Passa al contingut principal

PREMI CORAL, MÚSICA I NENS!!

Uns apunts sobre la meva ciutat natal

Aquest proper diumenge la Cantireta, provista d'una flauta dolça, unes partitures i un mocador carbassa, anirà a Sant Eloi (no, no és el meu sant, tot i que s'hi assembla) a celebrar els 50 anys de la creació de la Coral Infantil Mestre Güell, guardonada amb un Premi Culturàlia l'any 2004, premi que atorga l'Ajuntament de Tàrrega a la trajectòria cultural i social d'una entitat per la difusió dels valors musicals i de participació entre els més menuts de la ciutat i pobles veïns. Em fa molt de goig dedicar aquesta entrada al bloc a qui han estat les meves "tietes" postisses, la Carme Miralles i la Maria Escribà, que m'han vist créixer, fer-me adolescent, fer-me adulta, casar-me i veure els meus fills com si fóssim de la mateixa família. Perquè entre partitures, rialles, notes, concerts i molts, molts assajos, hem tocat en llocs com el Palau de la Música Catalana. La música m'ha fet més bona persona. Gràcies, sempre, per l'acolliment, per ser qui sou, els que anem a posar música a l'esdeveniment: Pilar, Imma, Mireia, Imma, Jordi, Miquel, Lluïsa, Josefina, Montse, Carme, Maria, Jaume. Som collonuts!! Una super abraçada!!!


Comentaris

  1. El teu entusiasme és vital!
    Enhorabona i si...sou collonuts!
    Abraçades!

    ResponElimina
  2. Gràcies! Cal donar reconeixement a la feina ben feta. 50 anys donen per molta música...!!
    Abraçades!!

    ResponElimina
  3. És veritat que la música ens fa millors. Aquell concert al Palau suposo que va ser emocionant.
    T'imagino com el flautista d'Amelin ... amb tots els nens al darrera.

    Bona tarda Cantireta :)




    ResponElimina
    Respostes
    1. La música al Palau va ser una de les millors experiències que he tingut. Eufòrica, vaja!!

      Els nens m'agraden. JO també sóc encara nena, i mestra ;)

      Un petonet!

      Elimina
  4. Sí que sou collonuts i energia no te'n falta.

    ResponElimina
  5. Té molt de mèrit, ser bona poeta i música!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas posar vermella, Helena... Gràcies, tu també ets un crack!!

      Elimina
  6. Que vagi bé, Cantireta, amb aquest entusiasme no pot ser d'altre manera.
    No sabia jo que eres flautista, dolça si que sabia que en ets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa ens van fer estimar la música amb un piano que va comprar l'avi. Sempre escoltem música...

      :0)

      Elimina
  7. :)

    Ho tens tot.

    La meva admiració també.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavi!! Feliç de que passis per casa...

      Petons!

      Elimina
  8. Ale! que xuli! Enhorabona pels 50 anys!!!
    A veure si un dia us puc escoltar!
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El 22 de desembre farem un concert a l'Ateneu de Tàrrega. T'hi espero!!

      :0) i petons!

      Elimina
  9. Quin retrobament més entranyable hem tingut!!!
    I gràcies a aquests 50 anys de la Coral he descobert aquest racó teu tan especial.
    Una abraçada Cantireta, Montse...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Tenora,

      ens agermana la calidesa de la fusta, el ritme de la música i el bressol dels somriures mentre toquem. Hi ha una connexió neuronal entre nosaltres que ningú s'explica, però que tothom nota quan ens escolta. I és que l'amistat sempre va més enllà del temps, es porta en el cor i del cor va al cap, i del cap a les mans.

      Una gran, gran abraçada...

      Elimina
  10. Alguna passejadeta hi he fet per Sant Eloy...Que bonic, cinquanta anys de coral...Ja diuen: qui canta tot el dia, té cent anys d'alegria, apa , cinquanta més! Felicitats.
    Petonets Cantireta.

    ResponElimina
  11. Ara tinc maldecoll, però aixines que puga me poso a cantar com una cadernera!

    Petons amb mel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars