Passa al contingut principal

IL·LUS(I)ÓS


Eren turistes. Passejaven vora el mar, cadascun endut per la marea interior. En els petons ardents que es feien s'endevinava un missatge en què el codi es trabava amb la saliva i la impaciència. "Saps, no puc prometre res.... No promises, d'acord? Right?", li anava repetint ell en aquest responsori, com si fos la veu  de més enllà de l'espigó. De cop i volta ella el va deixar anar de la mà, com si un pensament molt urgent li hagués sacsejat el cos sencer. S'aturà al seu davant i li preguntà: "Are you married?" I ell, que sempre havia suspès l'anglès a l'escola, li contestà amb una altra pregunta: "Que si vull casar-me amb tu?" De fons, els musclos filtraven la sorra amb la closca mig oberta, i reien i s'ennuegaven fluixet....

Per a L., amb un somriure. I per a la "troupe dels calçots", un carretó de petonassos!!

 Kisses in the Moonlight by George Benson on Grooveshark


Comentaris

  1. Efectivament, Montserrat, de cara a x ens casem una sola vegada, però tots els dies de cara al món.

    ;-)

    ResponElimina
  2. Això de no entendre l'idioma porta a unes il·lusions-confusions penoses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ara imagina't que te graven amb càmera oculta... OOOPPPSS!! :D

      Elimina
  3. Pos Jo trobo que li havia de dir que si encara que fos en el llenguatge dels gestos .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, s'haguessin hagut d'espavilar més, oi? Ais... l'amor... :0)

      Elimina
  4. El final, sugui com sigui, les llengues s'acaben trobant
    are you hungry?

    ResponElimina
  5. I què ? és van casar o no ? . lo que m´importa és si vam seguir junts perue en se d´un que malgrat parlar la mateixa llengua el van enviar a pasar el sedas a l´aire. A vegades la confusió és preferiblement , més il.lusoria i recomanable.

    Petons reals( de veritat , vaja )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van seguir la conversa en un altre post. I segueixen il·lusionats, clar, perquè ara ell ja sap més anglès, i se prenen el pèl l'un a l'altre.

      Petons en 3d, que són molt interessants ;)

      Elimina
  6. i els pobres musclos què?...es van ennuegar o no?

    ResponElimina
  7. Aquest encara estava pitjor que jo, en això de l'anglès...Segurament devien riure per sota el nas( o per sota la closca), tots els animalons marins que seguissin la conversa...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen les dents netes, de tanta sorra... ja hi comptaven, per cert ;)

      Elimina
  8. Aquests necessitaven un diccionari d'idiomes a gestos a tres bandes. Com a mínim els musclos no s'avorrien.

    ResponElimina
  9. Ja faig bé ja d'anar a aprendre anglès!! :-))

    ResponElimina
  10. Si filtréssim com els musclos, sempre ens quedaríem amb el millor del que passa a prop nostre ... com aquesta escena tan deliciosa que descrius.

    Bon dia Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, musclos foscos per fora i lluminosos per dins.

      Hola :0)

      Elimina
  11. De vegades només sentim el que volem sentir o sentim el que no volem sentir perquè ens pensem que ens ho diran. Val més ser un musclo. M'ha agradat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aclarir dubtes porta a la veritat. Però et fa dormir millor ;)

      Elimina
  12. Aquest parell millor que ensagin un francés pràctic......a veure si així ho entenen tot

    ResponElimina
  13. Després de llegir-lo em ve a la ment aquelles pel·lícules dels 60/70, quan el "desarrollismo" espanyol, amb les platjes plenes de turistes (sueques "of course") i de "machos" ibèrics...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quants sospirs malgastats, oi? Quanta pell cremada...

      Petonets, nen.

      Elimina
  14. Es ver "married" y creer k es una preposicion;)
    gracias x la dedicatoria me a encantado... Besazooo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars