S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 28 de febrer de 2012

ECS!


SAC! CA! A MI? NO!! UF! OI? OIDÀ! DA? ON, DA? D'ON, D'ARA? I ARA!!
Onomatopeies en ecsàmens que servidora ejacula sense rosari que l'ajudi. Nostrusinyó també m'abandona, com lo desodorant. Imatge que hom troba si escriu ECS al Gúgel.

diumenge, 26 de febrer de 2012

TOTS SOM RARS



La lletra, inspiradora, aquí. Per a l'Escola Alba, que ahir ens va unir a taula en l'estómac i les paraules. Gràcies!

L'ESPILL DELS DIES

No és la imatge, no.
Foto de Camil Tulcan
Perquè vols refer l'esquerda
immutable
a la superfície tan fràgil?
Recordes quan tu eres làmina?
Ningú no t'encoratjava l'esguard,
ni feia de l'ull penyora.
Ara refàs amb recel el dia,
i eloqüent, mires de convèncer-te
que això només és passatger
i trapella,
i que l'espill dels dies
només és veritable en el teu cas.

Montserrat Aloy i Roca

Regal per a la Fanal Blau, d'una entrada seva http://fanalblau.blogspot.com/2012/02/moltes-primaveres.html

UNA XAFARDERIA

El meu Sant i jo, a l'eterna París. Havien canviat l'hora d'hivern per la d'estiu, i nosaltres estàvem bojament enamorats dels quadres del Museu d'Orsay, feliços de ser cultes pels ulls, immersos en la bellesa dels segles en oli, en aquarel·la, en escultura. De cop i volta algú ens dirigia, amablement, a la sortida, ens expulsaven del Paradís! Un cop al carrer em va semblar veure una persona que m'era familiar. Sense saber ben bé com, li vaig explicar al Sant que aquell home era famosíssim, i que em disposava a demanar-li un autògraf. Per dissipar-ne els dubtes, vaig fer la pregunta de rigor: "Are you Quincy Jones?" I aquell homenàs, apòstol de la música entre molts apòstols, amb la seva veu tan greu, em va contestar mig rient: "Yes, I am." Jo, amb les emocions desbocades, buscava a la bossa paper i bolígraf, amb la dissort que aquest, també emocionat, havia decidit desmuntar-se sense el meu permís, mentre el gran Quincy, amb un somriure a la boca, s'esperava pacientment a que jo arrangés tanta poca traça. Li vaig lletrejar el nom, em va firmar a la llibreta, i mentre se n'anava jo em vaig posar a saltar com una nena petita, abraçada al Sant, que encara preguntava: "Però...em diràs qui és aquest home sí o no?" Després vam anar per Montmartre a sopar en un bistrot, i aquell vespre vaig ser immensament feliç a París.

dissabte, 25 de febrer de 2012

EN QUEDA



(CRISI)

No queda res a fer com si,
histèrics,
el nostre gest desesperat provoqués
misèria
en els altres, i llàstima.
Són els fets els que salven,
i les paraules, l'escorta dèbil
que els duu a la llum,
per a ser cremades en sacrifici.
Guardem esperança en pots
ben plens, sota el coixí,
per a que les llàgrimes trobin un lloc
per poder-se reunir de grans.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 95.

I TANMATEIX




La festa de les llàgrimes
Penèlope havia plorat
fins a eixugar el llac dels ulls.
Així havia tret forces per teixir i desteixir
llençols immaculats, sudaris i túniques
fins que el cor li digués prou.
Quan Odisseu arribà a Ítaca
grapats de llàgrimes li vingueren a l´esguard.
Llavors abraçà l´esposa
Era la seva manera de dir-li en silenci
com era de grata la terra, per un nàufrag,
ell, que havia vist engolir tants esforçats amics
en els braços embravits de Posidó!
Sans i estalvis
mútuament es besaren les llàgrimes.

(Ulisses digué a Penèlope:  "Fores l´astre del matí i seràs
l´astre de la tarda" - Agustí Bartra)  

divendres, 24 de febrer de 2012

Per aquell que...

 Felicitats! I torna sempre que vulguis!!

BARBIE TRÀGICA

Quan es va veure a casa, després d'haver estat trobada inconscient al passadís dels que menjaven toxines per arribar a la immortalitat, i en veure's reflectida al mirall (cabells sense pentinar, metxes invisibles, maquillatge caríssim esbarriat per les galtes i el front), sense fàmula que li hagués endreçat l'armari per colors, i en Ken declarat inútil per a la passarel·la, es va dir: "I demà què em poso?!!!", mentre agafava els cordons de les bambes i es penjava a la barra de l'armari dels vestits creats per en John Galliano.

Imatge manllevada del bloc de David Lázaro, http://buscando-lo-invisible.blogspot.com/

dijous, 23 de febrer de 2012

400, SABEU?

 
Quan escric, entre la tenebra
i el dol de veure'm finida
al final del vers esquifit,
i quan visc, dolguda per la pausa
obligada de la pensa i l'alè,
allò que en queda és l'essència,
la base i el greix del que suposa
conéixer la Montse i llegir
algú que es fa passar per mi.

DIJOUS


Digues, jou dels dies,
com hom s'allibera
de feinejar sense treva,
de voler que Venus
amoroseixi amb vi,
mel i taronges i petons
la càrrega,
 sempre  feixuga,
del viure terrenal.

dilluns, 20 de febrer de 2012

PICASSOR


AUbergínia: projecte de samfaina amb ales.

BERENJETA: mutación pastelera grosera y con gusto a ... ni idea.

OUTBERGINE: ECSPLANT

VERTICAL


moncat

         Podria esbrinar el motiu
que il·lumino
si em sabés més l'orgull.
L'ombra del meu estat
             curiosament
també és recta, íntegra,
            tot i horitzontal.
El feix de llum s'obre en la tenebra,
i en la intersecció del dubte
queda el lloc on, diuen, pertanyem.
Clàssics, boirosos, romàntics i duals,
resumim l'aquí ara mesurats.

Montserrat Aloy i Roca

D'una foto del moncat.


BBQ


Tokidoki

Intencions de dilluns: canviar la llangonissa per exàmens. Que visqui el foc purificador!

diumenge, 19 de febrer de 2012

KANDINSKY A L'ESPAI



- Rector dinyesor orinal...hips!...jo...hips...faig tard a la nyora...no, nyena...no...fenya....miri, sap què? Mentre vinia pel carré, jo tot content, m'he trobat una nau especial, d'aquelles que es fan per encàrrec, sap?....un moment, que em parlen pel mòbil intramuscular...sí, sí, no!!...sí...ah, per on anava?...ai, sí, gràcies...dons això, que han surtit dos paios molt ben vestits de Carnaval...verds, clar... sí, verd maragda...que m'han dit si volia anar a una festa...ni idea, lo Gepese no'l conec...no m'interrompi, home!...això, que una festa estelar fora del cosmos i tal...jo no tinia plan...bueno, tampoc ne tinc mai...m'ha dixat la nòvia i estic més penjat que un ganxo...i he preguntat si era en un polisportiu...hermètic, ara!...no, tinia portes i tot...bueno, que no acabarem mai, eh?....i mos hem posat a jugar al 3 i mig...allà dins hi feia una calor!... anaven en calça curta...no, no portaven Visquemecs!, que m'hi haguera fixat, perquè la xicota me'n va regalar uns que m'anaven petits... i llavòrens, com que he perdut...sí, mos jugàvem quartos...me n'ha tocat un amb una paia....ai, sí, que m'embalo...dons he entrat al quarto aquest i m'han examinat...sí, tio, jo que aprovava només l'Educació Física a l'ESO...osti, quin mal rotllo...clar, ni temps d'estudiar...a lo que anava...que m'han examinat de Mates...m'ho han comptat tot: un cervell, dues mans, un nas, dos testicles...se'ls han mirat bé, els podrits, me feia angúnia que me'ls toquesson, però semblava important, sap?...i en aquestes que diuen: "Terrícola!!"...jo, que pensava que s'havien confós de nom perquè al meu deneí hi posa "Terenci Rispau Colagror" hi feien un anagrama de com me dic...pos vaja...que m'examinen, i se posen a riure...com a bojos... i d'una puntada me tornen aquí, a la fenya...sí, avui, dilluns de Carnaval. ....No vol pas un cafè?....Jo en necessito un, de ben carregadet...La paia aquella sí que anava carregada...no, no, amb sacarina, ja ho sé..."Cambio y corto!" Surto a fer un tomb per fora la nau...eh?...Sí, clar que porto el vestit posat...ai, l'escafandra....carai amb la ressaca...guaita, l'ET!!...ja va...ja va!....

2ª participació a http://relatsconjunts.blogspot.com/2012/02/composition-x.html, i definitiva.

IX!


"I diu que després de posar-la en lleixiu li ha quedat així, la samarreta? I que s'ha confós de talla, que volia la L, no l'XL? I  a mi què m'importa, que el sinyó Kandinsky, nascut el XVI del XII del 1866, tinga un cosí segon per part de la seua padrina de vostè que visca a Xàtiva!! No, i ara, no és que no puga, no li tornarem els diners. Apa, que vaja bé."

Participació poc intel·ligent en relats conjunts, http://relatsconjunts.blogspot.com/2012/02/composition-x.html. En faig una segona versió d'aquí a res...

dissabte, 18 de febrer de 2012

VENTA'T,FOC


Li pren, l'aprèn amb els ulls: l'empenya, el taló, l'arc, els dits. Ressegueix lentament el turmell i s'esmerça en la mesura. "Les tindrà el divendres". Atia el foc i hi llença les mides. Vol tornar-la a veure.

OLI AL TORS

Pinzell. Rastres de saliva
que deixo en els teus mots,
uneixen fonemes de desig.
Callem per pintar-nos,
salvatges, olis de llavis al tors.



Participació en les Itineràncies Poètiques del febrer 2012

divendres, 17 de febrer de 2012

XÈSPIR ENAMORAT


Mentre s'explica per enèssima vegada sobre l'amor, una presència molesta la fa distreure's. Aixeca els ulls, però només troba que sembla que parli sola. S'hi posa un altre cop. La presència li dicta el judici: "To be or not to be." Ella riu. Per aquella nit ja n'hi ha prou. El riu Avon brilla magnífic sota la llum de la lluna.

dijous, 16 de febrer de 2012

BREU


ETcetera: saga d'alienígenes.

NECESSARI


S'omple la boca de fets: estar, viure, conèixer, escriure, llegir, viatjar. Oblida que el silenci també ajuda a fer-se persona.

dimecres, 15 de febrer de 2012

NICE TO MEET YOU


-Mmmm...escolta...
-Mmmmm...ara no...va...deixa'm fer...
-Perquè no anem a casa meva?
-Mmmmm...cau gaire lluny?
-El necessari...mmm....va, que desseguida continuarem...

I arriben al palau reial. A la porta de galzes d'or i marbres incrustats, el pare del xiquet, un senyor gripau, confós per la nit i una mica de nèctar alcohòlic, es cruspeix la xicota, delicada libèl·lula.

Participació gamberra en el 253è joc literari del http://jmtibau.blogspot.com/, Jesús M. Tibau.

PER A LA MEVA MARE



Salvar-te, mare, de les urpes
del cervell sense sostre,
bellament ornat per la teva saviesa.
Saber-te mare, present,
dins del pit singular. Com tots.


Per a la meva mare, supervivent d'un càncer de pit. T'estimo, mare.

dimarts, 14 de febrer de 2012

COR VALENT

Jo en sé les cales
de cafè i mató
i els boscos de pa que m'amagues.
Ben nua, per por
de veure'm dins l'aigua,
les barques de la son
hi tiren les xarxes i pesquen,
i a la sorra cauen
les natges i els ulls
i els petons que estan de rebaixes.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 27. Per al meu marit, el Valent.



dilluns, 13 de febrer de 2012

MISTAKES


Enderiada a trobar la perfecció escrita en un document estranger, oblido que demà tinc un examen a Catalunya: apòstrofs, guionets, accents i pronoms febles. "Touché!"

diumenge, 12 de febrer de 2012

WHITNEY ENTRE NÚVOLS

MAN RAY, La fortune. 1938
Potser voldrà anar a jugar-hi amb la seva cosina, o la seva padrina. Descansa, ara que ja no et molesta ni la fama ni el públic ni l'exigència de ser perfecta en vida.


AUSIÀS DINS DE RAIMON





El poeta valencià posa veu al poeta valencià, que hi donà el vers intens, immens, etern. I llir entre cards, la bellesa em sempre surt al pas.

dissabte, 11 de febrer de 2012

CRISIS

I un semitò arriba per fer creure al món que la perfecció només és una idea bellíssima...

divendres, 10 de febrer de 2012

INDIS I COWBOYS



Són de paper,
de tinta barata,
les nostres fletxes
sense corbata.
Són de pronoms
i Ausiàs March,
i d'amor i dolors,
i de xocolata.
Som els cowboys de mentida,
i els indis de la llengua
que en flams i nata i cirera
breguem batalles amb la brida
al galop, mentre fem vida.

Per als meus alumnes que es barallen amb la rima i el ritme, i amb l'Ausiàs March. Gràcies per ser-hi.

dijous, 9 de febrer de 2012

EL MEU DICKENS


Últimament penso que els altres ( que omplen l'aula ) fan el que poden per tocar-me la pera, aigualir-me la sopa, empebrar-me la samfaina o endolcir les carxofes bullides. He d'admetre que el meu Dickens no arriba a la sola de la majoria de blocaires. Però encara conservo, per respecte a mi mateixa i als de casa, l'esperit de nena que sempre m'acompanya. I aquest és el meu Dickens.



Per si voleu saber-ne més, aquí us en faran quatre cèntims ( or four shillings, as you wish ).

dimecres, 8 de febrer de 2012

TÀPIES ESCRIT

Aquesta és la meva gramàtica:
primer hi ha d'haver un subjecte
en qui es trobi l'intel·lecte,
i un verb, que baixi l'acció al cos,
i llavors algú que rebi la gràcia
de l'ull cap a la mà que escriu.
I un cop aconseguit,
el nexe de llum entre la flexió
i la gravetat
farà que tot tingui significat,
farà superlatiu el +.





ESCAPÇA'T!!

Té més integritat el gelat sense gelat? És el con el que fa que el gelat sigui veritable? És l'aparença el que ens diu com són les coses de debò? Si escapço a algú, faré que pensi amb més diligència o sinceritat o rellevància? Per a què carai serveix el relleu en el con del gelat, si no és per destorbar la matèria flonja de l'objecte cobejat? Escapça't, setmana, demà ja fa baixada i s'albira el divendres al lluny.

dilluns, 6 de febrer de 2012

PLORS A MIQUES


PLORS A MIQUES.
Em fan llàstima que de tant plorar
s'hagin quedat secs de paraula,
abatuts al primer cop de pulmó,
entre cava i aorta, desferra humana.
Res no és mesquí, digué el poeta,
alguns ho saben, però res,
la fal·lera del setial i l'encens
podreix tot signe de feblesa.
L'anabolisme és senyera.
S'han veremat l'enteniment.

Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 115.

divendres, 3 de febrer de 2012

CAN YOU PASS ME THE OMELETTE, PLEASE?


Jalem en anglès! ( Lo vidio en què és cert és aquí, lo lloc és Montsonís, la guia se diu Eva, i la noia més eixerida del sopar és la Mar Poyato. Un petó per a tothom!)

La que demana la truita d'espinacs se diu Cantireta. ;)

NEU A LA PANTALLA

Diuen que el temps millora. Potser.
Empaito boires lleugeres
que a peu poden
més que els desitjos, i riuen:
"Fes-te cas, mestra,
esca la mostra de son
en essa i fes-la sincera:
si neu a la pantalla de vidre,
l'ostra va de tort, i no fa perla."

Anticicló. Serena de nit,
no compto llençols.

Setmana fatal en tot: tard, nens, classes, parla, son, intel·lecte i poesia.





dijous, 2 de febrer de 2012

DOL A LA POESIA

AMOR SINCER

Amor sincer. És normal,
és seriós, és pràctic?
Què en treu el món de 2 persones
que viuen en un món propi?

Col•locats al mateix pedestal per cap raó aparent,
triats a l’atzar entre milions però convençuts
que havia de ser així – com a premi de què?
De res.
La llum prové d’enlloc.
Perquè damunt d’aquestos i no en d’altres?
No insulta la justícia? Oi tant.
No desbarata els nostres principis, bastits 
amb penes i treballs, i fa caure la moral des del seu cim?
Sí, en ambdós casos.

Guaiteu la parella feliç.
Almenys podrien amagar-s’ho,
fingir tristesa i mostrar respecte cap als amics.
Escolteu com riuen – és insultant.
Les seves paraules - falsament entenedores.
i les seves celebracions banals, rituals,
les rutines mútues tan elaborades –
És una conspiració a esquenes de la raça humana!

Fins i tot és difícil de preveure com acabarien
les coses si tothom seguís el seu exemple.
La religió i la poesia, amb què confiarien?
Què es recordaria? A què renunciaríem?
Qui voldria romandre dins d’aquests límits?

Amor sincer. És realment necessari?
El tacte i el sentit comú ens recomanen passar-hi pel damunt 
en silenci, com un escàndol en els cercles més alts de la Vida.
Els nens perfectament sans neixen sense el seu ajut.
No podria augmentar la població del planeta en milions d’anys,
és tan insòlit el seu progrés.

Deixeu cantar als que no han trobat mai
l’amor sincer: “això no existeix!”

La seva esperança els ajudarà a viure i a morir.

Ella ha traspassat avui. La seva obra, magnífica, serà recordada sempre per la saviesa, la ironia i la brillantor amb què exposava les seves idees.
Traducció del poema "True Love", de la poetessa Wislawa Szymborska, guardonada amb el Premi Nobel de Literatura el 1996. La traducció és meva, o sigui, de la Montserrat Aloy i Roca.

dimecres, 1 de febrer de 2012

L'EVOLUCIÓ, SISPLAU?


Problema 1.
1. 1. Llevar-se amb la boca i la manguera seca.
Problema 2.
1.2. Llevar-se sense córrer a fer pipi.
Problema 3.
1.3. Llevar-se i que la llet, el cafè, la torrada, etc. sigui freda.
Problema 4.
1.4. Llevar-se a treure el gos a fer pipí.
Problema 5.
1.5. Llevar-se i no trobar els mitjons calents.
Problema 6.
1.6. Llevar-se i no trobar-se al llit.
Problema 7.
1.7. Llevar-se i que el feng-shui estigui mal encarat.
Problema 8.
1.8. Llevar-se amb lleganyes enganxades a les càries.
Problema 9.
1.9. Llevar-se per por a perdre el bus, la pel·lícula de La Sexta, l'avió de Spanair, etc.
Problema 10.
1.10. Llevar-se i no saber perquè un s'ha llevat.

Per tots aquests fets científicament comprovats, s'acorda, per unanimitat, concedir els Premis Darwin al científic Alfred Novell i Passerell pel seu estudi: "Quins problemes tenen els que es lleven abans d'hora en diumenge."

Del 

233è joc literari (els premis Darwin), 

que proposa en Jesús M. Tibau, al seu bloc. Sisplau, si m'heu de tirar pedres, que sigon petites, que porto ulleres.