Passa al contingut principal

CARTA A L'ORIENT



Benvolguts Reis de l'Orient:

Sàpiguen que, a casa meva, la seva corona
la llueixen els homes que sense fressa
fan feina i posen calma a les hores i a les mans
de la dona que, en bata, els adreça aquesta carta.
Els meus Reis, que són dos, però en valen Tres,
no han  dut mai mirra a les butxaques, ni or als canells,
però en boca de plata les paraules que hi neixen fan fruit.
I els camins, sense bou ni mula que els escalfin, duen
a escoles i cases i sots sense massa metàfora ni atonies,
perquè ells, que saben què és l'esforç i l'ànsia, creuen
en MI, la 3ª nota del pentagrama, el possessiu de l'úter
que ens agermana i ens dóna caliu. El JO més íntim.

I en aquesta nit que serà freda, fosca i gebradora,
veurem quins súbdits es pleguen a les ànimes dèbils,
i en sacs de platí guarden les desferres de la mentida.
No els jutjarem pas... Ahir ens fèiem costat des del foc
més noble i antic, mentre guaitàvem altres vides a la llàntia
màgica de la distància i la tècnica, i ens hi emmirallàvem.
Altres, tant o més fràgils que la paraula que ens dreça,
s'emocionaran amb el rostre bru del sutge i el brocat,
i es faran promeses de vida i d'esperit sense fons,
perquè potser ja només els queda el racó dels 400
amb què alimentar els ocells del niu que volen volar sols...

Sigueu benèvols. Deixeu rastres d'humanitat en caixers,
escalf fòssil refinat en dipòsits ran de carrer, peixeu el neulit
i abrandeu-vos amb el garrí i el malànima que dels glans
en fa esclaus de la producció i de la inconsciència i el greix...
Doneu-nos un cor de nen amb què encetar aquest any dissortat,
mateu l'avorriment de la cel·lofana i el desencís del fart de tot,
i aixequeu-nos un pam de la nostra bruta, inhòspita realitat,
així com nosaltres posem el mitjó amb el pa ressec i l'aigua
per a fer realitat, un altre any, els somnis dels 3 reis savis d'orient.





Comentaris

  1. preciós Montse.
    Els teus dos homes ja en tenen prou, i els hi sobra, amb una gran gran reina

    ResponElimina
    Respostes
    1. A cops, la meva corona em va baldera. Regalia, as it is known, does not become me :( I ells em fan mereixedora del tron i del ceptre...

      But you're always so kind to me...

      Elimina
  2. Voldria ser optimista i encara que ja no tinc fanalet ni escric cartes als reis, el nen que porto dins deixarà una mica d'enciam i un bol d'aigua al balcó per als camells ... per si de cas.
    Si no vénen ni em deixen regals, tant me fa, l'important és la il · lusió que no s'ha de perdre mai.
    Demà passat m'aixecaré com sempre per treballar, tot sol, sense esperar ajudes de ningú, per viure i seguir sent passi el que passi aquell nen que esperava amb emoció la diada de reis.

    Bona tarda Cantireta :)
    (Els reis no són els pares ... saps?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dorm bé, Pere (sóc tronera...) I que els Reis siguin generosos amb tu, demà i l'altre, per seguir escrivint.

      Petons.

      Elimina

  3. Bonic reconeixement als Reis que cada dia t´acompanyan .
    Contant-me netre els 400 som milers els qui ens aixequem rompent les cadenes que ens fermen al terra i perseguim els somnis fent-se realitat . Sense esperar els Reis però si els pares que tan ens ajuden .
    temps de canvis ens han de dur . salut i moltes besades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no et canviïn, sisplau. Els reis de casa teva són ben necessaris.

      Salut i una super abraçada transmediterrània :0)

      Elimina
  4. Bonica carta als reis mags en la que jo destacaria també per ser molt important que aquest anys ens duguen pau i llibertat, per a tots els homes del món o si més no de la nostra casa. Que falta ens farà, de ben segur, perquè ja hi ha homes que esperen, esperen la nostra baralla per agafar en mars tempestuosos el que no poden mai agafar en els tranquils.

    Una abraçada a tu i als tres reis mags.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo duc les pastilles contra el mareig. I lliçons avançades de busseig ;)

      Una abraçada ben màgica... de les que fan les reines ;)

      Elimina
  5. i jo , em trec el barret, montse . Una gran carta plena de bons dsitjos i escrita amb mestria

    que els reis siguin bons i us portin molta felicitat a tota la família
    una abraçada !!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'escalf de les lletres que em seguiu cada dia, demano. I saber-me estimada sota el sostre de casa meva...

      Una abraçada sense espines.

      Elimina
  6. No sé què dir...que és una carta per enmarcar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel... preciosa... si fossis aquí t'abraçaria sense dir-te res, emocionada pel que em dius...

      Elimina
  7. bonic i colpidor el teu poema (qui pot gosar dir que no ho és), Montse. M'ha fet posar la pell de gallina i m'ha fet un nus a la gola. Les coses pel seu nom! Potser estic un xic tou perquè passo mals dies, però ara no podria fer la meva carta als reis. Si m'ho permets, em faig meva la teva.
    Una immensa abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, a TU no et puc negar aquest desig. Jo he pensat en tants mentre escrivia...

      Una altra, i que aquest any ens doni el goig de fer-mos els petons a la galta física!!

      Elimina
  8. Montse, em dones permís per publicar-la al meu blog?
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'honores amb aquesta pregunta. Sí, OI TANT!! I agraïda de formar part de les teves lletres escrites, o sigui, de tu.

      Un petó ben fort!

      Elimina
  9. Preciosa! Amb reis així, qui vol la república! :DD
    Una mica cor de nena em sembla que sí que tens...
    D'això... no tindràs una valeriana...

    ResponElimina
  10. Quina carta! uauu doncs no hi haurà mirra ni or però ni falta que et fa!

    ResponElimina
  11. Caram, els teus versos arriben ben endins. Tan debò els reis puguin llegir-les i complir el que es demana.
    Un petó!

    ResponElimina
  12. Tu si que ets una gran Reina. Que ens regales paraules que són d'or i plata durant tot l'any, i no només per aquestes dates...
    Com diuen per allà dalt; una carta per emmarcar.
    Una forta abraçada
    i un petó

    ResponElimina
  13. Si.
    Jo vull un cor de nen per sempre un altre cop.

    Petons.

    ResponElimina
  14. Carta de Reis a Reis... Original, riquesa lèxica i estil. "M'agrada". Clic!


    Vicent

    ResponElimina
  15. Esperem que els haja arribat, als Reis, la teua carta, i que t'escolten.

    ResponElimina
  16. Cantireta, ja ho has tornat a fer!
    Carn de gallina i els ulls espurnejant...
    Quina preciositat de carta!

    ResponElimina
  17. O sento Cantireta, no tinc perdó, no sé com se'm va passar aquesta preciosa carta al reis...I has posat tots els sentiments que tens a flor de pell, i que ens arriben molt endins...No importa que la nit sigui freda, fosca i gebrada, et mereixes que tots aquests desitjos es facin realitat, tot i que el cor de nen/a em sembla que ja li tens una bona mica...
    Petonets.

    ResponElimina
  18. No hi ha millor regal que els sentiments que tu tan bé pintes amb el teu màgic pinzell.

    A casa han deixat somriures i aferrades -potser perquè la meva carta era molt curta i no necessito moltes coses més- en vols?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars