S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 29 d’abril de 2012

EL MEU ANGLE


Vaig escriure'l en anglès el juliol del 2010, a Dunfermline, Escòcia, Gran Bretanya, damunt del llit. Es diu "A Love Item". Està inspirat en un poema preciós de la Carol Ann Duffy, que trobareu també a casa meva.

ARTICLE D'AMOR

Et dono una carxofa.
Guarda-la bé,
tot el que jo sóc és dins seu.
Les gràcils espines
de les fulles curtes poden
gravar-te la por a la memòria :
els dits que prenen brins de sospirs
en jardins privats
poden causar-ne, si hi són descoberts.


Tot i així, aquests articles naturals
no fan cap olor. Reptaré dins teu,
sense ser percebuda, per quedar-m'hi,
no sabràs pas que hi sóc.
Un eixam de mi mateixa es reuneix
de nit
per enderrocar els teus ulls cecs.
Una part de mi és el meu tot,
significant i curosament escollida,
propera a la perfecció.

Pots sentir com me'n vaig,
m'arrugo o ploro o et menyspreo,
cadascun dels meus membres és cabdal
per a la vàlua de la meva essència.
No ho dubtis,
l'herència que m'ha sigut donada
perdrà el seu matís primitiu.

Si em marceixo, tu en seràs el culpable.
Ara que et menges el meu cor,
deixo de ser una flor.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

dimecres, 25 d’abril de 2012

MANIFASSÓS


Com tassa 
on l'orgull s'hi abeura,
amb nanses i boca
que aboca el pensament,
el manifassós es vincla
davant la poca humilitat
visible que la vida li atorga.
I l'angle tancat
del compliment
es va acomplint,
vuitanta-sis,
vuitanta-set,
vuitanta-vuit graus...


dimarts, 24 d’abril de 2012

SER AGRAÏT

El bon amic moncat m'atorga aquesta distinció tan bonica. I jo corresponc nomenant-ne (què malament sona, me recorda els del gran germà de més enllà de Fraga) a 5 més, perquè s'ha de correspondre amb igual estimació i consideració:

1. Al meu dimoniet particular, que ja torna a tenir ales, lo Miquel Àngel, http://miquelangeltena.blogspot.com.es/, que sempre ens il·lustra amb el seu verb i geni. No sempre el corresponc, però de vegades no l'entenc...

2. Al filòleg més eixerit de més enllà d'Igualada, lo Jordi Dorca, http://dorcajordi.blogspot.com/, per il·lustrar-me, il·lustrar-nos i donar-nos motius per aprendre amb termes que desconeixíem. Ah! I els comentaris, genials.

3. A l'Alyebard, perquè el zen és possible tot i tenir un gos com a jefe.

4. A la Glòria Bosch, per ensenyar-nos el més enllà de la poesia.

4. I a en David Lázaro, que busca lo invisible. I jo en parlo.

Gràcies.

dilluns, 23 d’abril de 2012

TOTS ELS DRACS

del bloc de chapiniki

Reté en la memòria
l'olor de la rosa,
de quan a les golfes
sagnàvem els llibres perduts.
Tots els dracs 
del dia d'avui
se li assemblen.

diumenge, 22 d’abril de 2012

FUSTA VELLA

Si hagués plantat una llavor,
la memòria hi hagués florit
i encara arbres gronxarien
la fusta vella dels anys.

2ª aportació als relats conjunts.

dijous, 19 d’abril de 2012

Mai (va) bé



Cançó de la bellíssima Leonor Watling, al capdavant de Marlango. Traducció, aquí sota.

POTSER

Potser estic tan cansada
pensant que no val la pena
de sortir al carrer i esforçar-me,
esforçar-me per agafar-te del braç,
fer-te rodar
fer-te meu
d'una vegada, amor meu,
prendré el principi
sense esperar-ne la fi (2)

Potser espero al carrer,
potser ets rere la finestra
mirant d'amagar-te,
potser tens els ulls de mentides,
potser tinc la boca de metralla
que tant de bo no funcionés
però ara m'hi llenço i crec que
et faré rodar,
et faré meu
d'una vegada, amor meu,
prendré el principi
sense esperar-ne la fi (2)

Potser estic tan espantada perquè
crec que sóc massa lenta per treure
totes les espurnes que em cremen.
Potser sóc petita perquè
crec que sóc fràgil per ocupar
tot l'espai que em pertany,
però ara m'hi llenço i crec que
et faré rodar,
et faré meu
d'una vegada, amor meu,
prendré el principi
sense esperar-ne la fi (2)

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

 
 








dimecres, 18 d’abril de 2012

Padrí...


Aquest homenàs, conegut a Tàrrega (Targa per als de Targa) només com a Madern, va ser el padrí del meu únic llibre, "Gàbies de vidre i pols". Es moria als 86 anys. Fill de Cervera, vivia a Targa i a Barcelona. Avui serà incinerat, i les cendres escampades per un indret estimat a Cervera. Els seus relats brevíssims i encertats em feien rondar pensaments pel cap mentre el llegia, i hi tornava, i esperava que un dia la musa a mi també em beneïria. Us deixo l'enllaç amb el seu bloc, i amb l'ànima encongida. El trobaré a faltar.

UNA MICA DE MI? CA!


Sembla que baixi.
O que surti de casa,
inversemblant.

dimarts, 17 d’abril de 2012

A LES MANS, relats conjunts


L'espera amb la lletra al cap, dits entrellaçats. Ha de venir amb la guitarra per estrenar, ha de venir amb un regal dels anys que fa que es coneixen. I s'asseuen al gronxador vell, i riuen dels anys i les clivelles, i de les arrugues vora els llavis, i llavors surt la cançó més llarga del món, la més intensa, la que ella regala als homes que duen les notes com rams a les mans.


L'EIX


S'inspira en l'eix. Inspira per ser ella. I quan expira, s'expandeix. I sempre reneix, reeixida.













dilluns, 16 d’abril de 2012

COR ENAMORAT



Si fós un londinenc, ple de retrets,
em portaries a la teva casa santificada
amb desig i ombra apàtica?
Si t'hagués pogut retenir, un altre cop, en aquella llum,
per a tu no és res però a mi em manté viva,
com el dia dels enamorats, és un cor enamorat, vés.

El rei i les èpoques no perden el rumb,
és sempre l'home cansat i el comú,
(és) el repte, i estrany i tot això,

vull tornar-te a veure,
vull tornar-te a veure,
és ben senzill i simple,
però tornaré per a veure't.

La mentida és un àngel, no existeix,
et dic que és ben rar però tu en capgires el sentit,
quina llàstima que siguis tan jove,
la paraula, quina llàstima ser tan ruc,
m'imagino una casa amb el fum i una valla,
els veïns del costat n'estarien agraïts,
et pots ben creure el que t'he dit.

Et creuria només a tu, només et creuria a tu,
falten cinc dies per a atrapar-me amb l'anell,
mentre visito els amics tan importants per a la noia
tan pallassa, la noia tan pallassa, que ronda per aquí.

Lletra, aquí. Traducció de Montserrat Aloy i Roca.






divendres, 13 d’abril de 2012

ET PROMETO



I buscar-te entre la vigília dels llavis oberts i els ulls que es tanquen, i entre els arbres que són braços, i fer-te créixer dins meu. Et prometo amor, mentre pugui parlar.

dijous, 12 d’abril de 2012

MAraNYA


"L'amañana siguiente"  ( ¿La maraña siguiente?  o La araña siguiente o ¿La araña silente? o La amaña, si miente )

Possibles interpretacions d'una redacció críptica.  D'una redacció en castellà.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Ho és


Teta.
Nòvio. 
Consol.

ENYOR ESTÈS

del bloc d'en Carles Porta

Voldria que l'enyor estès
s'estés quiet i perpendicular.
Voldria que el seu engonal plorés
per alguna cosa real.

dilluns, 9 d’abril de 2012

LA MONA

Aquesta és la nostra mona, la Bibi de debò. D'avui, dilluns, i de la resta de la setmana. La foto, feta al jardí dels pares, per la meva filla.

divendres, 6 d’abril de 2012

DIES COM AVUI



Quan no sempre plou, dies com avui
quan ningú no es queixa, dies com avui,
quan tot és a lloc com obrir un pany de llum,
la mama ja m'ho deia, dies com avui.

Quan no cal amoïnar-se, dies com avui,
quan ningú no et va al darrere, dies com avui,
quan Judes amb un bes no traeix a ningú,
la mama ja m'ho deia, dies com avui.

Quan no necessites respostes, dies com avui,
quan t'olores un aprofitat, dies com avui,
quan les peces del trencaclosques casen com jo vull,
he de recordar-me'n, dies com avui.

Quan tothom és sincer i no et fan la juguesca,
quan els aprofitats en tu no troben gresca,
quan a tothom tant li ha de fer com vius,
he de fer memòria de dies com avui.

Quan els somnis no acaben en llot, dies com avui,
quan els altres m'entenen del tot, dies com avui,
quan et cap al cap que la vida no és un escull,
ja m'ho deia la mama, dies com avui.

Ja m'ho deia la mama,
dies com avui (3)

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

Divendres sant. Pluja. Arròs per dinar. I aquesta cançó aparentment senzilla de Van Morrison que m'acompanya. I tots vosaltres, que m'estimeu.

dijous, 5 d’abril de 2012

CÉZANNE



Teníem la porta barrada  a la xafogor del migdia.
No el podíem veure pas.
Potser tampoc l'haguéssim sentit -
descansant, dormint, somniant plàcidament.
Però el seu pas era ben decidit -
caminen, les muntanyes?

No era un home, qui passava;
era un cavall fidel i gran
amb un pes a coll
turó amunt.

Poema "Cézanne" d'Alfred Kreymborg. Traducció de Montserrat Aloy i Roca

dimecres, 4 d’abril de 2012

MAMI (FER)

Fer, desfer. És fer però dissimula. (La nostra gateta Bibi ja té 2 mesos)

dimarts, 3 d’abril de 2012

VERITAT

Mongetes.
Com les panses.

Peres.
Esvanint-se.
Prunes.

Galtes.
Natges.
Se sent paufir.
I diuen que és primavera
arreu.

D'una idea del Jordi Dorca.

dilluns, 2 d’abril de 2012

....va millor.



I calla. Des del balcó, veu com les orenetes fan els nius sota la seva teulada.

diumenge, 1 d’abril de 2012

JO?


Balla tangos amb la culpa. Quan deixa la cullera, esgotada, pensa en rostar el plat.