Passa al contingut principal

Amb els colzes i les rels...

Semblants en tant...


Vaig néixer tard, al tombant

del segle metàl·lic i cru,

amb els fils desmaridats

de la tenalla i el cor dur.

I vaig fer-me constant
en la ferralla i la pedra ,
de veure com la saba nova
feia fruit en la primavera,
i perdia abelles i cera.

Ara que guerxo i gepic,
maldestre en la bellesa,
imito el puntal tort
i procuro fer llum sincera.


Aniversari d'haver ensopegat amb aquestes mans. Li devem a en Van Morrison ;) Petons, Enric.

Comentaris

  1. La saba de l'arbre, alimenta el fanal perquè ens il·lumini amb la seva llum...Mimetisme entre la natura i la tecnologia. Un núvol blanc i llunyà, no s'ho acaba de creure...
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colzes, els de saba i els metàl·lics, ajuden a saber de lletra. Ens fan alts i nobles.

      Gràcies per la teva gentilesa, Roser.

      Elimina
  2. i com deia el mateix Van Morrison: "the best is yet to come".

    Un petó peque.- Ens veiem aviat

    ResponElimina
  3. i et fas constant i fas que ens sigui més clar , bell i bò d´atravessar aquest cami.
    gràcies. besades sinceres.

    p-d sempre excelent el sr. Morrison

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la teva paraula, la meva lletra es fa clara. Traspassa la por amb la força dels dits que escriuen.

      :*

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars