Ves al contingut principal

SIGUEM U ( i som dos)

de Fra Miquel, amb molta vista ;)


Saps, amor?
Aquest batec que em ressona
al fons dels pulmons,
no et corseca?
Porta'm un corcó,
desdoblega't.
Siguem U
en l'escorça 
de l'altre.


CANTIRETA

Despulla't,

treu-te les coraces,
les escorces, les barreres.
Desprotegim-nos i inventem-nos.
Quan arribem al moll de l'os
farà de bon estar-hi.
Ens recolzarem en l'ànima
quan ja serem un sol cos

CARME ROSANAS

Per als que posen àtoms en la meva vida. En les albades i en els crepuscles. Gràcies.

Comentaris

  1. Més àtoms, hi posem!
    Càntirs, càntirs, càntirs,
    àtoms, àtoms, àtoms.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eufonia, Jordi, i empatia. Tot això ets tu.

      Un petó ben fort!

      Elimina
  2. Com sempre, Cantireta d'alçada. I per cert, gràcies pel teu "si fossis". M'ha encantat "germana de llengua". Me'l posaré de regal a la barra lateral del blog! :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat un plaer. Moltes gràcies...

      :* x 2

      Elimina
  3. Preciosíssims tots dos poemes, el teu i el de la Carme. Artistes que sou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella és tan maca que s'ho mereixia. La cançó, buscada, hi afegeix el to espiritual.

      Gràcies, ets molt amable!

      Elimina
  4. De vegades costa despullar-se i treure's les escorces, sobretot les de l'ànima...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I fa mal, i ens pensem que anem com despullades sense l'abric natural que ben poca cosa tapa...

      Petons.

      Elimina
  5. La vida hauria d'estar plena de llocs per seure i temps per fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan finalment t'asseus amb el temps, aquest s'atura per a que te'n facis conscient. I llavors ets més tu que abans...

      Ets un filòsof. El meu filòsof de capçalera.

      :*

      Elimina
  6. Respostes
    1. Ets la bondat personificada.

      Un petonarro!!

      Elimina
  7. Gràcies per deixar-me un raconet del teu càntir pels meus mots...

    Gràcies pel teu regal, gràcies per jugar amb mi... seguirem compartint, tantes coses...

    Ens vam trobar als bancs del fra Miquel... cada cop amb molta alegria de compartir amb tu un mateix espai.

    ResponElimina
  8. Compartir. Les molles del pa de cada dia, que aplegades fan camins per a l'ànima.

    Sempre. Per molts anys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX