PLORAMIQUES
El traductor va tallar unes quantes cebes més per esborrar el rastre de la metàfora. Aquell poeta se li resistia.
PS. Refet a petició popular. A disposar ;)
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Entrades populars
HOMENATGE A J.V. FOIX
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquest sí que no lo pillo.
ResponEliminaConfesse que jo tampoc... Volia estar trist/a?
ResponEliminaVicent
Jo ho interpreto de dues maneres:
ResponEliminaO bé el poema no l'ha emocionat i vol fer veure que sí.
O bé el poema sí l'ha emocionat i, per dissimular la plorera, s'ha posat a tallar cebes.
També és possible que no fos cap de les dues i que es tractés d'un poeta conceptual que treballava amb cebes.
Volia confondre, atordir, negar el sentiment que li inspirava la metàfora.
ResponEliminaM'agrada molt!
Pos Jo mira ... ploro sovint a miquetes com quan fa un arros i el deixes una estona sense bullir i aix´sur m´çes suelto pos jo bullo a miques també i no em fa gens de vergonya reconeixer-ho .Si plores a bots i barrals potser s'unundaria lo poble....
ResponEliminaHi ha poemes com cebes, els desfulles a poc a poc i en llegir-los se't neguen els ulls.
ResponEliminaBon dia Cantireta.
És que hi ha " poetes " que tenen uns pebrots...i és mereixen unes quantes tomatigues pel cap .
ResponEliminaP-d si , per fer malbé verdures esteim .Una bona clotellada ha de fer es mateix efecte.
besades amb verdures.
jejeje molt bona. Un poeta ple de capes i a cada capa un riu de llàgrimes escopint l'ànima perversa del traductor.
ResponEliminamolt bo cantireta, jo l'interpreto igual que l'helena... ja veus aqui cada un veu les coses a la seva manera això vol dir que ets una gran escriptora per si algú encara ho dubtava, ens dónes a pensar !!!
ResponEliminaabraçades sense cebes
:-)
QUI DIU QUE FA MALBÉ LA CEBA, NANIS!
ResponEliminaLa talla per fregir-la potxadeta i poder empassar-se-la amb aquell coi de poema tan farcit de metàfores indigestes.
més val pendre un té d´herba lluisa i canviar de poeta. ;)
EliminaVeus, en això et dono la raó. ;D
EliminaA mi m'ha fet l'efecte que aquella metàfora li resultava tan difícil de traduir que sentia ganes de plorar i tot de la impotència, i no volia fer la plorera evident per una qüestió d'aquest tipus. La solució per plorar a gust… tallar cebes.
ResponEliminaEl traductor volia esborrar les metàfores amb les llàgrimes que li provocaven les cebes, però va ensopegar amb una, que no hi havia manera...???
ResponEliminaPetonets.
"Casquete sobre casquete, / casquete de fino paño, / por mucho que te lo pienses, / no lo adivinarás en un año."
ResponEliminaSembla les cares del Tibau, l'únic és que aquesta fa plorar :)
ResponEliminaParlant de cebes, un petit truc per no plorar
ResponEliminaMolt bo!
Elimina