Passa al contingut principal

EGO HUMIT

d'aquesta dona FANTÀSTICA
Si ser poeta significa tacar paper amb la tinta dels dies, i qui sap si la de les venes i les beines d'altres,  hi haurà la possibilitat de reencarnar-se en papir? Per allò de la humitat, sabeu...i del gaudi en renéixer...

 Talcum Powder by First Aid Kit on Grooveshark





Comentaris

  1. Potser millor reencarnar-nosve en tinta per anar deixant pensaments escrits

    ResponElimina
  2. Les taques mai són agradables.... millor diguem que ser poeta vol dir decorar el paper amb un art personal (i a la vegada universal).
    Ptonets!

    ResponElimina
  3. amb la tinta dels dies i de les venes... boniques i suggerents paraules montse...
    sembla que estem tots preguntant-nos què significa ser poeta... és una cerca
    abraçadetes !!! :-)

    ResponElimina
  4. Si que és un regal...i no imagines com estic ara mateix...
    No se com donar-te les gràcies...estic com un xiquet amb un caramel.


    Abraçades!!!


    Tu si ets meravellosa!

    ResponElimina
  5. reencarnar-se en papir? no ho se cantireta....paraules precioses!

    ResponElimina
  6. El gaudi en renéixer, sí, especialment en l'aigua (podem dir que en l'aigua de la dutxa renaixem cada dia, no?...) ves quines coses de pensar, mira que sou raros els poetes!

    ResponElimina
  7. Tacar o no tacar
    crec jo que la qüestió és deixar empremta
    sigui en forma de taca
    o de píndules poètiques
    no cal esforçar-se gaire quan hi ha talent
    o potser sí?

    ResponElimina
  8. Jo, Cantireta, a la pregunta de què som i on anem em vaig respondre en que el món, l'avenir, el futur, present i passat serà com voldrem, potser hi ha qui paisca un món on la reencarnació siga factible, hi haurà altres que preferisquen morir i acabar amb tot, tot és possible malgrat no ser-ho de possible, i per què no, si tu ho vols et reencarnaràs en el que vulgues i com vulgues. Si més no eixa és la meua opció positiva a la mort, que serà en mi vida, eterna.

    Vicent

    ResponElimina
  9. Si es tracta de deixar empremta amb la tinta dels dies, jo dec ser molt poeta, perquè ja he arrencat molts fulls de calendari...Però amb això no n'hi ha prou, llàstima!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  10. humitat , més encara ? reencarnar-se uff amb lo que costa viure aquesta vida tacant-se o no .
    Amb tot cas la poesia sempre ha de mullar, amb sol o sense.

    petons renascuts.

    ResponElimina
  11. Llegint-te, acabo de llegir poesia.
    Un petó, noieta!
    :)

    ResponElimina
  12. From bitter searching of the heart we rise to play a greater part.
    Leonard cohen. Villanele for our time

    Poeta es cor

    ResponElimina
  13. Aiii, llàstima que no crec en les reencarnacions. En això no he sortit pas massa poeta.

    Per cert, m'ha encantat que musiquis aquest post amb els First Aid Kit! No són pas massa coneguts, però jo els trobo genials! (i no és perquè el bateria sigui amic meu... nooooooo)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars