Ves al contingut principal

NI NEWTON

"Així, quin tema de salut vol que toquem?" "La gravetat"


Era un sismòleg lleig i malcarat. No queia bé ni a la gravetat.

Comentaris

  1. A mi tampoc em cau bé! Provo molt sovint de vèncer la gravetat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només els astronautes ho poden fer, i tenen el cul llogat (quan cauen) :D

      Elimina
  2. haha, bo!! és que la gravetat no cau mai bé ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha assumptes molt poc lleugers, pel que sembla :DD

      Elimina
  3. Amb aquest acudirt s´em fa es dia més lleuger . Gràcieeesss!!!

    Besades , salut i alegria .:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tot et pesa un 10% menys, i jo en sóc la factòtum, doble racció de petons!

      :0)

      Elimina
  4. La gravetat no cau bé, sempre cau malament, tot i que mon pare tenia una dita que feia que és millor caure en gràcia que ser graciós.

    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la Gràcia és guapa i/o barata, millor lo primer!! :DD

      Abraçades, xiquet!

      Elimina
  5. podriem dir que la gravetat sol ser problema greu, encara que tots hi estem avocats..

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Se'l va estudiar pel davant, pel darrere i de perfil. Callà durant uns instants, que li semblaren una eternitat. I llavors digué: "La gravetat de l'assumpte no em permet ser lleu. I ara que hi caic, encara em deu l'última factura." "

      Un petonarro.

      Elimina
  6. Amb els anys notem amb més intensitat la força de la gravetat ... potser ens tornem més "sensibles".
    Però no podem viure sense ella, ens mostra el nostre estat natural i fa que "toquem de peus a terra".

    Bon dia Cantireta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc dies en què em vola el cap, i se m'enfonsen els peus a terra. La gravetat del cos pot més que la lleugeresa dels meus pensaments ;)

      Bona tarda, Pere :0)

      Elimina
  7. Cada vegada ens manté més arrelats a terra, aquest coi de gravetat...I és tant divertit desafiar-la fent uns bons salts enlaire...
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Ai, Cantireta, a mi també em passa això de la gravetat del cos i la lleugeresa dels pensaments!
    Ha,ha, :D

    ResponElimina
  9. "Això és greu, això és greu...", rumiava el filòsof mentre l'avió anava caient.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX