Passa al contingut principal

A LA FLECA (Darcie Dennigan)


El blanc dels ulls, el buit. La flor de la farina. Aquell polsim que es menja amb els ulls. Ser engruna...valuosa.

The Kiss by The Cure on Grooveshark

A LA FLECA ("In the bakery"), de Darcie Dennigan

Fou a l'agost, en un estiu deliciós, que vaig començar la massacre.
L'assassinat de les flors. L'alimentar amb girasols la batedora industrial.

Aviat vaig tenir prou polpa per a dotze pans.

Per dotze cops dotze pans.

Per mil dos-cents pans.

Un dels crítics gastronòmics del poble va venir per investigar el meu sistema de fornada.
....De reüll em vaig mirar el matxet, repenjat contra els forns.

Cap a l'octubre (i quin temps més càlid!), encara la sentia,
la substància de l'ànima, el terrible, ple de desig com-se-digui.

Vaig seure al carrer amb les noies de caixa, la Haley i la Shayla. Només teníem un cigarret,
i el vam compartir.

El dol és l'horitzó de tot desig, ens planyíem.

Però Haley i Sheila, elles-

venen panets de viena i pizza a talls i quan se'n van es posen un top ben vistós
i surten al vespre.

Hi surten encara que-

les petites vidaubes blanques s'emparren a les valles.

(Al capvespre els capolls es morien mentre un pa blanc i dolç anava pujant)

Novembre
Què bells els crisantems en el tènue sol de l'hivern!
El pa que feien tenia el color de les patates daurades.

Desembre
Traces de vermell en finestres il·luminades: lliris de Santa Paula
que havia robat i escabetxat i venut dins d'un panet amb molla tova.

Em fascina veure com a l'hivern, el meu alè floreix al meu davant.

Gener, febrer
Trossejant el gel vaig arribar als fetus florals. Els pans eren plens de llavors.

Primavera
Començava seriosament.

Baguettes totalment fetes de peònies.

Brioche de la sang dels lilàs violeta.

Línies llargues més enllà de la porta de la fleca...

Quin és l'ingredient secret?
Vaig confessar: La flor. Les flors! Sisplau, tanqueu-me. Estic desesperada.

Estiu.
Ja no podia continuar.

La mareselva tot just havia començat i els matins ja eren plens de la seva aroma.

Cap altra xuclamel no seria xuclada -a no ser que-

Tanqués les portes (cada estació és plena de d'enyor) i em rebategés Flora.
Em vaig beure una pica d'aigua de roses i vaig acostar els canells al tallador.

I llavors vaig començar a sagnar - una pols blanca.
Farina.

I llavors vas entrar tu.
T'hagués conegut fins i tot sense haver vist que duies el clavell al trau.

La fleca és tancada, vaig dir-te amb aspror.
Sagnava profusament.

Jo ja t'estimava abans que diguessis
Res es trenca amb més pausa, amb més silenci, que el pa.

Amb la sang vessant-se talment com farina suau i seca
deixa que t'ho confessi abans de morir.

Allà al mostrador, en aquell gerro
fresc i rosa hi ha el ram que guardava per al nostre ball.

Traducció al català de Montserrat Aloy i Roca







Comentaris

  1. Sang i pa: els símbols cristians.
    Relat surrealista-naturalista, i les flors, els símbols modernistes per excel·lència.

    ResponElimina
  2. El poema és una passada, i la teva traducció també.
    D'una potència que arrossega les emocions.
    Petonassos, noieta.

    ResponElimina
  3. Però ella sap que mai ho confessarà de paraula, sí amb la telepatia si vols, amb el gest i amb el pensament i sentiment però mai de paraula, ho sap, Déu l'ajudarà, sempre només amb que ella li ho demane, amb o sense fe, perquè la paraula és SAGRADA.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  4. :) Magnific pa de flors. Gràcies !!!

    Una besada ben forta !!!

    ResponElimina
  5. Ui, ui, una mica enrevessada pel meu minse intel·lecte, aquesta massacradora de flors a la fleca, per fer el nostre pa de cada dia...Un pa amb color, olor i gust de flors !
    Petonets

    ResponElimina
  6. Booo, molt booo. Un post molt mengívol.

    ResponElimina
  7. Flors, petons i romaní a manats per valtres. Sou primavera en cada post :0)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars