Ves al contingut principal

POST-DOMINICAL...

imatge de la xarxa, i de la retina ;)

Dilluns post-calçot. Post-endorfina a tope. Post-claustre il·luminat per l'amistat i les rialles dels amics que fan escletxes en el cor fins a arribar a la llum. Post poètico-musical, post-dominical...

Si es salva el foc,
corre el risc la flama 
de ser pastura
del verd i del groc 
i de la rosa cendrosa
que roman arbrada en la carícia,
encesa en la flor i el propòsit.

Si es salva la flama,
el foc s'alia amb el ble,
i en tota comissura neix 
un vers encès,
que guspireja en els hiatus 
de TU i de mi,
allà on la claror és més viva,
allà on, descompassada,
la duna mor per ser eterna
en els ulls de sorra que la diran.
L'intuiran. I la llegiran...

This Side by Nickel Creek on Grooveshark



Comentaris

  1. Veig que els calçots han desfermat la vena creativa! No m'estranya, és que són tremendos! ;p

    ResponElimina
  2. Un dilluns de ressaca calçotaire, quines turbulències intestinals que vaig patir ahir a la nit, hehe. Veig que les teves turbulències han sigut més creatives, de versos encesos. Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Doncs ha donat per molt aquesta trobada, ho celebro i ho aplaudeixo!!

    Molt bona tarda, Montse.

    ResponElimina
  4. Montserrat, et comentaré el mateix que li he comentat a la Sílvia i a l'Helena en les paraules en castella "acertar" i "equivocarse" els pegues la volta i ix "acer-carse" i "equi(dis)tar" amb el dis com a € epsilon o errada que cada home des de la vessant de la flama o del foc veuen d'una manera diferent, des de la matèria i des de l'esperit, si he de morir, que moriré ho faré per la conciliació dels pobles del món, d'Espanya i d'Europa, la nova revolució de la consciència ja ha començat i molt a prop d'ací.

    Una forta abraçada camarada (he, he, ha, ha, ha... que és broma)Montserrat.

    Vicent

    ResponElimina
  5. calçot endins creativitat fora....que bé que us ho munteuq

    ResponElimina
  6. Ja ho tenen això els calçots... fan treure el millor d'un mateix! :P Gràcies per tot Cantireta! Ptonets!

    ResponElimina
  7. Del foc la flama, del vent la duna i jo si que tinc els ulls ensorrats llegint el teu post en aquest dilluns que és com un desert que no s'acaba mai.

    Bona nit Cantireta :)

    ResponElimina
  8. Genial poema... post calçotada!

    ResponElimina
  9. I si es salva el foc i la flama, la claror encara serà més viva i enlluernarà els ulls de sorra...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Versos encesos i ben bonics, això de desvirtualitzar-se és màgic :) gràcies per acollir-nos tan ben acollits'

    ResponElimina
  11. Cantireta, quin poema més preciós, fruit d'un dia ple de bellesa, de cultura, de calçots i altres menges i sobre tot del bon rotllo blogaire!
    Té raó l'Alba, tot i que pel que explica la Sílvia les seves turbulències no van ser tan poètiques! ;D !
    Glòria

    ResponElimina
  12. - La duna mor per ser eterna. Per aconseguir la vida, cal mort i a la inversa, no? Una abraçada!

    ResponElimina
  13. L'enhorabona, Montserrat, quin resultat més fantàstic de calçotada!
    la meva digestió no ha estat tan fructífera -tot plegat m'ha aprofundit en un refredat amb seqüeles indesitjades-, però vaig poder celebrar-la amb un pensament amb vosaltres que corríeu per l'Alt Camp -per cert que havia fet una allí, a Vall, divendres!-. Sospito que obro un llarg parèntesi de calçots per un temps :-)
    Salut i més versos qcom aquests amb la flama ben salvada!

    ResponElimina
  14. ... panxa plena , cap clar i cor content.

    Content de que xaleu .
    Forta abraçada , salades bessades .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX