Passa al contingut principal

A SINERA (dia memorable...)

Divendres, vigília del meu nom, vaig participar en la Jornada Espriu a Arenys de Mar...i encara m'emociono quan ho recordo. Una espurna amb esclat al cor em neix des de ben endins, i s'eixampla aquest somriure que diuen s'encomana i fa que el dia sigui lluminós.



El dia va començar amb un despertador que anunciava la imminent sortida de la Cantireta del llit. I no n'heu de fer res de com dormo (vestida...amb pijama de l'Snoopy...o només en roba íntima... no us ho penso dir!) Amb els minuts passats vaig aprofitar per esmorzar, fer-me uns entrepans (la crisi...), fer benzina i tirar amunt. Proveïda d'un GPS (gran paper suat) vaig anar fent fins que el rètol "Arenys de Mar" es va fer palès als meus ulls. Vaig aparcar a la Riera del Pare Fita, que baixa fins ran de mar. El mar...I los pístrincs per pagar la zona blava. En fi, que tris-tras me disposo a entrar al Centre Cultural Calisay a veure què passarà. I sí, la cosa pinta bé. Hi ha tot d'alambics daurats que marquen la història de l'edifici. Però no patiu, perquè després de signar i de preguntar per l'activitat de les 3 de la tarda, mos pugem al 1r pis i mos saluda un jefasso del Departament i l'alcalde (un home que havia estat professor, i sap parlar en públic... a diferència dels polítics, que s'embarbussen i no acaben mai d'anar al gra). Pos això, que després mos van enllustrar (ai, il·lustrar) sobre l'Espriu des dels ulls d'una sinyora que en sabia un tom o dos. Servidora estava lligada al mòbil, i em van trucar (silenciosament) dos cops... total, que mentre m'il·lustrava llegint i escoltant i prenent qualque apunt, me vaig haver de fer fonedissa. Esmorzar. Llegeixo més, omplo els mots encreuats del Periòdico en català. TOTS!! Yipee!! (clar que lo Màrius Serra és molt més difícil...)

Segona tongada. Ostras... feia temps que no xalava tant aprenent sobre un tema únic. Vaig aprendre de com se treballa la poesia amb rigor, estimació, aplicant totes les tècniques per als que poden i als que no poden tant, per acabar sabent com els alumnes fan plagis molt reeixits de l'"Assaig de càntic al temple". I bons que eren!! Vaig aprendre que, amb un professor entusiasta i excel·lent persona, si a més se troba pel camí amb 2 noies que seran les properes directores de curts (en sentirem a parlar, ja ho veureu...) se fa un curt sobre el conte "Tereseta que baixava les escales" i que és una passada... I me regalen l'"storyboard", apa!! Que la traducció al castellà dels poemes d'Espriu dóna per pensar en com les paraules tenen connotacions molt profundes en cada mot triat no pas a l'atzar. Que si ets capaç de posar les paraules adients a unes imatges molt potents pots evocar realitats no tan llunyanes com les que ara vivim, en què se'ns priva d'expressió genuïna i de poder recordar que sempre hem estat els germans pobres d'aquesta Espanya rancuniosa i eixarreïda... I que si la teva professora de llengua també sap de teatre et pots passar aplaudint tots els poemes de "La pell de brau" dret, amb les mans calentes i el cor espetegant d'agraïment per tenir ulls i orelles i cor per entendre les paraules i veure-les representades de manera magistral per aquells joves. 

Dino dreta, xerrant de cultura i llocs perduts al mapa (el meu poble, per exemple). Me'n vaig al cotxe a clapar...les 4, faig un cafè i m'asseguro de que me dirigeixin bé al tant celebrat Cementiri de Sinera. S'hi duu a terme una passejada teatralitzada per aquesta parella:

L'Emiliano i l'Hermelinda
Saben fer-te viure l'Arenys en temps d'Espriu. Vénen pel carrer del costat del cementiri en una bicicleta verd maragda, amb un pom de flors al manillar i una cistella de vímet al darrere. Diuen que esperen uns parents que han de ser al cementiri, i mentre ell ens explica que venia enciclopèdies ella es fa fonedissa i quan apareix ell li cedeix la paraula. Estem enriolats, entusiasmats, sorpresos de veure com uns personatges esdevenen tan propers i alhora tendres... som nosaltres, en definitiva, que recitem, inventem, cantem, ens sorprenem i critiquem tot el que afecta l'ésser humà. Surten la Quela, la Trinquis, els parents propers de l'Espriu que no sabíem que tingués, l'afecte al Cementiri desllorigat per uns pisos per a pescadors que són una conjuntivitis crònica al paisatge del Maresme dels anys 90 ( encara no reparat... i el que costarà). Ran de l'espigó ens canten "He mirat aquesta terra" entre tots dos. La brisa del mar ens està glaçant fins al moll de l'os, però som feliços. Hi ha coses per les quals val la pena llevar-se aviat i fer 150 km de viatge... Hi ha coses que són un abans i un després en la meva vida.

PS U. Aquest és el curtmetratge inspirat en el conte "Tereseta que baixava les escales". Gràcies, Anna, per l'enllaç al YouTube i per aquesta feina tan ben feta! Sou unes "cracks"!!




PS DOs.. Al tornar, amb el cansament, em vaig perdre i vaig entrar a Barcelona. Vaig veure les fonts de Montjuïc en funcionament, "Padilla" escrit a terra... i la Plaça Espanya... fins que vaig encarrilar-me amb ajut i tornar a les Rondes... i a les oliveres i els ametllers. I vaig pensar en uns quants amics ... en el mar i en els seus ulls ;)

Comentaris

  1. Que emocionant! Realment un dia memorable. El Rafel m'ha enviat publicitat d'una activitat al voltant d'Espriu, el dissabte dia 11 a les 10h a Sants. M'agradaria, però no sé si podré anar-hi.

    ResponElimina
  2. Un dia ben aprofitat, en tots els sentits vaja...els del cos i els que estan molt més endins.

    Encara que una mica tard, MOLTES FELICITATS!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. celebro molt que haguessis passat un bon dia per les meves terres maresmenques !!! Ah i per crt, amb retard, desitjo que pasessis un bon dia de Sant !!!

    una abraçada
    joan

    ResponElimina
  4. Hi vam ser un dia tranquil, sense gent que destorb´´es la contemplaci´´o (avui el teclat fa figa, es veu). El poeta no volia flors ni dedicatòries. Enguany la gent descobreix l'escriptor. Que sigui de profit per a tothom.
    Bona pluja.

    ResponElimina
  5. he estat a algunes visites teatralitzades i sempre n'he sortit molt convençut i content.
    Ah....jo aposto per la camisa de dormir...;)

    ResponElimina
  6. Veig que vas fer tota una celebració anticipada, pel què veig, un dia molt complert.. M'ha fet gràcia veure que tu també et perds i és que el millor GPS, és baixar la finestreta i preguntar.

    El vídeo m'ha agradat, però l'he trobat una mica depriment, sí, ja sé que és el cicle de la vida però...El lloc és molt bonic, amb unes escales molt apropiades.

    Bona i plujosa tarda.

    ResponElimina
  7. Veig que has passat un molt bon dia.
    Me'n alegro! Ja m'ho explicaràs.

    ResponElimina
  8. you are so cute and always kind to me, thank youuuuuu :))))

    xxxooo <3

    ResponElimina
  9. Un plaer que compartisques aquesta experiència, amb la intensitat del teu estil intransferible.


    Vicent

    ResponElimina
  10. Fantàstica la jornada i com ho expliques! La tereseta crec que la vaig llegir a l'insti i He mirat aquesta terra és de les meves cançons preferides del Raimon, no he anat gaire més enllà amb l'Espriu, m'hauràs d'il.lustrar i enllustrar!

    ResponElimina
  11. Vaig anar, pel meu compte, a Sinera, a visitar el cementiri, a l'antiga casa on estiuejava, cercant poemes, sospirs o la seva essència, potser.

    ResponElimina
  12. A TOTS: encantada d'haver fet un viatge a Sinera amb vosaltres, encara que virtualment o en el record del temps viscut. Ja sabeu, el temps canvia els mobles dels records... no us hi quedeu massa estona, podríeu perdre el nord del present.

    Us deixo el meu agraïment i una abraçada llarga i sincera a cadascun de vosaltres. Aquest és el meu regal de sant que més desitjo guardar.

    ResponElimina
  13. M'agrada com descrius els teus dies especials... i, per cert, felicitats amb retard (i molt).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars