S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 31 de maig de 2012

SAL A LA FERIDA

Foto, treta d'aquí

Torno d'un viatge:

1. Les entranyes de la terra, i el castell al capdamunt. O sigui, Cardona. És Catalunya interior.

2. Espanya al Blogger. És un dogal al coll. Castella sense altres ulls.

Mig solsonina d'adopció des dels 9 anys, mai de la terra que posa ".es" sense preguntar abans. Sóc catalana. I salada. I no tinc ".es" enlloc!!

P.S. Helena Bonals, gràcies per l'aclariment amb l'enllaç per treure'ns la sal de la ferida. AQUÍ el trobareu.


dimecres, 30 de maig de 2012

POESIA AL CARRER

Miquel Traveria

Dissabte dia 2 de juny, a les 5 de la tarda, a Sudanell (Segrià), molt aprop de Lleida, el Joan Abellaneda i la Montserrat Aloy faran un acte poètic acompanyat de música.

Podeu ajeure-us al banc, o seure a la cadira, o mirar-nos des de dins del claustre. La poesia, feta de paraules escollides en la nostra llengua, és mostra de cultura, història i sensibilitat. Perquè és paraula viva, és bellesa. I ningú hi és indiferent. Tanmateix, ha de florir en silenci dins vostre, tal i com ho féu en nosaltres quan hi va néixer.

DESCALÇA?


Caminem, fins i tot descalços, en llocs on podríem ser ferits. La roba no fa mal. Dur-ne o no pot no ser tan important. Només el peu, la pell que ens hi ha dut. "The Broken Sandal", poema breu i intens de la Denise Levertov.

SANDÀLIA DESFETA

Somniava que la tireta se'm desfeia.
Res que m'agafés el peu.
Com caminaré?
                      Descalça?
Les pedres punxudes, la pols. Seria
coixa.
I
cap on anava?
Cap on anava ara ja
no puc, llevat del dolor?
On estic dempeus, si
hagués d'estar-me quieta?

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

dimarts, 29 de maig de 2012

UN LLIBRE EM DIGUÉ QUE SOMNIÉS, I SOMNIO

De vegades alguns poemes et vénen a trucar a la porta dels somnis lúcids. De vegades, la Musa et regala, sense que te n'adonis gaire, ja que el seu regal és ben secret i personal, el camí per a dur-lo a la llum i fer-lo visible. I aquest n'és el resultat. D'un poema exquisit de la Barbara Ras, "A Book Said Dream and I Do".

UN LLIBRE EM DIGUÉ QUE SOMNIÉS, I SOMNIO de Barbara Ras

Hi havia plomes i la llum que hi passava a través.
Hi havia ocells que feren les plomes, i el sol que féu la llum.
Les plomes dels ocells feren l'aire més dolç, més dolç
que el silenci en un capoll que espera les ales,
més quiet que l'esguard d'un falcó encaputxat.
Però cap falcó en el verd fet pel pas dels pares.
No, ni pares, papagais volant entre el son lent
i mirant-se els rajos verds per encendre el llarg somni.
Si pell, el rou l'hagués amarat, però la pols
penjada en l'espai com l'aturada del
temps mateix, el qual, després de la dansa amb els papagais,
hagués dit, Gràcies. Ara descansaré.
No és massa tard per a dir que la llum de l'ocell era prou
densa per separar-la amb les mans, i que les plomes que endolcien
el camí, caigut després d'amorosir tantes galtes,
eren vermelles, d'un vermell de rosa amb venes de vol
ara acostant-se a la fi de la volada.
Tot i la detenció en el temps, les plomes es refiaren del vermell
i cregueren que la peresa ompliria el llarg somni,
fins que el llibre es tanqués i el temps tornés per a ferir-nos.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.



dissabte, 26 de maig de 2012

SI EM DREÇO


Si deso la tarda
aquest desori 
s'endreçarà.
Si em dreço
sabré
del que sóc capaç.
De tot.


divendres, 25 de maig de 2012

(H)AM

Escric amb dolor.
A cops amb sang
al puny. Fist-onejo.
Rebento mines,
el llapis que sura
en cada vers.
I en anglès
escupo el jo
mai simètric.
I. (H)am.

Bífida. Bilingüe.

NOMS PROPIS-2


Saltem Quevedo.
Ignorem Góngora.
Eixuguem Bécquer.
Elevem Aleixandre.
Evaporats en González.
Fi de curs.

dijous, 24 de maig de 2012

O NO

Era un mal aprenent. Escapçava els versos a propòsit perquè la seva mare no tingués cap metàfora de qui fiar-se.

Era mala persona. S'empassava les llavors dels melons per evitar regar-los.

Era mala poeta. "Sóc una enamorada del mar". Li arrencaren la perla i la llençaren pel damunt dels esculls.

Era bona persona. Només seduïa a qui s'ho mereixia. Portava un mirall penjat del coll, en què els altres s'hi enlluernaven

DICOTOMIA


El verb. O l'acció. El Present Simple o La Celestina. I enmig, l'adjectiu possessiu. 

dimecres, 23 de maig de 2012

CÀMFORA


Amb les arnes,
les armes.
Els forats.
Llana
com lluna.
Mentidera.

Guardo els jerseis a l'armari. Vigilo. Si estan bruts, hi sortiran arnes. 

dimarts, 22 de maig de 2012

AQUÍ I EL CEL



Amb un martell i claus i por d'espifiar-la construïm un cobert
Entre l'aquí i el cel, entre l'espera i la boda durant tot el temps que estiguem morts
per al món més enllà dels nois i noies que ens volen calmar
podem assajar el nostre text fins que ens tornem, i els altres, cecs i sords, allà on és

tardor no hivern, primavera no estiu, fresc però no fred,
i s'hi està bé, no hi fa calor, potser hem oblidat que ens fem vells

Amb una fletxa i un arc i unes llavors sobreres per planter fem valdre el nostre clam
en una terra tan fèrtil que oblidem a qui hem fet mal fins arribar aquí
i agafem una mà forastera que és forta però no prou decidida per tirar a terra la paret
perquè no estem prou perduts per saber que les estrelles no estan enfadades
perquè alinear-les perquè caure a terra i no sobre tou a (la)


tardor no hivern, primavera no estiu, fresc però no fred,
i s'hi està bé, no hi fa calor, potser hem oblidat que ens fem vells

Traducció de Montserrat Aloy i Roca


Cançó que surt al disc "The Goat Rodeo Sessions", amb en Yo-Yo Ma i en Chris Thile al cello i a la mandolina. La lletra en anglès, aquí. Per als TU que m'acompanyen en la vida. Gràcies.





dilluns, 21 de maig de 2012

VERDÚ A LA TELE

Mos han invadit. Tal com hu sintiu. I lligiu. D'un dia per l'altre van venir unes furgonetes grosses, plenes de cables, de sinyors que parlaven raro, com de Barcelona, amb un posat així com de perdonavides ("silló! silló!... si se'n diu butaca!") i van començar a engegar les maquinotes a lo corrent elèstric. Ara tinim la mitat del poble dividit: la plaça és de la Teletres, i la resta del pople pertany a Verdú. S'hi estaran fins dimecres, i mos portaran al museu del joguet, als sillers (de vi, què us pensàveu?), al tros (hehehe...malpensats!) i fins i tot farem d'arqueòlegs, com aquell home tan siriós que surtia a la tele lo diumenge...no, Nostresinyó no, lo bisbe de Solsona tampoc,..ah, sí, lo Eudald Carbonell. I perquè veieu com m'agrada ensenyar lo meu poble, que m'ha donat aquest nom tan escaient, cantireta, escolteu bé, i aplaudiu al final, que lo Màrius Serra és un home excel·lent.
I viniu a veure-mos, ja posats a fer propaganda...

EM VAN PLANTAR

http://imatges-i-senssacions.blogspot.com.es/2012/05/soledats-xi.html

Em van plantar.
A darreries d'agost, amb la calor.
Em digueren que fos forta,
que rúfol i tot calia preservar
l'origen i la llavor amb el reng
ben traçat. Que plouria.

Em van llaurar.
Aquí a l'Urgell, on mai el temps
s'equivoca, perquè a la boca
només hi cau el fel de l'error.
Que pacient el pagès també aprèn
a plantar contra el desig.

Em van fer most.
Sense prendre'm gaire la pell,
mossegant el pinyol, només.
A la lleixa deixo
el futur escrit en vidre verd.
Prop de la conca, de l'ull.

I rego la paciència.
Que ve de dalt.
Descarrega.

diumenge, 20 de maig de 2012

TOT HA DE CANVIAR

La puc cantar. M'eleva. Me fa plorar. Me fa somriure. Randy Crawford canta aquesta meravella. La lletra, aquí.

Tot ha de canviar
res roman igual
Tothom canviarà
ningú roman igual
Els joves envelleixen
Els misteris es descobreixen

Així diu el temps que serà
ni ningú ni res roman igual
No hi ha massa res a la vida
en què puguis confiar sense mida

Excepte que la pluja cau dels núvols
i  del cel ve la llum solar
els coloms saben volar

L'hivern a la primavera durà
El cor ferit es guarirà
però tot al seu temps
tot ha de canviar

Els joves envelleixen
Els misteris es descobreixen
Així diu el temps que serà
res igual romandrà


No hi ha massa res a la vida
en què puguis confiar sense mida

Excepte, que la pluja cau dels núvols
i  del cel ve la llum solar
la música em fa plorar


Traducció de Montserrat Aloy i Roca


dissabte, 19 de maig de 2012

VISTA


Sé que t'apropes.
Els malucs: llum, imants.
Tens els meus ulls...

Haiku. Relats conjunts, segona proposta.

dijous, 17 de maig de 2012

ME LLEGEIX

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

Vaig deixar-me les ulleres aquell dia, per error. Ja no em calen. Me llegeix sense ulls. Sense és més perillós, només li calen les mans. Les té calentes. Deixa baf a les meves conques, i se n'humitegen altres de més pregones. Ell també és miop.

Participació humida a Relats conjunts.

dimarts, 15 de maig de 2012

PRESENT SIMPLE

El present simple. "I love you". Tanmateix, acomplexa triar el verb, conjugar-lo. Fins i tot usar-lo amb la freqüència desitjada. Partint del sempre, si es pot.

RITME


De pedra i de calç em farien
i de granit si no fos
per aquest cos, i el petó missatger
que s'hi envia, bandera blanca.
Potser de clara d'ou i canyella
si no endevines la juguesca,
el llençol no, si et plau,
només cal que m'ho diguis
tot a cau d'orella.

Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 83.

S'AJEU


Menja xocolata. Somia truites. Veu àngels en els núvols. S'ajeu. Riu. La pinten adormida.

dilluns, 14 de maig de 2012

PLAÇA GENS DURA

A MONTFALCÓ

No hi havia gaire gent. La Juliet, bellíssima, semblava una donzella medieval. Voltaven els joves per aquí i allà, jugant a combatre en duel. Els del bar filosofaven entre ells sobre la vida i la mort amb la cervesa als dits. La marinada escampava la meva por al fracàs. Berenar sota els porxos, coca simple que ens va donar forces per resseguir la pedra amb el peu i el verb. Es proposava la visita guiada pel poble, i ens hi vam apuntar. Com deia Picabia, és rodó per tornar als origens, a la plaça, el gel, l'aigua que ens manté vius, encara que soma. I a fora els oients van ser convocats per a la meva poesia. Breu introducció a cadascun, no interessa que es perdin, que divaguin, que s'entristeixin per la nostra naturalesa efímera i humana. Érem pocs, però escollits. I cada aplaudiment va sembrar paraules a les parets de Montfalcó.


Caldrà buixardar la pedra
per abellir-la a ulls del guerrer.

Cal que els montants,
simètrics, siguin bellíssims.

Així com a la terra,
els portadors de calç
faran la façana més subtil
al núvol i a la boira,
i podrem esperar que la sageta,
ferida 
necessàriament de sang i fusta,
ompli les nostres boques
de les línies amb què les llindes
teixien imatges i noms propis
sobre la vida,
sobre la mort,
sobre l'eternitat.

Caldrà aprendre a treballar
la paraula amb el bes,
i el bes amb l'esquerda
del temps.
I estimar el guerrer,
setge de segles,
turó diví.

Gràcies, Juliet i Falco, per aquelles hores dalt del cim, a tocar del cel, Segarra històrica i valenta. Una abraçada ben forta.

diumenge, 13 de maig de 2012

ESCAIRADES

http://imatges-i-senssacions.blogspot.com.es/

A recer del cel
les pedres muden
la pell
sota els cels
mutables
dels humans.
Escairades,
eloqüents.

dissabte, 12 de maig de 2012

LIEBSTER, PLACES, VERSOS


PRIMERA NOTÍCIA

Aquesta tarda a les 6, dia 12 de maig del 2012, recito versos a la Plaça Major de Montfalcó Murallat. Tindré els meus 20 minuts de glòria. Espero que els de dalt no s'emprenyin i m'enviïn un ruixat de primavera o un ruixat i uns quants llampecs per aprendre a respectar les Muses i els designis angelicals. Tinc les cames com un flam. Desitjo que les meves cordes vocals no s'hi assemblin, a la textura del flam. Els de casa vindran a fer de claca. Sort de la família, en tràngols poètics com aquests...

SEGONA NOTÍCIA

La Glòria Bosch, mantenidora del bloc de poesia que inspira, fa pensar i excita hipotàlems adormits, 
http://elglobosblog.blogspot.com.es/, em dóna el premi LIEBSTER BLOG per ser qui sóc: urgellenca, poeta, surrealista, mama i bleda a parts iguales. Gràcies, Glòria!! Una abraçada ben forta des de Ponent, allà on no hi plou gairebé mai... I ara jo corresponc nominant 5 prèmits més:

1. Al caure més poètic, lo sinyor Tinc, http://tincmoltmalcaure.blogspot.com.es/, perquè sempre em fa ballar el cap, i m'arreplega abans de caure del tot, i em posa de peu. 

2. Al Vicent, que sap perdonar, i recomençar, i reconciliar-nos amb el món, a http://lareconciliaciomon.blogspot.com.es/, amb poesia, amb la narrativa, amb la psicologia, amb humor. 

3. Al Lluís, que escriu i fa eterna la paraula escrita, http://laparaulaescrita.blogspot.com.es/, i ens il·lustra sovint amb l'Espriu, i amb Mozart. Tots dos em tenen el cor robat.

4. A l'escriptora andorrana més internacional, l'Alexandra Grebennikova, pel seu bloc http://avetverd.blogspot.com.es/. Intens, bell, profund. 

5. I finalment, http://mafiamental.blogspot.com.es, o sigui, en Joan Vigó. Fotògraf, poeta, pensador. M'agrada molt. 

I ara, me'n vaig a esventrar sardines per dinar. Que no és poètic, però serveix per alimentar el cos.


dimarts, 8 de maig de 2012

POR(TA A MI)

Sóc alta. Miop. Sincera. Generosa. Bleda assoleiada. Irònica. Mare. Poeta. I poruga. Escric però no sé encara perquè: no és la ràbia cap a la feina de fa 4 anys, ni la gent que se'n fotia de mi a l'esquena i em llepava el c* a la cara, ni els que deien que la meva intel·ligència havia minvat per ser mare d'un nen amb paràlisi cerebral. És per saber cap on cau el vers i la prosa poètica que se'm dóna per suposat. És per donar veu al meu jo sincer, NO el que fa versets per guanyar premis, NO el que s'amaga darrere l'espurna de les metàfores. Porto tant de temps sense obrir-me la porta que se n'havien rovellat els galzes. La por ja és porta, i a dins hi ha LLUM.



D'una cançó d'en Marc Cohn que parla d'estranys en un cotxe. Potser farem plegats el viatge de la nostra vida. Potser ens en penedirem. Si no m'aturo no ho podré saber mai. Gràcies per escoltar, llegir, fer silencis. Fer-me petons. Fer llum dins d'aquesta por a tot i a res.

MUDAR EL VERS


Primavera als mots.
Se li fa rou als llavis
quan l'anomena.
Se li fa mel als ulls
aquesta primavera.

No puc marxar. Em dieu que torni, que escrigui, que us amari de bellesa...Com puc negar-m'hi?

dilluns, 7 de maig de 2012

MUDA


He de callar durant un temps. No gaire, tornaré a escriure. Ho sento.

diumenge, 6 de maig de 2012

SÉ COM ENTRAR...

al teu llit i tu no ;)  De la cançó original del Willie Dixon, en versió del Marc Cohn. Lletra original en bard, aquí, per orientar-vos.



29 MANERES

Tinc 29 maneres d'arribar fins a l'estimada,
Tinc 29 maneres d'arribar fins a l'estimada,
I si encara no en té prou,
en trobaré 2 o 3 més, encara!

En tinc una pel celler,
dos pel rebedor, això,
i quan estic a punt de petar,
una a la paret que només sé jo.

(TORNADA)

Com en Noel, entraré pel llarg forat,
passar per la finestra i no és el final,
sé de llocs que ni t'has imaginat,
fins un pas secret al teu engonal.

(TORNADA)

Conté un bon trau, l'armari de paret,
passaré per les golfes com un angelet,
tinc clau mestra que obre els furors,
una porta al rellotge, a la part posterior.

(TORNADA)

Traducció, versos i ironies rimades de la Montserrat Aloy Roca.

















dissabte, 5 de maig de 2012

L'ALTRA MUS(IC)A

Es lleva convençut de que res se li ha de resistir. De que les fuetades a l'esquena, cinc per a ser exactes, només li han donat motius per a apuntar-se a la lliçó magistral del Joan Sebastià Rierol, en què es fan relleus per tocar la tapa del piano i sortir corrents. I de que les taques que el psicòleg vol que converteixi en papallones o Volkswagen model Escarabat només són fuses. I enderiat com està a fer que el món l'entengui d'una punyetera vegada, compon la seva obra definitiva, la cabdal, la més agosarada. I llavors se n'adona de que caldria que es busqués una parella per a dur a terme la "Partita per a dos cossos encesos en desig." I comença a arrencar-se els cabells, d'un en un.


divendres, 4 de maig de 2012

XUCLAREM TARONGES


Em faré nòmada entre llençols
per a poder viatjar pels plecs
i aturar-me als solcs que més
em plaguin.
A mitja duna replegaré les veles
de la tenda que em fa de casa,
i farem veure que viatgem 
entre sol i sol de pantalla corba.
A mitja tarda aturarem el trot,
xuclarem taronges i en beurem el suc,
i jo et diré amo i senyor,
zel de finestres i vels de paladar.

Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 63.

dijous, 3 de maig de 2012

DE POETA...


...i gamberro se n'ha de venir de mena.

PO(BR)ETA: manca d'inspiració al laboratori

PO(F)ETA: grega a l'amanida amb ínfules de Safo

PO(J)ETA: caradura que sap rimar

PO(K)ETA: haiku que cap a la butxaca

PO(LL)ETA: piu, piu, piula més fort!

PO(M)ETA: vermell de galtes petites i grosses

PO(N)E(N)TA: urgellenca que fa versos

PO(P)ETA: mamelleta versificadora

PO(RR)ETA: vers a l'aire (yipee!!)

PO(QU)ETA: monosil·làbic femella

PO(T)ETA: agraïment amb pèl

PO(U)ETA: espeleologia a ca la cantireta

PO(Z)ETA: zí, zenyoda, io zóc poeteza.

Per tots els que aneu passant per aquí, per al(s) que deixa/deixeu un "genial" i marxeu, per als que sabeu que un somriure meu val força i em comenteu...Gràcies!








dimecres, 2 de maig de 2012

FISCORN ANUNCIADOR (Blocotrobada)


Atenció! Deixeu tot lo que esteu fent, que us he de dir una cosa! (Fiscorn i platerets) Ehem, ehem... (m'escuro la gargamella, me poso bé les ulleres) Pos, que lo dia 13 de maig, diumenge, dia de NostruSinyó, celebrarem la 2ª TROBADA DE BLOCAIRES EIXERITS a Navarcles.  La Musa inspiradora de tal eventu serà l'Helena Bonals, passeu per casa seva a dir si hi anireu. El plan del dia és : visita al Mon Sant Benet, i després dinar. Després del dinar, passejada per fer-lo baixar, o carajillus, o son en qualsevol prat apartat...
Va pels de l'altra vegada, per la Sílvia ,per la Glòria Bosch i per qui més vulgui apuntar-se ( però no gaires més, que no serà una invasió blocaire) AH! I de pas, avançarem 2 dies les manifestacions en pro del 15-M, que ja n'hi ha prou que s'enduguin la màniga per mocar-se ells!!

dimarts, 1 de maig de 2012

DOS EN U

Joan Fontcuberta
El reflex t'arribarà
al fons del cor
de la vall, de tu.
Riu. Sóc llum.
Som dos en u.

Per als meus alumnes, que tenen la paciència d'escoltar el que dic, i la saviesa de destriar el gra de la palla. Aviat volareu sols.