S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 30 de novembre de 2012

PUBLICITAT

Dont Stand So Close To Me by The Police on Grooveshark


Es lloga boca que enamora per a ulls curts de vista. Glotis disponible per a encontres nocturns.

dimecres, 28 de novembre de 2012

Cantireta a Bar-cel-ona (3ª part i final)

("Jo ja t'ho deia, que aquesta dona té un aire despectiu..." "Sí, és que potser va mal f(arga)da..." "Vet a saber, a simple vista és molt difícil de predir, potser en una altra vida va ser la Rottenmeier...")

Ei!! Vosaltres per aquí!! :D Bé, doncs ja estem davant de l'ATN. Si fem recompte del que tenim, són els següents ítems, a saber:

1. La bufeta plena.
2. L'estómac buit.
3. El cap ple de pardals poesia.
4. Lo Mon-cat i senyora, fent un cigarro (cadascú el seu... crec)
5. La Montse Bote, esperant l'altra Montse, o sigui, servidora
6. Un dinar del qual no en sabíem ré (ni els antecedents policials...)
7. Butllofes als peus.
8. 10€ menys a la butxaca.
9. Suor a les aixelles, lo front i lo bigotet.
10. Verborrea acusada i imparable.


Servidora, en veure lo Mon-cat, quasi cau a terra. Lo meu ídol!! Tan gran com en Messi, però de la fotografia!! (Té uns ulls preciosos, ho sabíeu?) I l'acompanya la Montse, que és la factòtum d'un collaret molt interessant (la padrina de l'anunci dels congelats diu el mateix, quan li anomenen el gènero... hehehe) que properament me veureu posat, si teniu ganes de repetir (Dententes, dentetes....). Bé, potser que entréssom al restaurant, no? Encara ens hauran de plegar, i la senyora mal f(arga)da no crec que ens faci LO BOCA A BOCA....
Boca oberta (16€ lo dinar)
 

I ara ja entrem a l'apoteosi culinària, a l'Adrianisme barceloní... a les exèquies de la gana, la fam i la misèria estomacal. Com en tot dinar que se prècio, tinim dos bàndols: els de la finestra, i els que se'ls miren. Cap dels dos podrà anar al lavabo un cop començat lo banquet, ja que igual s'organitza una revolta, perquè caldrà fer aixecar (lo puny no, hòmens!!) el cul de la cadira: som 20 persones capiculades, compartint suor, caspa i saliva... i no som al M-E-T-R-O!!

Mos de mon-cat, amb flaire inclosa ;)


El primer plat ( a triar entre 4 ) consistia en consolar-se amb la visió trista d'unes mongetes escindides (de què ens sona això??) sobre un llit d'una cosa que semblava ser l'acompanyament.... La Gerònima es va esglaiar. Cada cop que hi clavava forquillada comptava per a ella mateixa el preu del plat. El +1, molt amatent, li va deixar tastar amb generositat els 20 i pocs "penne rigate" que tenien bona pinta i millor gust. Algú va demanar-se la sopa de ceba, que feia honor al seu nom. Potser hi havia alguna cosa més... passem al segon. Lo peix va ser la tònica general, mentre que alguns es decantaven per un filet de vedella que calia ser mostegat amb cura i parsimònia. Postres: flam de llet o pa de pessic emborratxat. Cafè? Oi tant, almenys alguna cosa forta i directa als neurotransmissors, que telegrafien "Son, mandra, son..." al cos.

Comiats... Sí, van fer mutis per la Rambla. És el que té l'artèria de Barcelona, que duu sang amunt i avall, rega i dóna vida, i sembla la mateixa però no ho és, perquè en cada minut tu també has canviat. La llum és menys forta, ja cal jaqueta, i quedar-se a les cantonades per parlar del món és exposar-se a un costipat. Deixo la Montse i lo Ramon amb la sinyora (snif...snif...). Se'ns acomiada més endavant lo Fra Miquel, les noies també, i en arribar a una plaça la Gerònima també se'ns queda un bocinet de cor. Naltres, Rafel, Glòria i jo, farem de models per al quadre d'en Hopper, i parlem de la vida, de la mort, dels llibres, de llegir i escriure.



Vora les 7 anem xerrant cap a l'Estació del Nord, des d'on tornaré a la terra del LO, als ametllers i oliveres, terra endins, allà on em van plantar. Abraço als amics amb promeses de llibres i visites, de comentaris a la xarxa. Barcelona, des del bus, sembla dividida: l'opulència dels joiers contrasta amb les desenes de botigues tancades, les franquícies xineses, els bars il·luminats amb la tristor de la crisi, les voreres amb gent que no sap què hauria de minvar la pressa, perquè tot arriba. Fins i tot aquest Nadal a mig gas, que no gosa enlluernar-nos...

Dormo el son dels justos, entre el Bruc i Cervera. M'espera el cotxe, ma filla, els pares. Aparco. La llar de foc, i el somriure de benvinguda. "Hola, com ha anat?"

3ª part i final.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Cantireta a Bar-cel-ona (2ª part)

A veure... mos havíem quedat en què algunes persones anaven al lavabo, i altres feien saltirons (d'alegria) per dissimular la bufeta atapida... davant del Palau de la Música, ep, que no és cap lloc lleig...bé, mentida, sí, la paraula Bitllet Millet i "Poseu la mà a les butxaques d'altri / i que el dia vos sigui fàcil... etc". Ais, que me desmarxo. Aon era? Ah sí, que la Montse Bote i lo Ramon (mon-cat) alternaven la meva orella dreta per a dir-me que me buscaven (quina emoció, ser tan popular... hehehe). Després de 25 trucades i de desesperar lo Xavi (que pensava que jo, de poeta, en tenia tant com de salvadora de la pàtria la Gaietana d'Alba(da)) i fer-me morros (i jo, gairebé fotre-me'n), arribem a la conclusió de que:

1. saltironejar davant lo Millet queda bé, sempre que de fons soni alguna sardana.
2. trucar-se condueix a la sordesa, sobretot cap als altres, que te parlen i no t'enteres de ré.
3. tinir gana a Bar-cel-ona no surt a compte, perquè t'aixequen la camisa i et quedes amb l'estòmac mig buit... això sí, l'efecte estètic està més que assegurat.

Visto lo cual, mos en vam anar, alguns saltironejant (servidora) i altres ja corrent, cap a l'ATN, que és el nom moderno pel qual se coneix l'Ateneu, lloc on se reunixen les ments preclares per

escopir a la closca pelada dels cretins (Salvat-Papasseit dixit) del poble que va a peu (cantireta dixit).

Fi de la segona part.

diumenge, 25 de novembre de 2012

Cantireta a Bar-cel-ona, 1º part

Lo culpable ;)

Són les 6 del matí. "Cantireta... tens trobada...amb lo lavabo... i amb l'Alsina...tanca el despertador...que si s'aixequen, la feinada sirà fer-los adormir... i lo gat..." Temperatura a l'exterior, és a dir, fora del llit: 16'6ºC. Sí, és una hora inhumana per una trobada blocaire. Però és el que té viure a les quimbambes, o sigui, a 130 km de Barçalona, també coneguda pels guiris amb lo nom de Bar-cel-ona. Doncs això, que m'aixeco, etc etc (no voldreu pas més detalls, eh??) i a les 6:50 am estic com un clau a l'estació de busos de Targa (Tàrrega per als forasters), disposada a gastar-me 26'5€ en un bitllet d'anada i tornada. Perquè tornar és vital. Per explicar la peripècia, més que ré.

L'Alsina-Graells, també conegut com a Rufes ;)

Bé, ja són les 9 del matí. Posem a la Cantireta a Barcelona, davant d'un banc molt cèntric i molt pompós, per a trobar-me amb la Glòria. I vet aquí que deixo penyora a la ciutat: me xurimanguen la bufanda més xula que tinc, que cau i passa a altres mans (i potser a una altra vida menys entretinguda que la meva...o sí?). Apa, quina gràcia. Bé, anem a fer un cafè/tallat/entrepà-embolicat-com-els-que-fa-la-mama/suc tret d'una botella de vidre/primera excursió a cal Roca... i mos disposem a travar coneixença BREU però INTENSA amb els éssers humans que no se dixaven veure a la superfície, més que ré perquè estaien tots atapits
al M-E-T-R-O...


(Pausa per a la publicitat, la rentadora, un cafè, una dutxa... un petó o dos... un furgar-se el nas, lo que vulgueu)


Dos estacions més tard, sortim naltres també a la superfície. Barcelona continua tan plena de grafittis com a sota, i amb la quantitat més gran de pixarades de gos/humà que he vist mai per quilòmetre quadrat. I, tris tras tris tras, amb pas decidit tot i l'hora que és, fem cap (=hacemos cabeza) a Las Golondrinas ("i aquest que recita Bécquer, que fa??") amb la companyia singular i molt atractiva de lo Rafel, lo Fra Miquel, la Gerònima + 1, la Sílvia, l'Helena, la Glòria i servidora, que no callarà en tot el dia ni que la subornin.

Lo Mar... OHHHHH!!!


A l'hora assenyalada (veieu aquest enllaç) apareix un xicot molt decidit, que ens farà de guia per la ruta literària dels poetes que han parlat de Barcelona. Comencem pel port, amb l'estàtua d'en Joan Salvat-Papasseit, i la lectura del seu poema, "Nocturn per a acordió". M'esgarrifo de tanta bellesa, del dia que ens fa, dels amics al meu voltant. I penso: "Quina felicitat, quina gran sort, quina meravella saber-se viva per gaudir de moments com aquests...". Recitava la Glòria, sabeu? Una passejada de 3 hores entre Salvat-Papasseit, Guimerà, Pere Quart, Joan Brossa, Maragall, Russinyol.... amb l'alternança entre comentaris nostres, l'experta i molt entretinguda visió de la literatura i la història del nostre guia, i la recitació de poemes per part de tots, amb aplaudiments inclosos. També vam haver de fer pauses, clar... és el que té caminar tant, que fa funcionar la bufeta a tutiplén...

Fi de la primera part.

divendres, 23 de novembre de 2012

BES ÀVID DE VIDA



Si el món comença 
en els cossos que s'estimen,
caldrà estirar el temps 
per a fer-lo etern en el bes,
encara que coix, lent, perseverant,
fent borra del boig pedant,
pel bescoll ens acabi seduïnt, i ens atrapi
la primera llum de la gènesi incerta
de ser humans i per tant mutables en la caverna...

I si el món acaba
en els cossos estimant-se,
que s'estimbin malucs avall,
que el món s'enfosqueixi
i els deixi recomençar
 la línia del temps que es perfila,
en vers, saba, bes àvid de vida.
 

dimecres, 21 de novembre de 2012

DRECERA DE CANTONADES



Hi ha una passa exànime
sota la llamborda cega
d'aquest vespre tan amorós.

Hi ha un vers equànime
que espera la senectut
de la teva mà en la meva...

Hi ha un cel cert i espars
en tota cintura compartida
que ara es vessarà en calor.

Cau el carrer sobre un niu
de dents rialleres.
Drecera de cantonades.

dilluns, 19 de novembre de 2012

LA VERTICAL DEL BALCÓ



Hi ha una geometria grisa
que esmussa els angles
de la claror meridiana.
La vertical del balcó
es tanca, i es flexiona
en nombre escàs, finit...
Sembla contradir-se al terrat,
allà on la vida pren vol
i s'engalana de colors,
de pell viva i resplendent.

Hi ha una geografia grisa
en aquest poble sense mercat
ni teatre aparent de llums i ceres.
Som avars de la terra i el pinyol,
de l'essència que ens escalfa.

I els tractors toquen a sopar...


divendres, 16 de novembre de 2012

TOT DOS ÉS U



Tot dos és u:
l'ull, la boca, el cos.

En cada dit que divideix,
el deu veure l'endeví,
i l'amaga. I en cada dent,
parella, que en caure sobre el perill,
es fa hermètica,
u.

Perquè dos més dos és u,
perquè així en diuen amor...
 D'una participació en itineràncies poètiques

dijous, 15 de novembre de 2012

150 GRAMS DE FELICITAT



Barreja dilluns i desigs. I mira cors en papers d'estrassa. Els olora a l'obrador. Són rodons, coberts de xocolata. Són intensos, cruixents. Són com els seus petons. I es llepa els dits, somriu, es frega les mans i els compta: un, dos, tres, quatre...fins a fer 150 grams de felicitat. I continua comptant, ara les engrunes, com quan et dónes les puntes dels dits en lloc de les mans i passeges pel carrer, i et somrius perquè sí...


 

dimecres, 14 de novembre de 2012

EX CURSUM

L'ull que trascendeix la realitat

 Dalt, amb mans elevades
com a ofrena a l'impossible,
viatja el món sense paraules,
com ombra que trascendeix la reixa.

En cadira d'ACER, amb o sense mots
que emocionin, obre els ulls.
Obre els teus. Sigues
mà, braç, cama. Vehicle.

I sigues cor, ample,
per a cuidar de l'ànima.
La dels quiets que et fiten.
La pel·lícula abans de la química.

I et traspassen...
Fereixen d'amor.

Pd. El tresor masculí de casa, el petit, se n'ha anat d'excursió de 2 nits amb l'escola. És tot un esdeveniment que no surtirà a l'Hola, però és una mostra del coratge del seu àngel de la guarda a l'escola, i del mestre, i dels seus companys, que se l'estimen com si fos un germà...Gràcies, i sigues feliç, fill.

dimarts, 13 de novembre de 2012

BADA'M LA LLENGUA



INDIOma = Acte heroic d'un espanyol xisclant a l'estranger per a fer-se entendre (D'una col·laboració espontània d'un amic... Gràcies ;)  )

GOOGLEHEIM = capes i capes i capes i capes i capes...d'alumini al·lucinant en l'atmosfera...

TURCAR = aprendre a dir "Qui hi ha?" a la porta en turc mentre amb l'altra mà se sostè un kebab calent. (Del mateix col·laborador de l'INDIOma... ;D )


TUIT-A = pollet piulant l'última agonia des de la cassola.


PA(R)ELLA = gra d'arròs adossat a un altre. No necessàriament amb dret a piscina.

DISGRÀFCIA = divorci dolorós entre dígrafs.

ANGLES = cantons on plou molt, se menja fatal i a més et fan conduir per l'esquerra, situats més amunt de la França i més avall d'Islàndia. Un tal Xèspir es preguntava sobre si ell hi era tot o no...






diumenge, 11 de novembre de 2012

CREMO L'ULL

del bloc de la Maite Salord

 
Cremo l'ull dins del ble.
I el ble dins de la llum,
i el cos en el paper
en parla morosament.

I en tot combustible,
com l'ara i l'aquí.
I sempre viceversa.

Tant et conec com la fosca,
com la nit que he après 
a ensinistrar. Com la mà.

Aquest vers il·lumina 
la línia del llavi que es fon...
L'aritmètica eterna de l'U.
De l'u i jo...

dissabte, 10 de novembre de 2012

UN GUIÓ AL BOSC

vistes del bosc ;)

Van posar un guió al bosc.
Un enllaç horitzontal
en què fer-se amants.

Una línia entre el bosc
i el cos, i la B del bes.
Sense baranes,
per escapar del capvespre
amb els gafets del silenci.

I tot, tan vertical,
els sorprenia per eròtic.
I s'hi arboraven,
i es calaven foc...

Com dits fent camins
a les cames. Mans.

La caiguda dels cossos...

divendres, 9 de novembre de 2012

A L'ORIGEN

tarda elèctrica

 Estimo.

En balança daurada, elèctrica,
em despullo per a pesar menys,
per a que el pes de la carn no ens menystingui.

I t'enyoro.
En rellotge de sorra mesuro
els dígrafs, i els silencis, i els punts
de les eles germinades dins meu, i m'hi enrampes.

I projecto desig als fils.
S'entelen d'àtoms si et penso.
Intensament.

Com flaire de timó. 
Com llamp.

A l'origen.

dimecres, 7 de novembre de 2012

MORFOSINTAXI AMORFA


 Y entonces, el famoso paciente sujeto inglés fue trasladado a la parte activa del hospital donde Ella le practicó, sin anestesia previa y sin pasar por caja, una elisión de la parte inferior izquierda del PORcentaje de las frases reflejas que se había zampado en la última clase de castellano.

Pregunta 1:  On es va fer l'operació?
Pregunta 2: Quant va costar?
Pregunta 3:  Servix d'alguna cosa contestar les preguntes 1 i 2 si no s'entén lo text?

dilluns, 5 de novembre de 2012

CUES DE PANSA


Bon dilluns a tots.

Ara que ja estem en plena campanya electoral viral, i que mos hem de vacunar de la grip lo Wert i cualque altre virus que vol trastocar-mos en altre llengua que no sigui la nostra, me permeto la barra lliure llicència per recordar-vos que tenim una cita amorosa blocaire lo dia 24 de novembre, dissabte, a les 10 del matí prop de Las Golondrinas, dia propici per a flexionar reflexionar sobre la mundà i lo celestial, xò és: naltres, vaja!

El pròposit de la meva esperada visita a la ciutat com cal comtal és fer cultura, aulorar i maravellar-me amb lo mar (recordeu, sóc de secà), i ascoltar los poetes sublims que han parlat de Barcelona. Després, mos asseurem i minjarem amb educància i elegació (ais, que he trabucat les vocals, ho sento....) I a una hora prudent agafaré l'Alsina (que és una companyia de busos, no un home, eh? malpensats!!...) i me'n tornaré a l'Urgell cantonada amb la Segarra, fins a la propera... snif... snif... (me cauen los mocs, un moment, que no veig la pantalla...)

Aixines, les cues de pansa ja estan publicades. Crec que si els Fats no ens fan la guitza érem 6, de blocaires que mos trobàvem. A les passejades s'hi ha de ser un mínim de 7 persones. N'hi ha 3 d'apuntades, apart de naltres. No'm dixeu penjada... que baixo a Barcelona per valtres...

Apa, queda dit. Que la setmana vos siga lleu. I òjo amb los virus de la malallet, que encara s'hi ha de trobar vacuna! ;)

S'ASSEMBLARAN A TU

d'aquest home fantàstic


La meva apreciada Alexandra Grebennikova ha deixat petja en la meva memòria amb una entrada brillant, que us recomano vivament. L'última frase m'ha inspirat aquest poema.  




S'ASSEMBLARAN A TU

Aquest nom em sotja.
D'esquitllentes
es cola pels dits dels lloms
dels diccionaris, i amb les acepcions
intercala a. per arribar a port
i d. si és degoteig de sal
a la pell i a la sorra...

I als miralls canvia

la fesomia tan estimada,
i l'estimba,
i la fa seva, i hi plora.

I saps? Els bassals
fan caleidoscopis de la memòria.
Tampoc li cal crosses,
és ben vertical i digna.
NO diuen t'estimo:
ho senten, endins, en cada lletra,
perquè totes les cares del món
s'assemblaran a TU,
un cop t'hi emmirallis.



dijous, 1 de novembre de 2012

POST+HUMUS

manllevat d'aquí

Potser no hi ha res més enllà de l'hivern dels ossos. Potser l'oblit és el pitjor dels càstigs. Aquest poema, però, n'ofereix una altra versió. 





POSTHUMOUS, de Jean Nordhaus.

Et sorprendria saber
que molts anys després del teu llarguíssim hivern
encara reps cartes del banc, dels vells
filantrops, flocs freds de neu
colant-se per la bústia que duu el teu nom?
Tot i el temps que la teva cara
ja no projecta ombra al meu llindar,
i la veu insegura, tremolosa,
s'ha consumit al meu telèfon,
i esvanit dels coneguts, no enyoro
el teu nom. Fa cercles en l'inframón
de les màquines, un espectre esventat. Exaltarem
la generositat, i el crèdit fiable
sobreviu a la mort. Creuers pel Carib, receptes,
préstecs a baix interès. Per a tu que demanaves
tant de la vida, que vivies al màxim
dins de la coacció, el món que es vessa
espera la teva rúbrica. Esperen ansiosos que els curis 
del càncer i de les malalties del cor.
La lliga maçònica et compta entre els benaurats.
T'enyoren. Volen que tornis.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca