Ves al contingut principal

CARTA OBERTA AL DRAC JORDI

http://martamontanya.blogspot.com.es/2010/03/sant-jordi-i-el-drac.html


"Benvolgut Sinyó Drac:

Li escric aquesta carta perquè vull que sàpiga que l'esternut d'aquesta matinada m'ha cremat la meva brusa preferida (aquella de cotó de-color-de-princep-quan-fuig) i ha fet que els bombers vinguessin a veure què passava a les 2 de la matinada. Ha estat apoteòsic: he sortit en sostenidors, els que tenen l'estampat de poms de flors...Sí, talla... i ara, què n'heu de fer! Clar que, gràcies a aquest fet, han vingut el cos (ostras, i quin cos...ai, què deia?) de bombers i amb ells un notari i un jutge... que...ai sí, que em perdo...que tenien les lletres "GUAPO!!" escrites al testament (Sí, una tieta per part de rebesàvia era andalusa, és nota que m'agrada exagerar...) Per si no n'hi hagués prou, m'heu cremat els deures de Mates (NostreSinó sigo lloat!!) i amb les guspires, les parts més sucoses de la Història del segle XX (o sigui, que m'he industrialitzat de miracle, vés per on!). Ara, he descobert amb un whatsapp moníssim que lo meu cavaller no se diu Jordi (ja fóra molta coincidència) i que tampoc regenta cap llibreria de vell. Però duia una samarreta estampada de sutge que feia olor a roses...(lo que fa l'amor, que t'espatlla el nas...) i amb les espines de les roses finalment he aconseguit acabar de rematar aquella tanca tan pesada que donava entrada (i mai sortida) a tots els llangardaixos verds i llefiscosos que me ronden cada nit proposant-me no-sé-què d'un intercanvi d'armadures... ai no, que era un toma-i-daca de llengües.... I ara que hi penso, un que parlava en anglès m'ha dit "You're my knight in shining armour". No éreu pas vós? 

Amb tota la confiança que em dóna ser veïna de replà, us demano que ensopegueu més sovint amb la meva vida ensopida. Jo no hi oposaré resistència.

Amb pomada anticremades i molt d'afecte,

La Princesa Incompresa"






Comentaris

  1. Caram...quin Sant Jordi...:)
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo personatge és cabdal. La diada també. Me temo que cada dia, si acaben d'entendre's :))

      Elimina
  2. Fantásticos y encantadores el cuento y la princesa. Feliz San JOrdi y enhorabuena por tu estupendo blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias!! Tu también tienes un lugar muy acogedor... :0)

      Elimina
  3. Una carta molt cantireta!

    Molt imaginatiu el relat i amb ironia. Divertit.


    Feliç Sant Jordi (Ja un poc tard, però encara estem a 23).



    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades cal posar-se irònic per desocbrir la naturalesa dels fets :))

      Un petonet!

      Elimina
  4. Pobre princesa, no ha pogut ser conquerida encara....a veure si el foc ha estat provocat....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual sí. No ho sabrem, la princesa és experta en relacions laborals :D

      Elimina
  5. per fi una princesa com Déu mana a qui li agrada la marxa !!!!
    que bo cantireta !!!

    una abraçadeta
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. però tu ja ho sabies lo de la marxa!! ;))

      Elimina
  6. Això de "La Princesa Incompresa" m'agrada molt. Tota l'entrada és molt bona, no sé com en saps tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig néixer esverada, Helena!! O lo que és el mateix, lo 22 d'agost... tinc una vena rebel, com la Dorothy Parker...

      But you rule, dear!! :0)

      Elimina
  7. Au, princesa incompresa que encara podreu contractar el drac per a fer unes bones calçotades i ja el teniu al sarró.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em temo que la migdiada serà profitosa... igual no torna al cau, ai, al replà ;))

      Elimina
  8. Caram Cantireta, quin daltabaix que has tingut per culpa d'aquest esternut del drac. És un text molt guai i m'ha fet molta gràcia aquest cavaller teu, que duia una samarreta tota plena de sutja i feia olor de roses...
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un drac propi d'una anti-heroïna com jo. Per això porta una samarreta plena de sutge... perquè jo em taco amb l'aire ;)

      Seriosament, moltes gràcies pels elogis. Quan escric per passar-m'ho bé sempre intento que surti la vena més marxosa de la Montse. I no sóc tan bona noia.... ;))

      Elimina
  9. Aquest post traspua foc per totes bandes ... fins i tot hi ha bombers.

    Bona nit Cantireta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diguéssim que encenc mistos amb lo pensament i la mirada, Pere ;)

      Un petonet.

      Elimina
  10. Tenir un drac al replà provoca ensurts, que és el que els hi convé a les princeses avorrides.
    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ensopego amb la cua. Ja porto tres faldilles que són mini per culpa seva :DDD

      Elimina
  11. ser un drac encostipat es una autentica putada. No li tinguis en compte, feia el pallasso per cridar la teva atencio princesa. Son patosos i maldestres pero amb un bon fons.
    Sort que no li has preguntat d´ on havia tret el foc. L´ haguessis posat en un compromis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si me'l trobo a l'ascensor l'interrogaré. Esteu avisats... aquell dia caldrà fer cames :DD

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX