S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 22 de febrer de 2013

LI HO ENCOMANA

Oh...oxidat... i dat en penyora ;)
Fa un teler per al record. Hi penja una aranya diligent en els racons més visibles. Es marca uns propòsits a curt termini, i hi teixeix unes ics en vermell, que de lluny semblen cors units pels vèrtexs. Fa fred, diuen. Ella només el sent a la punta dels dits, de no escriure els noms propis que duen l'escalf de retindre'ls en el text. Si neva, que Eva no retregui res a Adam. I que la brasa escalfi el foc, ben ran de línia, en relleu tots els petons de cada llavi que li ho encomana.

23 comentaris:

  1. Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Josep, gràcies per la frase "el bon estil". Celebro que t'agradi.

      Sílvia, gràcies per dir-me que "no l'ha perdut mai". Celebro que encara siguis la llumeta en la meva ullera.

      Petons a tots dos (2).

      Elimina
  2. Un teler ben càlid, un text ben poètic i ben preciós.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. :0) i :-D... (me cau la bava amb la boca riallera...)

      Elimina
  4. Penjats d´ un fil tots els noms repetits de Penelope. Fets i desfets tots els camins intentant no deixar mes cadavers que els estrictament necessaris i clavant-los visibles enmig del teler. Disculpa i homenatge a la seva entrega.
    Puja a vuit potes cap al cel agraida. Va neixer nomes amb dues. el nom, el foc, el mar i Itaca les van fer multiplicar per quatre

    ResponElimina
    Respostes
    1. YOU've left me speechless... Thanks, dear!

      Elimina
  5. Metàfora, paràbola, envitricoll, enginy, laberint, endevinalla, hermetisme: els vestits del llenguatge; les màscares de la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laberint en què l'ull sedueix la mà, i la pell s'entossudeix en tersar el múscul que ja no es fa jove ;)

      Elimina
  6. Em va dir una dona sàvia que el captaire se'n va esdevingut en príncep al seu castell ufà de no arreplegar, de no collir el fruit de les seues accions, potser perquè sap que fer el bé és també en certa manera ofendre, qui sap? la bondat és un valor absolut o ho ha de ser.

    Vicent

    ResponElimina
  7. Està bé això de marcar-se els propòsits a curt termini i anar teixint... I avui si que ha nevat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teixir i marcar amb agulles allà on s'acaba la feina abans del son.
      Llàstima de neu fosa, però millor, que el glaç és traïdor!

      Elimina
  8. Me alegra que mi foto sirva para ilustrar el texto que nos da calor para tanto frío que pasamos estos días.

    Mil gracias.

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti. Ya sabes cuánto me gusta lo que haces.

      Elimina
  9. pretesament he de treure la teranyina del meu cervell i asolir defora els eixos marcats .Fa fred si però escalf els dits tocant als qui anomen , als qui estim i fora de retrets ( no és l´hora , ni el moment, ni l´instant ...) només ens queda estimar-nos , abraçar-nos fort i que el nebot em mostri comes diu oncle amb el llenguatge dels signes. Es el meu teler particular . Serà dificil la neu a Menorca...que nevi si vol ,ara que els meus son en mi .Ara que trob sentit de nou a teixir amb fils forts i amorosos.

    Calents i forts petons. Gàcies per a compartir puntades i teixir pensaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imatges en cada estrofa, teixides amb fils volguts.

      Petons, amb signes d'escalf des del far de l'Urgell.

      Elimina
  10. Veig que el fred i la neu no et refreden la inspiració ni la imaginació, Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llar de foc és modesta, però molt tenaç :0)

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!