Ves al contingut principal

L'OMBRA DE TU

No ets feble perquè poses accents en els petons. Ni àton per inspirar-me com en un hiatus. La ç no és punyal ni esbarzer en l'abraçada. És rel entre tots dos, com el somriure.


Comentaris

  1. Veig que la pluja t'estimula ☺☻

    ResponElimina
    Respostes
    1. No plou, ara, però fa dia de sentir-se a recer de la bellesa.

      :0)

      Elimina
  2. I es clar
    l'agudesa del petó no rau en el seu accent
    t'ha sortit una giragonça molt guapa

    ResponElimina
  3. Aquesta fantastica esquizofrènia que ens recorda que també som magnifics.
    Una granbesada riallera.

    ResponElimina
  4. Els petons també poden ser suaus i podem fer un somriure entre parèntesi!
    I la pluja que va caient i posa els...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Que maques són les teves lletres acompanyades d'un graaaan somriure!

    ResponElimina
  6. Poderos el somriure i l´abraçada sorgin de lo endins de nostra ombra.
    Molta llum per a tu. Besades enceses.

    ResponElimina
  7. Molt bo. Una abraçada geminada Cantireta.

    ResponElimina
  8. Mon pare deia "Sants que pixen p'a fotre-los" tu saps que m'ha arribat l'hora del descans, espere tornar a escriure't prompte, jo pregaré a qui siga per que així siga, però he de donar-te un fins prompte Montserrat, però de llegir-te seguiré lleginte, i tu has de fer Caritat, no de diners sinó amb els teus escrits.

    Un petó i fins prompte, que espere que siga aviat.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  9. accents els petons? jo amb prou feines hi poso els llavis i de tan en tan la llengua :P

    ResponElimina
  10. Genial això de posar accent als petons, el ritme és molt important!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX