Passa al contingut principal

SINTAXIS

plogut des d'aquí


No és perquè és avui. És perquè és SINTAXIS,  la brevetat feta veritat. Feliç dia als que estimeu i sou estimats. En això rau la complexitat i la grandesa d'ésser humans.

I si
hagués de dir

que t'estimo i
oi tant que t'estimo

i t'ho dic
un cop i un altre

i més 
tu en diries

parataxis
veuries com

el món gira
de nou

el seu eix

Comentaris

  1. desconexia la parataxis però la comprenc i la practic i aquest bonic poema nés la prova , la paradoxa que sintaxis i parataxis més enllà de definicións son sentimnets que compartim.
    Al igual que l´estimació, confluent en tants eixos.

    ResponElimina
  2. No està gens malament això de ser l'eix del món...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt la sintaxi! I els t'estimos juxtaposats encara més :D

    ResponElimina
  4. Tenim uns pocs eixos que fan girar el nostre món, els hem de cuidar! Preciós poema (vaig a buscar què és parataxis...)

    ResponElimina
  5. Ah, esclar, perquè hi ha coordinació, juxtaposició, no dependència... (bé, potser una micona). Encara m'agrada més.

    ResponElimina
  6. Sense mi, sense tu,
    nomes versos
    enmig de tots.

    Se que hi ets,
    saps que estic,
    lluny?
    oblit?

    No.
    Potser sols
    pero sempre
    aqui

    ResponElimina
  7. m'encanta!
    ostres, Tanita, el meu pare l'escoltava fa uns anys...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars