Com vaig a l'altra banda?
b) Ja hi ets, a l'altra banda!

diumenge, 8 de gener de 2012

MONTFALCÓ MURALLAT

Gel a la plaça,
i font, i li dol.
Pedra als ulls,
cor fort de secà.

Entre Les Oluges i Cervera, aquesta meravella de poble, pedra forta, tosca, medieval, bellesa segarrenca.

dissabte, 7 de gener de 2012

CENTRÍPETA

Minva sola, la il·lusió, amb el pas de les hores. En els parcs de temes varis, centifrugada endins, esbandeix, s'esvaneix... però és necessària, perquè regenera. Arriba al cor de qui la necessitava.

PD. He passat 5 hores a Port Aventura amb ma filla. He xisclat més que mai. I m'he abraçat al Monstre de les Galetes!!

divendres, 6 de gener de 2012

A LA CARA

"Me'n ric, i què? Mama, prou de fer putxeros. Que sóc feliç; que no són tan tràgiques, les teves penes; que tot passa, com avui, com portar aquest jersei sense taques."

D'una imatge treta de la xarxa.

LLUM D'OLI

Tinc la pintura.
Em manquen els subjectes.
"Hola, véns ja?"

Imatge "raptada" del bloc de Gaspar y familia.

dijous, 5 de gener de 2012

VALENTS I DECIDITS

són els que inventen maneres d'explicar la vida; els que fan del gest una paraula eficient i pertinent; els que, sabent que el món els capgira, busquen maneres d'arribar a l'altre costat; els que perceben la quarta part, o l'infinitèssima part del que toca, i hi responen adequadament; els que tenen un costat poètic i lluent, i el mostren en dies de lluna nova, sense udols llastimosos; els que creen i creuen que val la pena que la pena sigui lliure, perquè si els compadeixen mai més seran lliures d'opinar per ells mateixos. Passeu a veure i llegir el que opina en Quim: en sortireu refrescats, lliures, sense servituds. En Quim sap com donar resposta a les preguntes del món de la manera més encertada: somrient, dient la veritat, tornant a començar si s'equivoca. Jo n'he d'aprendre tant!

dimecres, 4 de gener de 2012

ELOGI DE LA CAIGUDA

Els que em coneixeu de fa temps sabeu qui sóc. Semblaré taujana per no fer-me mal, aparentaré més tamany per fer callar aquell que només ordeix siluetes en lloc d'omplir-les. Aquest poema sortirà en un Treball de Recerca d'una noia amb qui m'uneix un vincle molt especial: la seva mare va ser mans, ulls, peus i llengua del meu fill durant 4 anys a l'escola. Elles són la nostra particular "Recerca a Montalbà".

ELOGI DE LA CAIGUDA

Vam caure a la plaça antiga
per enèssima vegada, damunt de tot
el que ens serva i ens dóna nom.
Jo et vaig plegar, com sempre,
i el braç feia un tomb sobre el centre,
com un número Pi precari, finit.
En la revinclada el teu afany
de superar-te et va fer la guitza;
jo, amable, deia les paraules de torn,
com responsoris d'una missa aliena;
fora de mi ressonaven, càlides.
Volies seure.
Vam imitar les línies de Bécquer
en el pedrís improvisat d'una casa,
abraçats i tan muts que semblàvem
esperar a Godot i a l'apocalipsi,
mentre queia un altre cop la tarda
en el ritme immaculat de la teva vida.

Montserrat Aloy i Roca
Verdú, 26 de juny del 2011

dilluns, 2 de gener de 2012

I demà

VERMEER

Mentre aquesta dona del Rijksmuseum
amb aquesta calma i concentració pintades
segueixi vessant dia rere dia
llet de la gerra al bol
no mereixerà el Món
la fi del món.

Del llibre de Wislawa Szymborska, "Aquí", Bartleby Editores, 2009.
Traducció al català de Montserrat Aloy i Roca.



Feliç 2012, avui i demà.