S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 30 de desembre de 2012

FÍSICA I QUÍMICA DEL 2012

Guaita!! Veig el que et passa...

FÍSICA. Dels éssers vius que he tingut el plaer d'abraçar (sense haver-los de pagar abans, clar) aquest any.

La Júlia Lehnert, a Montfalcó Murallat, una tarda tranquil·la, mirant els prats gronxant-se en l'oreig de la primavera.

Lo Joan Abellaneda, una tarda superxafogosa a Sudanell... Núria i Marc, gràcies, vau ser cireretes per a un recital d'11/10.

1. Una primera trobada blocaire a Verdú, un dia preciós. Lo Miquel Àngel-"...El Temps de Seduir-me"  i Roser, la Lídia-"Carpe diem" i família, lo Jordi Dorca-"Adverbia" i l'Anna, l'Helena (4 blocs soleta, wow!), a saber: "D'allò bell, d'allò sublim", "En cada vers que has entès", "Anticànons" i "Una cosa molt gran en una de molt petita". L'aperitiu va ser a casa meva ;)

2. A Navarcles. La primavera resplendia. Glòria Bosch-"Glo.bos.blog" i "El que em passa pel cap"  i Jesús Bonals, la seva senyora, i Montse, la tata de l'Helena.

3. A Barcelona. Estiu rigorós, xafogor. Turistes. Me vaig perdre, em van trobar, vam riure molt... La Sílvia-"Fent punyetes", lo Fra Miquel-"Banc amb vistes", la Núria-"Miramelsmots", l'Elvira-"Elfreelang".

4. A Corró. Plantada en la nit que anunciava la tardor, sota la lluna plena, vaig aprendre a estimar el verb en veu alta. Quants...NÚRIA!!, Lola, Carme Rosanas, M. Roser- "Petiteses", Sintu,Toni Prat, Montse Galionar, Anna Mas, Víctor Pàmies, Teresa Batlles, Dolors Guasch, Fina, Pruden Panadès. I l'Enric-"Bloc d'Enric Bagué", que em va llegir, i em va sommoure...

5.  A Barcelona. Una tardor recitada i poètica, esverada, una mica dietètica, també ;D  Lo Ramon-"Mon-cat" i senyora, la Maria-"Llamps i trons" +1, la meva joiera Montse Bote-"El trébol de 4", lo Rafel Casas-"La Cerdanya des de can Fanga".

Un dinar imprevist amb lo Josep-"Descans.Bloc d'un home que descansa" en una visita per feina a BCN.

Si me descuido algú, perdoneu-me...

 Viennese Musical Clock by Zoltán Kodály on Grooveshark

QUÍMICA. Els éssers vius que tenen bloc, amb qui he travat més que una línia....

Per a tots els seguidors del bloc, que han estat capaços de suportar-me tot l'any sense enviar-me a les instàncies de cal Gúgel per a que me desfesson, desintegresson o desnonetesson (=treure les nones amb programes dolents): sou genials. M'heu permès anar a dormir pensant que la vida escrita val la pena, que les penes i alegries compartides ens fan humans. Encara que pensi que estic com un llum, vosaltres enceneu la llumeta per a que trobi el camí i em dieu ànims, que el fang un cop sec no s'esberla per casualitat. Us duc a l'esquerra de mi, allà on tinc el cervellet més eficaç, el de la intuïció... el que batega a 90 copets per minut.

Que el 2013 ens deixi gaudir almenys de la meitat de les coses fetes durant el 2012, amb la salut, les ganes i l'empenta que ens caracteritza. I ens ho poguem explicar a la propera trobada blocaire... CALÇOTADA? VAAAAAAAAA!! ;) (S'admeten propostes barcelonines, gironines i tarragonines. Mentre sigon originals... ja em coneixeu!)

BADOC(S)

del bloc d'en David Lázaro


Bada. Bada la boca, els ulls, la caspa damunt del paper, les cames sobre el desig escrit. Bada a les pel·lícules en què dir mentides és simple i efectiu. Hi ha badocs en tots els racons que ha estat impresa per efecte d'un cos efervescent. A la paret, a la superfície en què besar-se sense xarxa és risc i aplaudiment. Als prestatges més suaus i rodons, als balcons de les mans més xerraires, on els monòlegs es creuen rotonda i monument... Bada, i cau, i s'emmiralla en el mirall del que potser és mentida. Però meravella. I torna a badar, fins que una llàgrima li cau i li recorda que aquest ull sense lleganya governa la seva nau. Potser caldria trobar un monocle on fixar la vista... O una veu menys fonda, que no trasbalsés els pòsits del vers encara no escrit.

Love Song for a Vampire [From Bram Stoker's Dracula] by Annie Lennox on Grooveshark

divendres, 28 de desembre de 2012

INNOCENT?


Les seves bromes no eren gens còmiques. Mai havia tingut la gràcia de la tia Enriqueta, que ja era de manual, de com prendre el pèl als parents propers. Com a molt, enviava les postals de Nadal el dia 28, amb menys segells dels que tocava, i felicitava la Pasqua als amics, amb l'excusa que la mona que duia al damunt no sabia català. L'Enriqueta sí, que en sabia. Aquell any s'hi havia lluït especialment. Mentre la jutjaven per triple homicidi amb l'atenuant de "la típica hiperglucèmia múltiple amb l'excusa nadalenca", se li escapava el riure per sota el nas, i recordava la frase del nebot: "Hi ha ossos que no es poden doblegar. Que sigueu feliços...mentre duri." Farta de tenir-los 3 dies asseguts a taula, des de la vigília de Nadal fins a la matinada del 28, des que ella s'havia enamorat dels fogons i ells ho havien descobert, els havia empegat a la cadira amb una cola feta per a dròpols contumaços. Els havia matat amb amor i calories. "Silenci a la sala!! Silenci, carai!! Té res a declarar, la tieta? Vull dir, la pobra víctima? Silenci, conye!!"

dijous, 27 de desembre de 2012

NANSAR-ME

A la bassa sura
la meva rialla.
Ha après
a nedar-hi
contra corrent,
violentament.

Nansa'm
per beure'm.
Trena el vers
a la boca, aiguaneix.


CONTINUAR RESPIRANT, Ingrid Michaelson. Lletra original, aquí.

La tempesta ja és aquí, però no m'importa.
La gent es mor, tanco bé la porta.

Tot el que sé és que ara respiro.

Vull canviar el món... però tinc molta son.
Vull saber què més hi ha que tu i jo.

Però tot el que sé és que ara respiro
Tot el que em cal és respirar
Tot el que podem fer és respirar ...

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.



dilluns, 24 de desembre de 2012

NADALA 2012

del bloc de Sergi G. Oset

Posa l'estrella allà on vulguis.
Sempre il·lumina,
a dalt,
                                         a baix,
inclòs al centre de totes les 
      COSES,
allà on hi ha l'íntim,
                     el desconegut,
allà on rau el perdó.

BON NADAL. Mantingueu encès el ble. Il·lumina més del que us penseu. 


diumenge, 23 de desembre de 2012

PREPARACIÓ

Feu camí, amb passa segura i nua, sobre la pedra i l'arena del temps que us ha tocat viure. Mireu-vos al mirall: humans, volàtils, imperfectes. No deixeu de ser joies per als qui us estimen. No us captingueu més, els dies passen i marceixen les paraules no dites... A la finestra veureu els ulls dels que desitgen caminar i no poden, i les cames dels que voldrien volar, i somien. Les hores més fosques no duren tota la nit...

Le Badinage by Marin Marais on Grooveshark

dijous, 20 de desembre de 2012

1000ºC-1ºC= UF!!!!

Aquest termòmetro, és dels xinos???

"No, amor... sobre aquest botó no... farem una destrossa... no em refereixo a la meva calvície...i a ma sogra tampoc... sí, són molt guais... no toquis... vull dir que sí... estic una mica afàsic, no?... sí, sí, oi tant...no, el botó vermell, no!!..." (...) "Interrompem el so del tam-tam per anunciar que s'ha acabat LO MÓN. Els preguem que se mantiguin amb l'orella empegada a terra, per si tornen els tiranosaures. I ara, la predicció del temps. Farà una calor empudegadora i blablabla...."


Mercy by Dave Matthews Band on Grooveshark

dimecres, 19 de desembre de 2012

REGALS


Decideix invertir els termes. Proposa un regal invisible ( dels que es desemboliquen amb els ulls ) per a un amic tangible. El pressupost s'ho val : "Canvio somriures per petons. No s'accepten Whatsapp. Imprescindible coordenades GPS per no perdre's."

dilluns, 17 de desembre de 2012

PUPA ;)

desig de tapar-me amb UNA
Morrades contra els escuts d'antimatèria dels éssers que diuen "estem en contacte" mentre no contesten als missatges. Agilitat en els dits, mentre dormo, contra el cap que fabrica somnis "Li posem l'individu, vostè els diàlegs". Telepatia fora de cobertura. Enyor dels temps en què ser feliç no estava gravat amb el 21% d'IVA.

Acdc by Highway To Hell on Grooveshark

diumenge, 16 de desembre de 2012

DELICIOSAMENT TURCA

Vet aquí una semblança poètico-gastronòmico-cultural de la meva breu però intensa estada a Istambul. La part sensual NO va tenir temps de ser-hi, ho sento ;)

A cavall entre Occident i Orient, la cama despullada, el cap roman cobert de pensaments...


Amb l'ànima predisposada a l'aventura, he sabut conjugar els substantius LLENTIES i BULGUR. He menjat fantàsticament bé, amb llengua picant i alegria als ulls. He parlat en català, castellà, anglès i francès (oui, je peut m'exprimer un petit peu en français ...) mentre de fons sonava el turc com a excusa ( a cops, massa protocolaris, he de dir, i massa encorbatats, per marcar diferència entre els mestres i els deixebles de l'escola )  He anat des de Findikzade al pont de Gàlata dos cops, en tramvia i a peu. He begut cervesa mentre al meu cos s'encenien guspires de bellesa eterna amb la silueta d'Hagia Sophia il·luminada per l'electricitat i per la Lluna. He passejat per places plenes de gent que venia de tot a tothom, en una llengua dolça i antiga. He escampat àtoms meus per les arcades centenàries del Grand Basar, envoltada per ulls masculins que es penjaven dels pits i dels malucs, i amb llengua salaç imaginaven ofertar-me catifes de llana sota làmpades de vidre plomat amb colors irisdiscents mentre ens prenem te i em toquen la pell unes pashmines esplèndides de caixmir sobre la pell quasi despullada...

He menjat simit com aquell que beu petons de la boca de l'estimat....

He treballat la farina fins aconseguir el tacte de la pell del bebè. He envejat les mans del cuiner si les enfonsava en xocolata i nous i sucre, i en feia pecat de gula. He creat nius de carn tova i especiada que s'ha tornat petó de sèmola i molècula de saliva especiada...
He dormit en un quatre estrelles que era com de tres, i a la dutxa no hi havia telèfon per a poder-se ruixar amb sensatesa aquells llocs que... ( m'estic posant sensual, ho deixo córrer...) He enviat whatsapp perquè els que m'estimen sabessin que continuo viva i somrient. He escrit correus a qui patia perquè me segrestessin, els harems encara hauran de pagar per a tenir-m'hi dins. M'he emocionat amb uns ulls preciosos d'un nom amb significat intens, i unes mans amb penyora. He giravoltat amb els derviches, els ulls penjats de la gravetat immòbil, el pensament lliure i la mort que ens turmenta. El cafè turc m'ha fet la pell morena i la gola ensucrada. El te m'ha donat motius per parlar sense cansar-me del perquè som el que som, i fem el que fem, de bon matí amb l'esmorzar, i abans de cloure els ulls pensant en la propera crida del muecí...



I he deixat una part de mi a Istanbul, mentre queia el sol al Bósfor, i les mesquites es preparaven per a ser immortals en els meus ulls, i jo, mortal, ja les enyorava.

PD. Aquest disc és genial. Se diu "Far East Suite", i és del grandiós Duke Ellington.

Isfahan - Duke Ellington & His Famous Orchestra by Duke Ellington & His Orchestra on Grooveshark

dijous, 13 de desembre de 2012

CAL·LIGRAFIA REBEL

Aldovega, disseny d'interiorisme

No eren pigues, eren punts volats els que flotaven en l'aigua, talment com CAL·LIGRAFIA del cos que DESOBEÏA les dièresis... i, saps?, el teu nom no n'ha dut mai. Per això encara hi suro, per amarar-me de tu.

PD. Istambul m'ha robat el cor...

dissabte, 8 de desembre de 2012

BAKLAVA



La Cantireta se'n va a Estambul fins dijous dia 13 al vespre. El motiu de tenir aquest bloc en estat de delícia turca és l'aprovació d'un projecte Grundtvig per part d'Europa que té a veure amb el menjar tradicional i saludable, i en el qual hi participem, a més de l'escola turca que n'és la coordinadora, una escola de França (Montluçon) i una d'Alemanya (Leipzig). I sí, estic nerviosa, perquè a més de la responsabilitat de representar a l'escola, som la primera escola d'adults de la província de Lleida que té un projecte Grundtvig aprovat i ara el duu a terme. Per tant, és com posar una pica a Flandes, o portar una mica de Catalunya a Estambul. Cal afegir, nogensmenys, que la llengua vehicular és l'anglès, i el tòpic de la trobada és el menjar, amb totes les branques que se'n puguin derivar:  econòmic, social, polític, de sostenibilitat, sanitari, filosòfic i fins i tot religiós (ells, com ja deveu saber, no mengen porc ni beuen alcohol, si són practicants responsables).



Presentarem les receptes més nostrades: el cóc (o coca de recapte), el bacallà amb samfaina, el gaspatxo, el pollastre amb prunes, les favetes amb sípia, la macedònia, la truita de patates, el mel i mató, la paella, l'amanida de nous i poma amb vinagreta de mel... i el PA AMB TOMATA, clar!! En anglès, amb recepta i imatge inclosa... Espero no ensopegar amb cap consonant travada, ni tartamudejar...

Demà diumenge, a les 11.30 del matí , se'ns enlaira l'avió... comença l'aventura!  

PS. Elveda, ve güle güle (a reveure, i feu bondat :0) )

dijous, 6 de desembre de 2012

JO EN RELLEU



Del davant de mi ve la resposta,
la llum que veig sóc jo en relleu,
i és tanta la flama que em cremo, ara.
No és possible tanta remor, tan endins,
no cal ser poeta per parlar-te poc,
amb la llengua que et gronxa, petita,
amb lletres rodones i sons senzills.
Deixar-te em reca: veig en mi un pou,
aigua que torrent fa riu de muntanya
i el plaer de tancar-ne el corrent
és il·lògic, però simpàtic. Prou que callo.
La mà dels seients no em besa,
ni escolto silencis més durs que aquest.
Neixo en mi per morir més enllà.

D'un poema inèdit escrit a mà el 6 d'abril del 1994, amb 27 anys.

dimecres, 5 de desembre de 2012

PUBLICITAT-2



Dièresi eixelebrada busca punt volat per crear mots en llavis catalans degut a canvi imminent de tipografia. Abstenir-se monosíl·labs relacionats amb el seny. 

P.S. La dièresi sobre la O equival a les meves ulleres. Dedicat a i inspirat en aquests solets, UN i DOS

dimarts, 4 de desembre de 2012

LA MARCA DE L'AIGUA


S'examina: uns punts volats, un canvi de vista, un paisatge esbiaixat.  Refà les comes, arrodoneix les notes. Bemoll, becaire? Mig to menys a la veu, i la síncopa, i l'accent, que explora les palatals i les guturals, per perdre's entre el mite i la llegenda, entre el bes i el vers que s'hi vessa. Lingüística aplicada, literària i fervent. Marca de l'aigua al paper quan l'hi escriu.

diumenge, 2 de desembre de 2012

PÈPECS SOBRE TU, FILLA.

D'aquest il·lustrador genial


El coneixement de mare
fa possible
la diversitat:
dinosaures,
cavalls de joguina,
factures pintades
i arbres-finestra
oberts pel número que toca
aprendre's després del 5.

"Mare minin", som un tot
inver-
semblant
en el qual
els pèpecs dormen sobre
Grimm, Perrault i Andersen,
i s'alternen les visions
i les papilles
(ho he dit de mentida)

Poema inspirat i dedicat a la meva filla, la Beatriu, quan devia tenir entre 3 i 4 anys. Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 123.

Halle Hallelujah by Sidney Bechet on Grooveshark