Ves al contingut principal

NENA

Corre cap al menjador, astorada i xisclant. Diríeu que alguna cosa dolenta ha passat. De cop, es fa la llum: "Oh, un petó!! L'he sentit des de la cuina!!" Porta el davantal damunt d'un vestit de seda verda, els ulls pintats. És nena. Per altra banda, avui serem els seus cobais. Sucarem magdalenes verdes a la llet...


Comentaris

  1. Un petó de la mare, sempre és un meravellós regal...
    Avui he descobert la teva preciosa carta a l'Orient, que ahir se'm va passar, snif!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I un petó de la filla, també...Ui, quants lapsus!

      Elimina
  2. Segur que les magdalenes eren boníssimes. Quan el principal ingredient és l'amor surten per llepar-se els dits!
    Petonets a les dues.

    ResponElimina
  3. Molt amor es respira a casa teua. Ho saps, oi?

    ResponElimina
  4. Els petons , puc imaginar-me el tast i la bona olor de la nena i imaginar el vestit verd tant hermos. Deixem però que pugui gaudir de les magdalenes ( una foto si és posible ) i imaginar que també estic sucant.

    Molts bons i reis , plens d´aquest instants feliços.

    Una forta besada per a tots els teus i per a tu , clar.

    ResponElimina
  5. Un bon instant familiar, el petó d'una criatura xicoteta és com l'aigua quan hi ha set, és el millor que ens pot donar la família, l'entranyabilitat de la família.

    Una abraçada a tu i a la teua filla.

    de Vicent

    ResponElimina
  6. NENA, cada cop que la sento, em ve una gran enyorança, qui m'ho deia, ja no hi és!!!
    Tu encara la sents!!!
    Petonssssssssssss de colors!!!

    ResponElimina
  7. Bon rollet amb madalenes
    per sucar-hi pa

    alehop!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX