S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 30 de setembre de 2012

BEU PER A MI, NOMÉS AMB ELS ULLS TEUS

A petició blocaire, us explico d'on prové la cançó que il·lustrava el post anterior. Una font de la que bec és la intèrpret, l'excelsa Elizabeth Schwarzkopf, de la qual us en vaig posar un tast per donar la benvinguda al 2012 (mireu aquí, el poema és de la gran poetessa Wislawa Szymborska). Ara acabo de donar un tomb per la Wikipèdia, i em diu que és una cançó popular britànica, i la lletra fou escrita pel poeta  Ben Johnson, extreta del poema "Song for Celia". El títol, sublim, ve a dir "Beu per a mi, només amb els teus ulls". Us deixo la traducció per a que pugueu pouar en la vostra bellesa interior... I gràcies per ser-hi, com sempre.

Beu per a mi només amb els ulls teus
i juraré ser-te fidel amb els meus;
O deixa un bes dins la copa
i ni vi em caldrà com a penyora;
La set que de l'ànima sorgeix
un beuratge diví exigeix;
Però si begués del nèctar de Zeus
no el canviaria per un dels teus.

Suara t'he enviat garlanda de roses,

no tant per fer-te'n collar de gloses
sinó per donar-te esperança
que no esdevingui raïm com pansa;
i en la qual tu hi deixares un sospir,
i la garlanda fou retornada a mi;
Des que flor i bellesa constant hi llavora,

sospito que l'aroma seu no és...i tant em torba!

Traducció força lliberal ( que NO alliberada ) de Montserrat Aloy i Roca

PD. En Johnny Cash, en Paul Robeson, la Mary O'Hara, una soprano, una contralt... he trobat gairebé 10 versions de la mateixa cançó al YouTube. Us deixo amb la del Paul Robeson, un baix que fa tremolar els ciments de qualsevol que no els tingui ben arrelats.






A TAULA




Vine a taula.
Com en les pel·lícules
que s'havien parlat des del temps
en què la pell els era més baldera,
s'agafaren de la cintura i es miraren
en els bassals de la memòria.
I hi eren tots dos, amb lletra.
La cintura guardava el tracte
de l'amic i el llibre escrit.

Compartien encara la pluja
quan es van acomiadar fins
llavors,
com llegir-se entre línies.

dijous, 27 de setembre de 2012

(A)PAGAR EL LLUM

Jugant des d'aquí


Les veïnes del pis de dalt, les Monster High, feia temps que no venien a (a)pagar el llum. Només es van salvar les enganxines de la Barbie sense gràcia ni greix, i d'un Ken que potser es deia Jonathan en la intimitat. Desnonats de la casa de nines i visiblement deslluïts, els Teletubbies trabaren amistat amb uns Madelman amb pits postissos a recer de la pluja en un mercat de joguines de cinquena mà. 

PD. Inspirat per la filosofia d'aquestes xiquetes.

LLETRA MENUDA


 La targeta deia: "Sigues felí". El paquet només duia una llauna de sardines a l'interior. El remenà per si hi havia res més. Al fons de la capsa, en un racó, la "ç" tremolava de por. Temia ser acomiadada per haver fracassat en la seva primera missió d'amor a París.

dimecres, 26 de setembre de 2012

PROMET-ME

Potser és la tardor que ja s'ha instal·lat al meu cor. Minven les hores de sol. S'amaga la pell lluent i suau als ulls dels altres. S'apaga la morenor i la cara colrada esdevé pàl·lida. Però les promeses no cauen dels arbres, com les fulles mortes. Aquesta és espectacular, tendra, sincera i emotiva. La canta en Ben Howard.  





I troba'm allà, ramells de flors, esperem entre les hores del fred
l'hivern udolarà a les parets, i ensorrarà les portes del temps

Recer mentre hi anem

I promet-me això: només m'esperaràs a mi, poruga dels braços solitaris

Arran, ben per sota de les paraules

Potser, només potser tornaré a casa.

Qui sóc jo, estimada,  per a tu?
Qui sóc jo?
Qui t'explicarà les meves històries?
Qui sóc jo ?

Qui sóc jo per a tu?
Qui sóc jo?
Podria ser un fardell amb el temps, solitari?
Qui sóc jo per a tu?

Qui sóc jo, estimada, per a tu?
Qui sóc jo?
Seré un fardell

Qui sóc jo, estimada, per a tu?
Qui sóc jo?

Vinc sol fins aquí.
Vinc sol fins aquí.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca





dilluns, 24 de setembre de 2012

GALILEU SOTA UN ARBUST




Des del cel, casa meva no es distingeix. Les teules uniformes, terroses, la fan pertànyer al territori sec i gairebé estèril de l'Urgell, que abans fou i en essència és Segarra. Des de fora, sóc dona com altres. Un cap més o menys ben pentinat, uns ulls curiosos rere unes ulleres vermelles, uns pits força macos, uns malucs grans, una talla de peu estàndard. Em perdo sempre que vaig sola pel món : és el preu que pago per no tenir GPS ni acompanyant als recitals/encontres de blocaires. Trec inspiració de les pedres xutades dels camins polsegosos. Alimento fills amb devoció centrípeta. Envejo els ametllers, que no clamen al cel per la pluja que cau en altres llocs. I faig festa de les móres que descobreixo mentre passejo. Perquè potser els arbusts són més importants que els arbres, aquí on em van plantar. Els arbres marquen fites, cruïlles, rotondes per les quals no es perden ni les sargantanes. Aquí, a la terra de l'ametlla i el raïm, resseguir els camins entre pobles de pedra és el camí més fàcil entre 2 punts mai equidistants. M'hauria de creure més important del que sóc. O no.

Gràcies a tots els que vau tenir la paciència d'esperar-me. Als que em vau escoltar. Als que em vau aplaudir. Als que us vau endur la lletra escrita. Als que també us vau endur una part de la meva pell en els petons i abraçades. A la Núria, en Sintu i la Lola per haver-me acollit al Paradís.

diumenge, 23 de setembre de 2012

PLANTA'M A CORRÓ

fulles d'aquest bosc excels
 
Dermis.
Semblo tosca,
aparent i verda.
Socs salvatges
(i en som)
es drecen
al meu davant.
Pugen sentors de mi
en cada pas de caçador.
NO tinc res per oferir-te,
excepte aquest silenci
de faig. De desfer el que faig.

Planta'm a Corró.
No te'n penediràs. 




dissabte, 22 de setembre de 2012

BELLESA

I va llucar la nit
en el vers espars,
i el verb es féu carn.

D'ahir, a Corró. Gràcies.

divendres, 21 de setembre de 2012

NO PATEIXIS, COR MEU...

I 5è. Aquest poema és intens fins a dir prou. En certa manera sóc jo: poeta per destí, he viscut la mort i la vida en cada somriure sorneguer que faig. I en cada vers que escric torno a saber quina diferència hi ha entre la criatura i el poema. Potser tot és dins meu...




LA DIFERÈNCIA ENTRE UNA CRIATURA I UN POEMA (“The Difference between a Child and a Poem”), de Michael Blumenthal.

Si estàs aterrit per la pròpia mort
i vols escapar-ne,
és possible que vulguis escriure un poema,
per tal de que el poema dugui el teu nom
fins a l'eternitat, el poema
esdevingui immortal, més enllà de la carn
i la moda, sigui llegit
d'aquí a mil anys per algú
amb tanta por a la mort com tu,
en un camp fosc, de nit,
quan t'hagin decebut en l'amor, un altre cop,
i no hi hagi il·lusió amb què escapar de
la força interior de la pròpia carn
contra els marges cada cop més estrets de l'esperit.

Però si has acceptat la teva mort,
si has pessigat cada dia la carn que ho corrobora,
i has passat pel davant d'infinites làpides
amb el teu nom gravat, si saps de segur
que algun dia, un cop, arribarà el dia
en què et miraràs al mirall per buscar el teu esguard
i només trobaràs silenci, llavors
potser vulguis engendrar una criatura, vulguis empényer
els petits oracles de carn endavant
cap a una història finita, només, però allargant-se,
vulguis llençar la teva llavor al vent
com ho faria la calèndula o el fruit de la passió, i veure
com una flor fresca neix en lloc teu, com la teva cara
n'esdevé una altra, poc a poc, i els teus ulls
llisquen per les galtes, front amunt
cap al teu futur silenciat, predictible.

I, llavors, quan hagis acabat amb tot això,
potser vulguis escriure un poema.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca.

PS. La cançó és sobre Dublin...


dijous, 20 de setembre de 2012

A LA BOMBOLLA

S'enlaira des d'aquí


A la bombolla sura
la vocal del seu joc.
La mesura del lloc.
La cesura.

ESPORT DE RISC



FEM RAFTING AL LLIT.
De nou en nou i sense saber-ne,
llisquem sobre pedres rodones
                        i fem-nos petons
a frec de rem, per sobre l'escuma,
com si en els ponts per on passarem
a sota hi haguessin marors senceres.
Parapents i barrancs, i sobretot cordes,
que ens lliguin a tot, i tot ens sigui igual
sense vent i sense llum, com prehistòrics.
Deixem-nos d'armilles, passem pels corrents
i per les escletxes més amples, i llencem-nos
de cap a les corbes més nues.
Ràfting al llit. D'1 a 2.

I no cal instructor per ajudar-te a desvestir-te... Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", el qual podreu visualitzar, olorar, tastar i fins i tot comprar. 4rt poema de la sèrie de 5 a la qual tenim dret el Jordi, lo Joan i servidora.

dimecres, 19 de setembre de 2012

INTENS EN 2 MOVIMENTS



ARTICLE D'AMOR

Et dono una carxofa.
Guarda-la bé,
tot el que jo sóc és dins seu.
Les gràcils espines
de les fulles curtes poden
gravar-te la por a la memòria :
els dits que prenen brins de sospirs
en jardins privats
poden causar-ne, si hi són descoberts.


Tot i així, aquests articles naturals
no fan cap olor. Reptaré dins teu,
sense ser percebuda, per quedar-m'hi,
no sabràs pas que hi sóc.
Un eixam de mi mateixa es reuneix
de nit
per enderrocar els teus ulls cecs.
Una part de mi és el meu tot,
significant i curosament escollida,
propera a la perfecció.

Pots sentir com me'n vaig,
m'arrugo o ploro o et menyspreo,
cadascun dels meus membres és cabdal
per a la vàlua de la meva essència.
No ho dubtis,
l'herència que m'ha sigut donada
perdrà el seu matís primitiu.

Si em marceixo, tu en seràs el culpable.
Ara que et menges el meu cor,
deixo de ser una flor.

A(MO)RANYA

T'abraçaria amb segones,
entre gemecs i teranyines.
Cobert de mi mateixa, salivat,
pendent de la transparència del fet,
amorosament greu (intens).

Quin disbarat malbaratar-te
per les altres, geloses de la cacera!
I el sexe, obert només a estones,
on xuclo a pleret del teu cau,
amagat, llèpol, intens.

Sí, t'afillo i et filo sense ulls,
reservo el t(r)acte per al pa i el suc;
et miro als ulls i m'implores, galant,
el bes del captiu que mor al matí.
I jo ric, t'encalço i et fito, intens.

(Quin plaer saber-te convidat,
tovalla, cobert, únic plat!)

El 2n poema és aquí, tot i ser-ne una traducció de l'original, també meu,  per permetre que el 3r poema surti , gairebé evaporant-se de la meva boca en el recital a Corró d'Amunt, divendres 21 de setembre, a les 21.00.


dimarts, 18 de setembre de 2012

BACH, LLUC, JO



BACH, LLUC SEBASTIAN

Crida'm, fill.
Cal que creïs un mot nou
en què mare i tu us reconegueu,
un so irrepetible, únic,
inesgotable en la forma i el timbre,
una ona sense fi que ens anomeni i ens faci
savis i forts.
El coneixement dels arbres caiguts,
els llacs sense aigua beneita,
tot allò que anomeno perill i auxili,
el turment de nit que enfoca
el dia,
el jo que és un altre Baudelaire
no em serveix per protegir-te.
Mentre no em crides
escoltem Bach,
i el barroc posa paraules
on a mi em sobren,
se m'obren i se'm  moren...
i a tu et manquen.

Primer dels poemes que recitaré divendres 21 de setembre de 2012, a Corró d'Amunt. Si veieu ales per terra, plegueu-me-les. Les necessito per tornar a la Terra...



dilluns, 17 de setembre de 2012

EUROPFFF...(hehe)

Partitura treta d'aquí


Famós trio europeu expert en cuina música contemporània busca mecenes ruc ric i optimista. Som experts en peces de sauerkraut Wagner a l'estil de la iaia Beethoven, pasdobles croissants i drames "passa'm-la-capa-de-toreador-que-ja-ve-la-Carmen" i versos fotos de  Adonis Cavafis regats amb ouzo tzatziki. S'admeten encàrrecs de casaments salvaments, morrejos batejos de monedes que se'n surten s'enfonsen i diluvis divorcis.

Participació (o no) en la nova temporada de Relats Conjunts 2012-2013.

dissabte, 15 de setembre de 2012

LA LLENGUA O EL BES

Les Indigo Girls cantaven la lletra d'aquesta cançó cap al 1994, dins del disc "Swamp Ophelia". Jo, només amb el titol de la cançó en vaig tenir prou per emocionar-me. Me la vaig aprendre sencera. La vaig recomanar a tots els que tenien orelles per escoltar. La canto sovint, però dins del cotxe ( a fora no m'atreveixo, tot i que diuen que tinc bona veu ). Espero que us agradi. A mi em té el cor robat. Vosaltres també...



LANGUAGE OR THE KISS [LA LLENGUA O EL BES] (Indigo Girls)

No sé si va ser en un somni o a la realitat
D'un temps ençà no recordo res havent-me llevat
Teníem taula parada per a 6 i 5 ja hi eren
i em mirava la cadira buida des del carrer estant
i hi havia baf a les finestres de la cuina,
rient com si ho hagués fet des de sempre, com si res,
però emmudeixo perquè així ho he decidit
I trio viure no gaire temps amb tu,
oh, la por que he passat,
que hagi triat el sabó foraster i m'hagi relliscat.
He plantat una cançó
prò potser no tenia raó.

Et vaig dir que l'únic regal que em feia goig,
(era que) els propers 10 anys fossin una sorpresa
Però em vas dir que si feia el que volgués, m'avorriria,
Llavors vaig saber que aquell que renya ho fa perquè estima
L'últim cop que vam parlar ens vam ajeure cap per amunt
i miràvem el cel a través del sostre,
jo tenia el costum d'estirar-me tota sola a l'entrada de casa,
intentant desentranyar l'idioma de les estrelles,
l'alfabet dels sentiments,
Oh, llavors vaig entendre la dita "Primer un riu i després plora",
el so de la veu tants anys després encara no em consola.

Sóc sola a la cambra de l'hotel, aquesta nit,
espremo el cel i no en surt cap estrella,
vaig començar els estudis amb paper i llapis
i ara busco la solució a la gramàtica de la por,
Pietat, què donaria ara
per tenir el que més vull i no el que em falta,
Implacable, l'opció encara és
la llengua o el bes.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca



dijous, 13 de setembre de 2012

REVERS

Participació al joc literari d'en Jesús Tibau

"Mama...i no podria aprendre a casa? Perquè tu, que ets mestra, me'n podries fer a mi, si no tens col·legi on anar...Eh, i així tots estaríem contents... Què et sembla?... Mama...no ploris...mama..."

dimarts, 11 de setembre de 2012

EL COS QUE CALLA



Hi ha cossos que broden
les juxtaposicions.
Retallen subjectes el·líptics,
amb comes ensucrades
se mengen els verbs copulatius
i tasten, elegants, els complements
circumstancials. El paisatge del discurs
és una vall irlandesa,
còmplice de silencis,
que es vessa, poc verge,
en el meu escot.
La pell escriu, llèpola,
en la distància més difícil:
la boca dels incendis.

Hi ha cossos com salzes,
amatents a la remor en l'aigua.

Cal llegir en el cos que calla.

Tinc les muses a ple rendiment. La culpa és d'uns versos molt interessants, que donaré a conéixer a la Tardoral Poètica. Si veniu, veureu quina forma tenen ;0)



AMB LA FALÇ (SENSE EL PUNY), TREBALLEM

Endarrere aquesta gent, tan ufana i tan superba. No anem a la mani, tenim feina amb els nostres genolls... Bona Diada a tots!

 I que els americans tornin al seu país sense salvar-nos, que ja tenim la Esperanza Aguirre per amenitzar els diaris, entre altres coses.



dissabte, 8 de setembre de 2012

EL RELLOTGE DE LA PARAULA



"No res, no diu, no dic."
Els passadissos del silenci
obren vies a la sang,
i drenen el dolor. Incolor.
Faci'm un lloc al llit,
diu la malaltia,
i ara pensa que aquest membre
adolorit, tumefacte,
encara et serveix.
Camina, sigues viu.

La silueta del blanc
es perfila a la finestra.
Cau la memòria
en el rellotge de la paraula,
i ja hem callat abans,
però ens cal explicar-nos
què vam dir abans de la peresa forçada,
abans de saber que t'estimo tant.

El meu pare està sent valent. Li han obert el genoll dret per posar-li una pròtesi. Aquest poema és per a ell, inspirat per una cita de nanis kru al bloc del Sr. Tinc. El senyor que toca el piano es diu Rob Costlow. Gràcies pare, ens fas l'estança a l'hospital molt menys silenciosa gràcies a les teves paraules.


divendres, 7 de setembre de 2012

ENSOPEGAR




Passen els trens dins d'hores,
fixa-t'hi. Cap no és la nostra,
encara que la sorra dels polsos
se'ns escoli gola avall.
Voldríem (sí, tots dos)
reblar pensaments contra
els ocells, o les fades. Les reals.
I estripar els cèntims
dels pantalons, amb carn,
amb pell i desig,
engonal adjectiva.
O perdre les claus
un cop dins del cau.

Tardorals, intensos...

No ens discutirem pel perfum
de la rosa que deia ser rosa,
ni amb el clàssic que proclama
que l'ara és llegir fins ara...
Passa un sonet. I ensopega.
Un vers en barnús ens saluda...


Per a l'Enric, que gràcies a que jo en deia dies com els de Van Morrison i ell en digué "Days like These" vam ensopegar en la mateixa pedra. Per molts anys, nen. Un petó!

dijous, 6 de setembre de 2012

FURGAR EN LA FUGA

Ara fa 30 anys d'escoltar aquesta peça compulsivament, a casa, mentre el món rodava i jo em feia adolescent. La meva professora de música em deia que era diferent, que aquesta peça era molt complexa per unes orelles com les meves, tan joves. En fi... Us deixo amb la versió del Quartet Casals. Són fabulosos. Gaudiu del 2n moviment, el més lent, que comença al minut 5. Crec que em vaig fer poeta per culpa d'aquesta música...




I aquí teniu la 2ª part, el 3r moviment, el final. Una joia.




dimecres, 5 de setembre de 2012

TARDORAL POÈTICA A CORRÓ D'AMUNT

Hi ha dies en què els angles s'esmussen, res no cau i els nombres no importen. En què la paraula escrita ens eleva de la vorera, i ens pita l'orella dreta tot el sant dia, perquè els que ens estimen envien senyals no de fum al nostre cervell, i resulta que mentre volem escriure'ls ells ja contesten, i diuen que frisen per veure'ns... Hi ha dies en què l'amor s'escampa com taca d'oli en una samarreta de cotó. És oli verge d'oliva. És humil, eficient. De prop, millora. LA CANTIRETA RECITA EN PÚBLIC!!!



Us convidem a la 
TARDORAL POÈTICA 
A CAN CABEÇA NOU 
(CORRÓ D'AMUNT
Vallès Oriental)

el dia 21 de setembre a les 21h

Donarà la benvinguda a la tardor els poetes i la poetessa:

Jordi Dorca (Blog Adverbia) Un home complert (com un dinar de Festa Major)!!

Montse Aloy (Blog Cantireta)...psst, psst!! Sóc JO!! Sí, sou al bloc correcte!!

Joan Abellaneda (Blog 2012 Esquitxos) És capaç d'aixecar pedres, amb la seva poesia!!

Al final obrirem el torn de síl·labes, mots, paraules a totes les persones que vulgueu compartir poemes o microrelats. 

Qui vulgui quedar-se a sopar (entrepà + beguda) pot fer-ho per 5 eurets i amb confirmació prèvia per fer un capmàs dels que serem. Aquells que estigueu interessats en una trobada tan i tan recomanable ens escriviu a nuriapujolas@gmail.com i rebreu les instruccions per arribar-hi. 

dimarts, 4 de setembre de 2012

SÓC ESTELLÉS (D'UNA PÀTRIA)

Estellés diria, si fos viu:


diria catalunya 
diria molt poc més 
acariciaria amb els dits la terrosa cal.ligrafia 
 
tant si vostè ho permet  o com si no 
aquest és el meu lloc 
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus  



Jo dic:

Com les estelles d'una soca
esberlada per un llamp,
conservo encara l'essència de la fusta,
i amaro la tija i el verd de saba
i em ploro, abatuda,
esperant la flama ardent
que naix, amb el foc, dins meu,
en cada cop de destral,
en cada tascó del meu tronc noble,
de l'ombra que aplegava
la pàtria dels homes lliures.

Breu homenatge a les paraules d'Estellés, i a la seva figura poètica i humana.



diumenge, 2 de setembre de 2012

Tinc una micció!!

Perdó....MISSIÓ!! :0) Durant la gravació d'aquest vidio cap doble de Tom Cruise va resultar ferit.



Bon Santornemi, patró dels dilluns i de les tornades a la realitat. Petons per tutti quanti.

PD. Estic trobant poemes preciosos per ser traduïts. S'accepten propostes. Tot sigui per millorar :0)

dissabte, 1 de setembre de 2012

ESCOLTA LA VEU



Govern D'Ehpanya:  No retallis en educació (crec que tu, massa vegades, no en tens, tot i dir-li "ensenyament", quin eufemisme per referir-se a l'ensinistrament, a acotar el cap i dir que sí, com el gos que mor a garrotades perquè confon fidelitat amb submissió). No em facis creure que les tisorades en la prestació per a cuidadors no professionals es diu/es deu a la nomenclatura inventada per algun tio espavilat després d'una nit de farra, i en diguis "garantizar empeorar con peroratas hipócritas la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad mediocridad y el ánimo de los pobres en general", en l'últim BOE, que aixeca polseguera i posa els pèls de punta. Ens fas creure que amb 1 hora més de docència i 2 de permanència serem més creatius. A qui enganyes? Als directius d'empresa, als senyors que envegen NOMÉS el nostre sou i les vacances, MAI les mancances emocionals i de sentit comú dels que tenim dins l'aula en terminis de 50 minuts? Sí, ens educarem a casa, els educarem a casa. Ens tancarem a casa, sense calefacció per la pujada dels preus del gasoil, sense llibres ni bolígrafs ni paper per la pujada de l'IVA. Però MAI ens podràs retallar l'esperit de lluita, ni la llengua, ni la cultura, que ens és pròpia, que ens fa ser qui som: CATALANS. Escolta la veu, i meravella't!!

PD. Dedicat a l'Associació Alba, que crea espais per a les persones:

"Generem oportunitats amb la finalitat d'aconseguir el màxim de desenvolupament i qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental de l'Urgell i la Segarra"