S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 30 d’octubre de 2012

BIAIX



Per telèfon,
lluny de Pisa,
imagino que torçats
damunt del llit
tenim les mantes
penjades al biaix.

(del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 51)

diumenge, 28 d’octubre de 2012

CADIRES

amunt(v)egades


Les meves mans, fill.
Desbasto cadires per a la fusta,
i em clavo estelles per desvetllar-me.
Poso sang a les ferides
i signes a tot plegat.
Una hora més de dubte
allarga la vida del filòsof.

No sóc res més.
Nit. Ni compassió.

Si mirés enrere
...
tampoc series com ara.

Perquè escriure  fa més tova la ràbia i treu llàgrimes de l'acer.

divendres, 26 d’octubre de 2012

CHAMPIGNONS

Claude Monet, Esmorzar a l'herba (secció dreta), 1866


"I ara el verb... sí, vós, Messieur Action... us despullareu els peus i us posareu entre Madame Adjectif i Mademoiselle Conjugaison... amb una mica més de gràcia, si no plou.... Et vous? Qu'est-ce que c'est?.... Non, pas du tout!!... Messieurs LaBeuf i Bourguignon, una mica més de verve... No, ara no vull una tassa de verbena....I les champignons? On caram tenim els champignons? Ah, vós els teniu dins dels pantalons?... I vós, Madame Subjonctif, què feu mirant-vos aquesta ombrel·la amb aquestos ulls de corder degollat?... Ah, que us volen fer una próposition inconvenient?.... Mira, aquestes figues fan bona pinta...NO, VÓS NO, Madame Chastity, no vull que us tragueu... la mouche du coche... Mon Dieu!!... quina costella... cotilla....ais, no l'acabaré de pintar mai, aquest quadre... Que si vull anar a plegar escargots amb la Margot?... Ara mateix hi vaig.... Tenim pa?.... Ho dic per deixar molletes... Al camí no, dona!!.... Un peu d'imagination, cherie...Sí, pensava dir-li "Déjeneur sur l'herbe"...."

Participació sense possibilitat de recuperar el seny a Relats Conjunts.

dijous, 25 d’octubre de 2012

PUNTS DE VISTA



ÒRFRENA: regal que no té ni pare ni mare.

CASPOCALIPSI: fi del món a cal Llongueras?

CAPció: mala fe a l'hora de validar la tarja sanitària.

ECSÀMENS: fàstic vital davant d'una prova escrita.

CROQUIETES: màrtirs olioses de la paella.

PAMDULACIÓ: adulació amb molles i  crosta perpetrat a la fleca. Pot ser amb sal o sense.

Tinc molta feina.... i vista cansada de tant llegir...


dimecres, 24 d’octubre de 2012

EVA A LA CUINA

darrere sublim


Talla cogombres. Llesca pa. Posa oli a la llesca. Treu les llavors al mig tomàquet. El ganivet dibuixa un somriure sarcàstic a l'engonal de la fruita sucosa, una A ben oberta. L'oli amoroseix la ferida amb la D de drama. El pa treu les dents per estrafer una E (amb faltes) d'heroïna. I finalment el cogombre, buidat de tota essència masculina, amb la carn a l'aire, té un aire molt semblant a una U. D'uretra. I riu, mentre clava mossegada a la víctima. "Què bona, la mini-puça...", mormola entre dents a la gata, que reclama part del bot(x)í. I es tomba a la televisió, com parlant a la presentadora d'un programa que detesta: "Hi ha darreres sublims. Llàstima que per a veure'ls hagis de començar per tan poca cosa. Com l'esmorzar d'avui, vaja..." Es treu les molles dels llavis amb sensualitat estudiada. Encara té uns malucs ben rodons. Somriu, sorneguera.




dilluns, 22 d’octubre de 2012

EL SIGNIFICAT DE ZERO



Per casualitat, el destí ens posa números a l'abast, com el zero. Zero és rotund, rodó, gairebé excessiu, extraterrestre per no tenir melic. Zero és important. I al principi hi hagué el zero absolut, entre vectors massa orgullosos per ensopegar... I al final tot queda en zero, si bufa massa vent...O a les fosques, com el zero sense la llum ;)

EL SIGNIFICAT DE ZERO: UN POEMA D'AMOR ("The Meaning of Zero: a Love Poem", by Amy Uyematsu)

La distància d'una sola parpella entre tu i jo.


Tant de temps vam tardar a descobrir el número zero.

Té por de sortir, el germà d'en John.
Diu que sap
què vol dir zero.

JO vull besar-te.

Un cop un matemàtic va dir que podia sumar l'infinit
amb l'infinit.

Existeix un vector zero, que comença i acaba
en el mateix lloc, la seva força
i moviment impossibles
de ser gravats amb
rajos o mapes o mots.
Hi ensopega tot i córrer paral·lel
amb tots els altres.

Un noi jove vol
que demostri l'existència
del vector zero.
Ho sento, no puc, dic,
però res del meu món
existeix fora d'ell.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

 




diumenge, 21 d’octubre de 2012

LLUNA COM UNGLA

De vegades, mirant la Lluna, hom se sent lligat al món i als altres d'una manera inexplicable. Aquella claror encega, encara que a la llum del dia sigui massa tendra i borrosa, com els records. Però tant hi fa. Lligueu-vos amb fil de plata, sobretot...



FINGERNAIL MOON, by Annie Lennox

Lluna com ungla
penjada del cel
surt i mira'm
mira'm de tant en tant
perquè ara estic sola
penjada de la tristor
estem ben aprop
ben aprop tu i jo
no tinc res a amagar
no tinc res a perdre
et tindré a tocar
vinga, escup-me la veritat

Lluna elegant
com ganivet, tall afilat,
no em fas cap favor
d'estar fora del meu abast
suspesa com el cristall
tota antiga i recent
tot l'espai estès entre nosaltres
entre tu i jo
no cal ser tímid
no cal ser poruc
aquesta nit et necessito
surt si tens valor

Només sóc una noia amb els peus a terra
només sóc una noia amb el cap als núvols
em sento trista
Hi ha un sentiment pertorbador dins meu
no en sé la raó ni l'origen
estic reclosa en els cercles que m'han atrapat
però vull escapar-ne i tocar-te

Dolça lluna com falç
penjada del cel
surt i mira'm
mira'm de tant en tant
perquè ara estic ben sola
després de tot el que hem passat
amb la distància entre nosaltres
entre tu i jo
tant hi fa el temps
tant hi fa la distància
aquesta nit ens trobarem
sota els estels

Traducció de Montserrat Aloy i Roca




divendres, 19 d’octubre de 2012

POETES- i blocaires- A BARCELONA (perill!!)

Lo Calendari de les rutes

 Ara que s'acosta la temporada de bolets (però no acaba d'arribar, hehehe) voldríem organitzar una trobada blocaire el dissabte 24 de novembre del 2012, dia abans de patir a les urnes, amb l'excusa peregrina de que a Barcelona se fan itineraris de lectura a peu per a mudarnillus i sinyors o sinyores que duen bambes amb alça i aixines se codegen amb lo bo i milló de la ciutat comtal (com cal, perdoneu). Pos això, que la cantireta vol anar a saber què i com i on van parlar els poetes de Barna sobre Barna, i mos faria gràcia, a la Glòria i a mi, de vore-vos i abraçar-vos i després de caminar una estona, seure i jalar lo que hàjom triat del menú-no-gaire-més-car-de-dissabte. Què, viniu? VAAAA....!!

PD. Després de tanta poesia, baixarem a la terra a menjar. S'admeten propostes de llocs on et tractin bé per no gaires euros i sobretot parlant en català. (L'endemà, la que ens espera...)


dijous, 18 d’octubre de 2012

CERTIFICADA

"Antaviana", botiga d'invents

 - Posa la butaca al rebedor, sisplau!
- Perquè? Des de quan ta mare es mereix que la rebi asseguda?
- Vols fer el favor??
- Ah, no! La rebrem a la cuina, com sempre!
- Sisplau, que em caurà!!
- Ja vinc... Tu creus que és normal el que fem?
- No, però és l'única manera. Així la pudor de pixum de gat se n'anirà...
- Per cert.... aquesta taca... no és de quan ahir...?
- Xsstt... que ens sentiran els veïns!... Quina llàstima...
- Sí, ara ja no podré trucar a la feina perquè m'ha tornat a agafar lumbàlgia mentre collia pebrots a l'hort...
- Hehehe... véns al sofà? Estic agafant fred....
- I mira que és lletja, la butaca... Tonto l'últim!!

dimecres, 17 d’octubre de 2012

VERMELLA


No era ni de bon tros la rosa del poema. Mai havia estat fidel a la forma, que tenia un aire cubista, ni a la flaire, que no perdurava en la memòria, ni tan sols als símils de la seva fidelitat. Escopia verí en cada espina, s'amistançava amb pensaments de qui n'havia manllevat màximes filosòfiques, i fumava d'amagat les burilles dels cigarrets on l'havien replantada. Era flor d'un sol dia, com la que duia el dandi al trau de la jaqueta d'entretemps. Fal·laç, fins i tot en el gènere al qual deien que pertanyia. Abans havia estat pebrot.


dimarts, 16 d’octubre de 2012

Tinc un premi...Vosaltres!!


Moltes gràcies a tots per aquest guardó. Per ser qui sou, per passar per aquí, per llegir i rellegir. Per fer-me costat quan estic baixa de moral, quan la feina se'm fa feixuga, quan ser mare no és confetti i xerinola, quan ser persona es fa costa avall. Per encendre el bloc amb la poesia eròtica, per animar-me a traduir quan creia que tothom ho feia (estornudar sí, Montse...). Per fer que això d'escriure sigui cor, cor, cor i bellesa. Gràcies, un altre cop, i petons per a tots i un a un (imaginació al poder, hehehe...). Properament, una entrada com cal: banc, flors, cafè i pastes, música i bona vista.

PD. Telefònica ja m'ha tornat la línia. Yipee!!

divendres, 12 d’octubre de 2012

EL MEU PILAR

(a)dreçats des d'aquí 

Pensa en els pilars.
Són arquitectònics.
I en la nació
que tampoc és dació.
I en bandera, 
que canvia per faldilla. 
Li cau, baldera.
I en tòpic.
I s'unta de pomada.

Les espelmes
veneren el significant,
NU dins de la banyera.


I en desfilar.
I  ajaguda recompta
els sostenidors negres
en fila índia.
I no s'erra.

PD. Aquesta és l'entrada 600 del meu bloc. Toma pilar amb folre i manilles!!



dijous, 11 d’octubre de 2012

ANTAVIANA





Aquests mots, que ara 
em desvesteixen
al besllum, 
volen nuar-me a tu.

No m'hi resistiré. Però caldrà
tornar a llegir entre línies,
i entre dermis especiada
i cartílag olorós, embolicar-t'hi.

Ser regal, com antaviana.

Des/embolicar, tacte, vista, olfacte. Complicitat. 

VÍMET

Elisa Bernat


"Me la van deixar en una cadira, saps? D'aquelles sense braços, de vímet, no gaire altes... Sí, tal com ho sents, tot el matí... Una cama damunt de l'altra, que quan la veus dius que hi és tota i que pot explicar-t'ho tot...I se la miraven, però com que sempre fa tanta bondat...! Sí, li van donar aigua... No, no gaire, només dos glops.... No, no va esmorzar, deien que no semblava que tingués gana... No, no...  No van tenir temps, tampoc... Sí... Sí, mama... No, no m'he vestit encara... No, mama, no hi aniré negra... Sí, sisplau, porta el de l'osset groc amb el llaç blanc al coll... Era el seu preferit... La seva senyoreta diu que tufejava... Sí, ves, si duia bolquers i no podia parlar... Sí, mama, epilèpsia.... I paràlisi cerebral... Sí, mama... No, "mama" mai...Mai.... "

Participació al joc literari d'en Jesús M. Tibau

dimecres, 10 d’octubre de 2012

FERIDES


En apropar-se a la víctima, el detectiu descobrí astorat què li havia produït la laceració extraordinàriament perfecta del costat esquerre, just per sota el pit fins arribar a l'engonal, depilat "à la brésilienne", i que evitava que pogués pensar en res més que no fos la llàstima per un cos desaprofitat, mancat de gemecs en llocs públics.... Es va sobreposar mentre recordava les restes del dinar frugal i lacònic del despatx. En un extrem de la ferida, gairebé imperceptible, hi havia el que semblava ser la punta d'un ganivet. L'extregué com ho feia amb la roba interior de la seva ex-xicota: amb prudència, amb reverència religiosa, amb la respiració continguda. Tanta veneració per a que ella se'n trobés una altra. I allà, enmig de l'expectació general, es produí el miracle. L'arma del delicte era la cua de la ç trencada. La de la lletra "salaç", que acompanyava l'expressió "pernil". "El sexe, el sexe i el menjar sempre van de bracet", mormolà a un gos que s'havia confòs d'àpat calent i intentava seduir les restes d'un peluix en forma de conill, mentre s'allunyava de l'escenari del crim, i a la televisió donaven els resultats de la 6/49.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

MODISTA




Deixa el baf, aterra'l.

Retorna'm el cos.

Sargeix la paraula.



Si queda enyor,

que sigui per a les engrunes.

O per a les costures
del vers ja pronunciat.

Desvesteixo la pena
a ca la modista.

Pots desfer-me el trau?

Embastat des de les itineràncies poètiques, però refet amb alguna costura vista i emmotllat a mida de la propietària.


diumenge, 7 d’octubre de 2012

INEVITABLE?

imatge manllevada de la xarxa

Per evitar enlairar-se mentre escolta música es lliga amb fil de pescar a la cadira. Massa tard. Ella sempre n'és l'ham. Hi ha pesca molt previsible.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

LLETRA MENUDA ( i 3 )


 Confon lletres amb siluetes.
La pell del llast pel raïm,
el mo(s)t del rou
que s'evapora en pensar-se.
I en l'ortografia del cos, 
que deixa bes en les valls.





divendres, 5 d’octubre de 2012

LLETRA MENUDA ( i 2 )

Herbert List

No es clou mai prou.
Aquesta nansa ara
òrfena de tu espera
l'arribada del vers,
de la síl·laba del llast,
del vi fragant, fal·laç,
en copa roent.
I plouen el·les
ge(r)minades dins el vas. 



dijous, 4 d’octubre de 2012

ABRICS



Posa essa a la bellesa. 
Posa corbes al cos nu. 
Mans al vers
si manca el bes.

La línia que es perd. 
O es detura.



dimecres, 3 d’octubre de 2012

CO(H)EN(T) d'enveja

A veure... avui, dia 3 de'octubre del 2012, a les 10 de la nit servidora serà a casa, després d'estar-se unes hores a la feina, mirant la seva llengua i la dels altres i provant de posar les ç allà on toca ( i alguna ñ que altra, snif). NO, Montse, NO toca rosegar-se les ungles de les mans (teves o de qui se deixi) o els punys perquè lo Leonard (lo Caprio, no, homes malpensats...) (i no, lo Da Vinci fa segles que es va convertir en humus per a pensaments...) Cohen me tingo coent-me d'enveja en el meu forn particular (Ausiàs March, va per a tu).
I com que ja he tret aquest pes del cor, us deixo amb una cançó meravellosa, traduïda per un home encantador. Em falta parella. La ballem plegats?



VERTICAL

Mai té un pa a l'ull ;)

 El blanc del pa
a contrallum,
encara que espiga,
aliment per al cos,
translúcid, profund.

Mira'm al besllum.
Potser geomètrica
l'escaire donarà fruit.
Una llàgrima de blat
sincera, al capdamunt.

I et servo sempre.
Vertical.
Com aquest discurs.


 

dimarts, 2 d’octubre de 2012

GANA

fos en vermell des d'aquí
Sóc parèntesi vertical.

O esdrúixola.
Gana de veure't sense vocals,
amb el vers 
a punt per a la cesura.
A la cintura.